Bibliografia

Principal ] Amunt ] Les masies i les cases de Gelida ] Situació de les masies ] Les masies capbrevades i altres dades ] Índex capbreu de Gelida, 1827-1832 ] Els cognoms dels hereus ] Situació patrimonial de les masies ] Exposició 2007 - 2008 ] [ Bibliografia ] Diccionari ] Arxius ] Recerques genealògiques a Internet ] Masies de Catalunya ]


BIBLIOGRAFIA, ALGUNS FONS QUE APORTEN INFORMACIÓ SOBRE LES MASIES 
I CASES DE GELIDA I LLIBRES QUE APORTEN DOCUMENTS TRANSCRITS

 

Alemany, J. i Casanoves, À. La navegació a Catalunya. p. 111. Barcelona, ?.
Avinyó, Joan, prevere, Monografia històrica del castell de Cabrera y poble de Vallbona, pp. 79-83, Igualada, 1909.
Baucells, Josep. El Garraf i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. pp. 85-86. D. de Cultura de la Generalitat. Barcelona, 1990.
Carafí, E. i Civil, JCinc Esglésies Gelidenques. 73 pp. Barcelona, 1972.
CATALUNYA ROMÀNICA, XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
DD. AA. Excursió a Gelida... Agost de 1879. Butlletí de l'AEC (CEC). núms. 25, 26 i 27 de 1880. pp. 253-258.
DD. AA. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. vol. 5è. pp. 100-104. Barcelona, 1982.
Forns i Santacana, Maria i Lluís. Les Masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia. 265 pp. St. Sadurní-Barcelona, 1973.
Madurell i Marimon, J. . El paper a les terres catalanes. vol. I. pp. 562-583. Barcelona, 1972.
Mas, Josep. prev. Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. vol. XII, IMHCB Barcelona, 1914.
Medina Vicioso, Vicente.
Can Romagosa de Begas, Familas Romagosa, Llopart, March, Girona, Canals, Mas de las Valls, Grau del Coll, Mestres. 381 pp. Ed. Rondas, Barcelona, 2004.

Palau i Torras, Miquel, i Pereira, Daniel. Estudi de la història, la forma urbana i l'arquitectura de les masies del veïnat del Puig. Gelida, Premi Melcior Colet, 1999.
Quer i Montserrat, Josep. Edició a cura de José Luis Santiago. Libro de la historia y narración de las cosas más memorables del convento de la Casa de Dios. Ed. Revista Agustiniana. Madrid, 2001.
Raventós, F. X., prev. Notes Històriques de la Mare de Déu de la Salut. 22 pp. Barcelona, 1916.
Rius i Serra, J. CSC . Cartulario de Sant Cugat del Vallés. 3 volums. Barcelona, 1946-47.
Rosselló, Joan. i d'altres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Alt Penedès. pp. 48-65. Barcelona, 1986.
Rovira, R. i Mauri, A. Guia del Castell de Gelida. 28 pp. Gelida, 1990.
Rovira i Tobella, Ramon. Selecció de documents sobre la baronia de Gelida (ss. X-XIX). IV premi de la Fundació Dr. Melcior Colet, 1991. Inèdit.
Rovira i Tobella, Ramon. Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?. 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, 1993. per Ramon Rovira i Tobella. 1992.
Rovira i Tobella, Ramon.  
Articles al progrma de Festa Major de Gelida sobre masies:
1995. La Casa del senyor a Gelida.
1996. Inventari de les masies de Gelida.
1999. Notes sobre les masies de Sant Joan Samora 
2000. Unes primeres notes sobre algunes masies de St. Llorenç d'Hortons. 
2001. Can Valls de Gelida i els Tinquet, masovers, de la masia.
2002. Algunes masies de Corbera de Llobregat i de St. Ponç de Corbera.
         Altres articles de l'autor
Torelló, F. i Perecaula, F. Gelida, Notes pera sa Història. 61 pp. . Barcelona, 1906.
Vallès i Altés, Joan. Ramon Rogent i Perés i el seu entorn. 217 pp. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Bib. Serra d'Or, 249. Montserrat, 2000.
 

 

ALTRES FONTS

Cal agrair al Sr. Enric Carafí i Morera la cessió del material escrit, fotocopiat i gràfic dels fons que ell havia recollit per a diversos treballs sobre les masies de Gelida i que ens ha servit per la realització del present treball.
També caldria esmentar la revista Cantillepa que ara no es publica i els programes de la Festa Major que d'una manera o altra parlen de les masies dels anys seixanta fins avui dia.
Hem fet servir, igualment, les fitxes del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.
Cal dir que la majoria de les monografies locals porten referències i articles sobre masies. La llista fóra inacabable bibliogràficament.

Les obres, com ara, Els Castells Catalans, La Gran Enciclopèdia Catalana i La Gran Geografia Comarcal de Catalunya també són obres que aporten informació vària sobre les masies.

Una altra font que hem utilitzat ha estat l'oral que en alguns casos ens han resolt qüestions o nous matisos. La informació oral en qüestions genealògiques ens han estat d'un bon ajut encara que després s'hagin hagut de comprovar.

MAPES CONSULTATS 1991-2007

Instituto Geográfico y Estadístico de España. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, 1914. Gelida. E. 1:25.000. Referència ICC: 01658/365. Ara consultable en format digital.

Mapa Topogràfic Excursionista. Ordal. E. 1:25.000, Editorial Alpina, Granollers, 1967 i posteriors.

Plano Topográfico del Área Metropolitana de Barcelona. E. 1:10.000. Madrid, 1969. Full. VIII-05 i fulls, III, IV i VII. Poblacions de Gelida i St. Llorenç d'Hortons. Obtenció de les coordenades UTM i altituds.

Servicio Geográfico del Ejercito, Mapa Militar de España. E 1:50.000. Full 36-16 (420), L, L'Hospitalet de Llobregat. Madrid 1983-1989.

Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Penedès 03. E. 1:50.000. ICC, Generalitat de Catalunya, 1994. Hi ha revisions posteriors.

Plànols del terme de Gelida. Diferents edicions. Ajuntament de Gelida, 1980-2006.
 

CONSULTES A INTERNET

Google Earth. Diverses actualitzacions. Localització, obtenció de les coordenades i altituds.

Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC.
Consultes digitals dels mapes antics i moderns.
http://www.icc.cat/cat/Home-ICC/Inici/Inici http://www.icc.cat/vissir3
Cartoteca: http://cartotecadigital.icc.cat

Fotografies de masies de Gelida: http://www.panoramio.com/user/767238

 

BIBLIOGRAFIA SOBRE LES MASIES 
(HISTÒRIA, SOCIOLOGIA I ECONOMIA)
 

Amades, Joan. La Casa. Barcelona, 1938.

Augé, Josep. Masies i Cortals de Castelló d'Empúries, el seu Rem, la seva Gent (1930-1990). 158 pp. . Ajuntament de Castelló d'Empúries, 1991.

Ballbé i Boada, Miquel. Masos i Pairalies de Matadepera. Ed. Caixa d'Estalvis de Terrassa. 271 pp. Matadepera, 1985.

Barrera González, Andrès. Casa, herencia y familia en la Cataluña rural. Alianza Editorial. 442 pp. . Madrid, 1991.

Bolós i Masclans, Jordi de. El poble abandonat de Puigbó. 3 Quaderns Científics i Tècincs. pp. 259-263. Diputació de Barcelona, 1989.

Ídem. L'hàbitat dispers a la Catalunya Medieval. Generalitat de Catalunya, Dt. de Cultura. pp. 261-268. Barcelona, 1991.

Ídem. La Vila de Senet. Miscel.lània i homenatge a Josep Lladonosa. pp. 147-163. Lleida, 1992.

Ídem. Hàbitat i Societat a la parròquia de St. Esteve d'en Bas. VI Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú. 17 pp. inèdit, 1992.

Ídem. El mas, el pagès i el Senyor. 261 pp. Ed. Curial, Barcelona, 1995.

Bonet i Garí, Lluís. Les masies del Maresme. 476 pp. . CEC, Ed. Montblanc. 1983, Barcelona

Borbonet i Macià, Anna, Pladevall i Font, Antoni, Curós i Vilà, Joan i Maluquer i Ferrer, Joan. Masies que cal conèixer. 279 pp. Ed. Barcanova, Barcelona, 2006.

Brocà, Guillem M. de. Historia del Derecho de Cataluña Especialmente del Civil y Exposición de las Instituciones del Derecho Civil del Mismo Terrotorio en Relación con el Código Civil de España y la Jurisprudencia, 2 volums. ed. per la Generalitat de Catalunya, 1985 i 1987.

Cabestany, Joan F. . Tres Mansos Mediavales (Pontons). Separata, Inst. di Storia Medievale. 11 pp. . Palermo, 1976.

Camps i Arboix, J. i Català Roca, F. Les Cases Pairals Catalanes. 365 pp. . Ed. Destino, Barcelona, 1965.

Camps i Arboix, J. . La Masia Catalana, Història, Arquitectura i Sociologia. 255 pp. . 3a ed. Ed. AEDOS, Barcelona, 1976.

Ídem. La Reivindicació Social dels Remences. 60 pp. Ed. Rafel Dalmau, Barcelona, 1988.

Canals i Ramon, Joana. L'Hereu ... una institució en crisi? 234 pp. Ed. Aedos, Barcelona, 1985.

Canyameres i Ramoneda, Esteve. Els Cognoms actuals de Sentmenat. 206 pp. Sentmenat, 1988.

Canyameres i Ramoneda, Esteve. Canvis de nom i mariratge a les masies de Castellar als ss. XV-XVI. pp. 17-24. La Plaça Vella. Castellar, 1991.

Canyameres i Ramoneda, Esteve. Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (ss. XI-XX). Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda, 2009.

Canyameres i Ramoneda, Esteve, Saludes i Closa, Montserrat. Masies de Terrassa, Recull fotogràfic, històric i genealògic. Ed. Fundació Privada terrassenca de St. Galderic i Fundació prvada Arxiu Tobella, Terrassa, 2015.

Català Benac, Benjamí. Masies, La Bisbal del Penedès i Rodalies (història, dibuixos i detalls de construcció). 238 pp. . La Bisbal del Penedès, 1987.

Català i Benach, Benjamí i la col.laboració de Josep Papiol. El Montmell, sostre del Baix Penedès. Ressenya històrica amb dibuixos (de masies). 225 pp. La Bisbal del Penedès, 1991.

Comas i Duran, Pere (text) i Castells, Josep (dibuixos). Cases de Pagès. Cardedeu i Rodalies. 196 pp. Ed. Casa de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Cardedeu, 1982.

Congost i Colomer, Rosa. Els Propietaris i els altres. 308 pp. . Ed. Eumo. Vic, 1990.

Congost i Colomer, Rosa. Notes de Societat (La Selva 1768-1862), 237 pp., Santa Coloma de Farners, 1992.

Cortés i García, Juan José. Valldoreix. La voluntat d'un poble. 178 pp. Ed. Valldoreix, EMD, Ajuntament de St. Cugat del Vallès, 2004.

Danés i Torras, Josep. Estudi de la Masia Catalana. But. del CEC, núm 458 pp. 272-284. Barcelona, 1933.

DD. AA. Ajuntament del Prat de llobregat. Masies del Prat. 140 pp. El Prat, 1989.

DD. AA. (M. Duran, E. Serra i J. Dantí). El Món Agrari a la Catalunya Moderna. Núm. 26 de l'Avenç. pp. 27-46. Barcelona, 1980.

DD. AA. Terra, Treball i Propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans, 352 pp. . Barcelona, 1986.

DD. AA. (18 autors). El Nostre Poble de Pagès. 377 pp. El taller d'història de Maçanet de la Selva, 1988.

DD. AA. (Contreras, Viola, Estrada, Roigé i Prat). La Invenció de la Família Catalana. pp. 15-53. Núm. 132 de l'Avenç. Barcelona 1989.

DD. AA. (Casasas, Mayayo, Gardà i Marfany). De Pagesos a Ciutadans: La Societat Rural Catalana Contemporània. Núm. 134 de l'Avenç. Barcelona, 1990.

DD. AA. De la Balma a la Masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Ed. Museu de Granollers. Granollers, 1996.

DD. AA. X. Roigé, F. Estrada i O. Beltran. La casa aranesa. 230 pp. Garsineu Edicions, Tremp, 1997.

DD. AA. La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Brau Edicions. 168 pp. Girona, 2005.

DD. AA. Masies de Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona i Angle Editorial. Barcelona, 2009.

DD. AA. La vida a pagès. L'Estudi de la Masia Catalana. Ed. la Magrana i l'Arxiu fotogràfic del CEC. Barcelona, 2010.

Díez Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Història d'Horta 3, Barcelona, 1993.

Elliott, J. H. La Revolta Catalana 1598-1640. Ed. Crítica. pp. 608. Barcelona, 1989.

Ferrer i Alòs, Llorenç. Masies i Cases Senyorials del Bages. Fot. de L. Casals. fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 1996

Ferrer i Alòs, Llorenç. Hereus, pubilles i cabalers. El sistema d'hereu a Catalunya. Ed. Afers, Catarroja Barcelona, 2007.

Freedman, Paul H. Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval. Eumo Editorial. Vic, 1993.

García, R. i Gifre, P.  127 genealgies de Fernando Viader i Gustà. La memòria familiar dels propietaris gironins. 286 pp. Ed. CCG i AHRCG, Girona 2004. 

Gibert, J. La Masia Catalana. 99 pp. . 2a ed. Ed. Milà, Barcelona, 1985.

Gifré i Ribes. P. . Els Arxius Patrimonials: Possibilitats de Treball. 77 pp. Seminari de l'Arxiu de Sta. Coloma de Farners, 1991.

Ídem. Els Arxius Patrimonials. Possibilitats Historiogràfiques. Seminari a Figueres, març de 1992.

Ídem., Matas, Josep i Soler, Santi. Els arxius patrimonials. 127 pp. Ed. CCG, Girona 2002.

Griera, A. La Casa Catalana (diccionari). Edicions Poligrafa. 348 pp. Barcelona, 1974.

Heras de Puig, Miquel. Biografia ó explicació del arbre genealògich de la descendència de casa Heras de Adri (1350-1850). ed. facsímil. 240 pp. Estudi per Mònica Bosch i Llorenç Ferrer. Ed. CCG, Girona 2000.

Jordà i Capdevila, Josep M. Les masies de Molins de Rei. Ed. Espai de Recerca, Molins de Rei, 2008

Llobet, Salvador. Cap. XXI, La casa rural. pp. 481-498. Geografia de Catalunya, vol. I. Ed. Aedos. Barcelona, 1958.

Llobet i Masachs, Santiago de. El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. pp. 355. Fundació Noguera. Col·lecció Estudis, 31. Barcelona, 2005.

Lluch i Bramon, Rosa. Els remences. La senyoria de l'Almoina de Girona als segles XIV i XV. Ed. AHRCC, Girona, 2005.

Mas i Canalís, David. La Casa Andorrana Tradicional. Ed. Conselleria d'Educació i Cultura. 447 pp. Andorra, 1989.

Massegur i Giralt, Albert. El castell de Pallejà i altres masies del terme. 160 pp. Ajuntament de Pallejà i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2003.

Mateu i Miró, Josep. Les masies de Castellbisbal. 74 pp. Publica Museu de la pagesia de Castellbisbal, 1999.

Medina Vicioso, Vicente. Can Romagosa de Begas, Familas Romagosa, Llopart, March, Girona, Canals, Mas de las Valls, Grau del Coll, Mestres. 381 pp. Ed. Rondas, Barcelona, 2004.

Monés, Jordi (text) i Surrocs, Josep (dibuixos). Els Masos de Sant Joan de les Abadesses. Ed. Canelles editors. 419 pp. St. Joan de les Abadesses, 1985.

Montoriol, Miquel i els alumnes del col.legi el Puig. Masies d'Esparreguera. 46 pp. Ed. Caixa de Pensions, 1984.

MUSEU de la VIDA RURAL. L'Espluga de Francolí. Fundació Jaume I, 120 pp. 3ra ed. 1998, Barcelona.

Navarro, Imma. Masies de les Corts. 542 pp. Ed. Ajuntament de Barcelona, districte de les Corts. Arxiu Municipal del districte de les Corts. Barcelona 1993. 

Ollich, Imma. Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII. Eumo Editorial. Vic, 1988

Parés i Ganyet, Quirze. La Despoblació Rural i les Masies del Collsacabra. 559 pp. . Barcelona, 1985.

Pont, Miquel. Vocabulari del pagès. 208 pp. Ed. Proa, Barcelona, 2005.

Raventós, Jaume. La vida al camp. Memòries d'un cabaler. Editorial Balmes. pp. 447. Barcelona, 1962.

Ripoll i Masferrer, Ramon. Arquitectura Popular, Reflexions vers una nova lectura. Quaderns de la Selva 2. pp. 217-223. Publicació del Centre d'Estudis Selvatans, 1989.

Rufé i Majó, Miquel. Les Masies de Rubí i la seva gent. Foto. M. Ignasi Marroyo. Ed. Patronat del museu-Biblioteca de Rubí. 128 pp. Rubí, 1984.

Serra i Puig, Eva. Pagesos i Senyors a la Catalunya del Segle XVII, Baronia de Sentmenat 1590-1729. 500 pp. Barcelona, 1988.

Saguer i Homs, Enric, coordinador. Els últims hereus. Història oral dels propietaris gironins 1930-2000. 466 pp. Ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005.

Sala, Joan i Soler, Carles; J. Fonolleda (fot.). La Masia a Sant Cugat. Ed. Edicions Independents del Vallès. 95 pp. Sant Cugat del Vallès, 1988.

Sanmartí i Roset, Carme. La pagesia benestant al Bages. El Mas Samartí. Caixa Manresa, 1991.

Tarragó i Cid, Salvador (dtor.) DD. AA. La Masia. Historia y Tipologia de la Casa Rural Catalana. 97 pp. Ed. Coop. Ind. de Trabajo Asociados "Grupo 2C" S. C. T. Barcelona, .

Terrades i Saborit, Ignasi. El Cavaller de Vidrà. Ed. Abadia de Montserrat. Barcelona, 1987.

Terrades i Saborit, Ignasi. El Món Històric de les Masies. 370 pp. Barcelona, 1988.

To i Figueras, Lluís. Família i Hereu a la Catalunya Nord-Oriental (segles X - XII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba, núm.185. 407 pp. A. de Montserrat, 1997.

Torres i Sans, Xavier. Els llibres de família de pagès (segles XVI - XVIII). Memòries de pagès, memòries de mas. 134 pp. CCCG Edicions, Girona, 2000. Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines.

Varela, Andreu i Varela, Joan Ramon. Pagesos i remences. El món rural medieval. 60 pp. Ed. Barcanova, Barcelona, 1993.  

Vendrell, Felip. Històries de l'amor pagès. Costums i usos amorosos dels pagesos catalans.  Edicions Grata. Barcelona, 1997.

Vila, Marc. La Casa Rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Edicions 62. Barcelona, 1986.

Vilà i Valentí, Joan. El Món Rural a Catalunya. Ed. Curial. Barcelona, 1973.

Vilar, Pierre. Catalunya dins l'Espanya moderna. 4 vols. Edicions 62. Barcelona, 1964.

Violant i Simorra, Ramon. L'Art Popular a Catalunya. Barcelona, 1948. Reeditat per Edicions 62 l'any 1976.