Genealogies de masies de Catalunya

Principal ] Amunt ] [ Genealogies de masies de Catalunya ] Masies del Penedès ]


ARBRES GENEALÒGICS DE MASIES DE CATALUNYA
 


1.-  El Noguer de Segueró (Garrotxa)
2.-  Can Carrencà de Martorelles (Vallès Oriental)
3.-  Ca n'Illa de Molló (Ripollès)
4.-  El Cavaller de Vidrà (Osona)
5.-  Can Solà del Racó (Vallès Occidental)
6.-  Casa Heras d'Adri (Gironès)
7.-  Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès)
8.-  Can Prat de la Riba, de Bigues (Vallès Oriental)
9.-  Can Casamada de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
10.- Can Viader de Parets de l'Empordà  (Pla de l'Estany) 
11.- Can Mata del Racó de St. Pau d'Ordal, Subirats (Alt Penedès)
12.- Can Mata de Garriga de Pierola (l'Anoia)
13.- Can Llopard del mas Ponç, Pierola (l'Anoia)
14.- Can Codorniu de St.Sadurní d'Anoia. (Alt Penedès) Novetat
15.- Ca n'Amat d'Ullestrell. (Vallès Occidental) Novetat
16.- Can Roqueta de St. Joan d'Horta d'Avinyó (Bages) Novetat
17.- Can Tobella del Cairat, d'Esparreguera (Baix Llobregat, Nord)  Novetat

Retorn a l'index 

 

EL NOGUER DE SEGUERÓ
(Segueró - Beuda -, la Garrotxa)


 

Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró. Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d'enllaços successius i de l'explotació del gran patrimoni des de la fi del s XVI. L'actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan s XVIII. El cognom es mantingué fins al s XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives (de Lledó) i als Vayreda (d'Olot) Abastava des de Ceret a Vilademuls amb més de 300 masoveries. Hi ha una dita per aquesta casa: "Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu  i l'Espona de Saderra".

ARBRE DEL NOGUER DE SEGUERÓ (fins als Vayreda)

I   JAUME NOGUER (doc. 1203)
fill:
II  RAMON NOGUER
fill:
III  PERE NOGUER
fill: 
IV   BARCELONA? NOGUER
fill:
V  JOAN NOGUER
fill:
VI   JAUME NOGUER i CÚGUL
fill:
VII  MARC NOGUER 
fill:
VIII  PERE NOGUER  (doc. 1401)
fill:
IX  AGUSTÍ NOGUER i TRIES (= 1473)
fill:
X  MARTIRIÀ NOGUER (T 1516)
fill:
XI  BERNAT NOGUER i SERRA (T, 1550)
fill:
XII  PERE NOGUER i BATLLE
fill:
XIII  PERE NOGUER
fill:
XIV  FELICIÀ NOGUER i CREUS (+ 1648). 
fill:
XV  PERE NOGUER i CASES (+ 1661)
fill:
XVI  FELICIÀ de NOGUER i d'ARRUFAT (+ 1708) Ciutadà Honrat de Barcelona, 1674. Familiar del Sant Ofici.
fill:
XVII  PERE de NOGUER i BARCELÓ (+ 17229)
fill:
XVIII  FELICIÀ de NOGUER i de COMELLES (+ 1753)
fill:
XIX  PERE de NOGUER i de LLAUDES (+ 1753)
fill:
XX  FELICIÀ de NOGUER i VILA (+ 1811)
fill:
XXI  PERE de NOGUER i de ROCAFIGUERA (+ 1854)
filla:
XXII  MARIA dels DOLORS de NOGUER i SALETA (+ 1878)
filla:
XXIII JOSEPA OLIVAS i de NOGUER (+ 1881)  
fill:
XXIV  JOAQUIM VAYREDA i OLIVAS (+ 1955)
fill:
XXV  FRANCESC D'ASSÍS VAYREDA i TRULLOL
fills:
XXVI  JOAQUIM i ALBERT VAYREDA i VIOLA


El Sr. Ferran Viader i Gustà ha realitzat un extraordinari estudi sobre el llinatge dels Noguer

A l'any 1747, Pere Noguer i de Llaudes, escrigué una crònica familiar que reflectia la cronologia dels hereus de la casa, la qual anomenà: "Llibre de l'antiguitat i progressos de la Casa de Noguer de Segueró i genealogia de tots els hereters de les cases que per raó de successió són incorporades a la hisenda de dita casa".

Fonts:
ANP i FVG
GEC
 http://www.bohigas.com/Pairals/Seguero/Noguer/Noguer.html 

Retorn al principi

 

CARRENCÀ, CAN
(Martorelles,  el Vallès Oriental)

 

L’origen del cognom Carrencà segurament prové d'un topònim. En un pergamí, en llatí, de Montalegre de l’any 1196 "... de illa aqua que transit per carrencan...".  Tot i que hagué dues pubilles el cognom es conservà.

ARBRE DE CAN CARRENCÀ

Els primers hereus de can Carrencà

BERENGUER de CARRENCÀ (doc. 1250 - 1262)
fill:
PERE de CARRENCÀ

RAMON de CARRENCÀ (doc. 1297)

PERE de CARRENCÀ (doc. 1342)
fill:
RAMON de CARRENCÀ

ANTIC de CARRENCÀ (doc. 1433)

Arbre dels hereus de can Carrencà de Martorelles

I JOAN CARRENCÀ (doc. 1488 - 1498)
fill:
II GABRIEL CARRENCÀ (doc. 1509 - 1519)
fill:
III ANTIC CARRENCÀ (+ 1558) Els anys 1552 al 1556 el trobem com a donzell
fill:
IV FRANCESC CARRENCÀ i MASSOT (+1565)
fill:
V JAUME ANTIC CARRENCÀ i DRAPER (* Martorelles 1564)
germana:
V ELISABET CARRENCÀ i DRAPER (* Martorelles 1565)
fill:
VI FRANCESC CARRENCÀ i COLOMER (+ 1644)
fill:
VII JERONI CARRENCÀ i de XAMMAR (= 2n Martorelles 1669)
filla:
VIII TERESA CARRENCÀ i TRIA (* Martorelles 1671)
fill:
IX JOSEP CARRENCÀ i BOSQUETS (+ Martorelles 1742)
fill:
X ANTIC CARRENCÀ i CARBONELL (* Martorelles 1718)
fill:
XI JOSEP CARRENCÀ i LLIBRE (* Martorelles 1743)
fill:
XII FELICIÀ CARRENCÀ i ALBINYANA (* Martorelles 1771)
fill:
XIII JAUME CARRENCÀ i CLADELLES (* Martorelles 1796)
fill:
XIV ANTONI CARRENCÀ i de LLANÇÀ (* Martorelles 1818)
fill:
XV JOSEP CARRENCÀ i de CALDERÓ (* Martorelles 1846)
fill:
XVI ALFONS CARRENCÀ i TARRADELLAS ( = Casamitjana)
Advocat (* Barcelona 1879 + Barcelona 1954)
fills:
1 Montserrat = N.N Berdier
2 Mercè = N.N Engel
3 Carme = N. N de la Torre
4 Enric = N.N Soler
Continuen fills i néts.

Fonts:
Arxiu familiar i Arxiu Diocesà de Barcelona.
RRT

Retorn al principi

 

ILLA DE DALT, CA N'
(Molló, Alt  Ripollès)

 

Ca n'Illa es troba al veïnat de la Ginestosa del terme de Molló (Ripollès), a la confluència de la riera de la Ginestosa, que davalla del coll d'Ares, amb el Ritort. És una explotació agropecuària i residència rural.

ARBRE DE CA N'ILLA

I GALCIOT ILLA (T 1592)
filla:
II MONTSERRADA ILLA ( = 1r CM, 1588)
fill:
III PERE JOAN ILLA i COSTA ( + Molló 1670). Entre el Montserrat i el Pere Joan i  podria haver un altre Pere Joan.
fill:
IV GABRIEL ILLA (+ Molló a 1668)
fill:
V PERE JOAN ILLA (= Molló 1668)
fill:
VI JOSEP ILLA i PLANES (= Molló 1695)
fill:
VII FRANCISCO ILLA i BURSET (= Molló 1741)
fill:
VIII PERE ILLA i QUINTÀ ( = Molló 1772)
fill:
IX FRANCISCO ILLA i FREIXA (= Molló 1821)
filla:
X MARIA ILLA i NOGUER (= Molló 1840) PERE BOIXEDA i SUNYER hereu, del mas Fumat, de Molló
fill:
XI PERE BOIXEDA i ILLA (= 2n Molló 1868)
fill:
XII JOSEP BUXEDA i SAU (= Llanars 1911)
fill:
XIII PERE BUXEDA i GARDELLA (= Molló 1947)
fills:
XIV
Rosa Buxeda i Freixa (* 1948) = amb Vinyes. Dos fills
Joan Buxeda i Freixa (* 1950) =  amb Pagès. Tres fills


Fonts:
Arxiu familiar i Arxiu Diocesà de Vic.
RRT

Retorn al principi

 

EL CAVALLER DE VIDRÀ
(Vidrà, Osona)



Masia del terme de Vidrà (Osona), prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat. L'actual edifici, notable exemplar barroc del 1787, fou projectat per un arquitecte francès. Pertanyia des del s XIII a la família Cavaller; passà per matrimoni, al s XVI, als Vila de Buscarons, actualment Vila d'Abadal.

ARBRE DEL CAVALLER

I  BARTOMEU CAVALLER (T, 1576)
germana:
I  MACÀRIA CAVALLER (doc. 1576) = Martí Puixeu, hereu
fill:
II  PAU CAVALLER i PUIXEU (= 1587)
fill:
III  JOAN CAVALLER i ESPAUNELLA (= 1620)
filla:
IV  MARIA ÀNGELA CAVALLER i VILALLONGA (= v 1640) JOSEP PAU VILA de Buscarons, hereu de la Vila
fill:
V  JOAN FRANCESC VILA i CAVALLER (= 1660)
fill:
VI  HILARI VILA-CAVALLER i FONT (= 1694)
fill:
VII  FRANCESC VILA-CAVALLER i ALIBÉS (= 1736) MARIA CASTELL i VILADEVALL, pubilla.
fill:
VIII  FRANCESC VILA-CAVALLER i CASTELL (= 1771)
filla:
IX  FRANCESCA VILA-CAVALLER i PONTS (= 1798)  JOAN GALÍ (1782-1837)
fill:
X  FRANCESC VILA-CAVALLER i GALÍ (= 1829). La germana Maria Rosa es casà amb Francesc Vayreda i de Bosquets pares d'Estanislau Vayreda i Vila que es casà amb la pubilla del Noguer de Segueró.
filla:
XI  DOLORS VILA-CAVALLER i VENTÓS (= 1856)  Joaquim Teixidor i Mora
fill:
XII MARIÀ VILA-CAVALLER i TEIXIDOR (= 1880) Pilar d'Abadal

Continua la descendència VILA d'ABADAL

Nota: Hem obtat per posar els cognoms genealògicament.


Fonts:
GEC
Informació extreta del llibre: El Cavaller de Vidrà. De l'ordre i el desordre conservadors  a la muntanya catalana.  Autor: Ignasi Terradas i Saborit. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987. Biblioteca Abat Oliba, núm. 54.
Més informació sobre els Vila d'Abadal a l'Oasi Català, de Pere Culell i Andreu Farràs. Planeta, Barcelona, 2001.

Retorn al principi

 

CAN SOLÀ DEL RACÓ
(Matadepera,  el Vallès Occidental)

 

Arbre troncal i resumit del Mas de la Font de Matadepera.  Els Solà entraren com a pubills a can Solà de Rubí (s. XVI) i a can Solà del Pla de Matadepera (s. XVI).

ARBRE DE CAN SOLÀ DEL RACÓ

Els primers hereus

JAUME de FONT (doc. 1321)
filla:
MARIA de FONT

BERNAT de FONT (doc. 1348)

PERE de FONT (T, 1388)
filla:
SANÇA de FONT (+ d 1446)
fill:
BERNAT ANTIC de FONT i POU ( + a 1442). Fill de Sança i de Guillem.
sine prole

El dia 14 de maig de l'any 1446 van fer capítols matrimonials a Terrassa, Francesc Roig i Oliveres, cabaler del mas Roig de Sant Pere de Terrassa, i Salvadora Guitard i Comesbelles, del mas Guitard de Vacarisses. Per aquest motiu, Guillem de Pou i llur muller Saura, del mas Font de Matadepera, matrimoni al que no havia sobreviscut cap fill, donaren a Francesc Roig i Oliveres, el mas de la Font, amb la condició que els cuidessin fins a la mort, ja que eren una parella d'edat avançada i no es podrien valer per si mateixos.

I  FRANCESC ROIG, del mas de la Font, i OLIVERES (CM, 1446)
filla:
II  SALVADORA FONT i ROIG (CM, 1478)
fill:
III  PERE SOLÀ i FONT (T, 1526). Dels Solà de la Vall, Oristà. 
fill:
IV  JOAN SOLÀ i TORELLA (CM, 1527)
fill:
V  JOAN SOLÀ de la Font i BARATA (CM, 1563)
fill:
VI  JOAN SOLÀ de la Font i SALLENT (T, 1602)
fill:
VII  MAGÍ SOLÀ de la Font i VINYES (= 1609)
fill:
VIII  JOSEP SOLÀ de la Font i GORINA (T, 1688)
fill:
IX  FRANCESC SOLÀ de la Font (= 1674)
fill:
X  JOAN SOLÀ de la Font i POBLE (= 1709)
fill:
XI  JOSEP SOLÀ de la Font i BARANERA (CM, 1745)
fill:
XII  JOSEP SOLÀ de la Font i BONVILAR (+ 1827)
fill:
XIII  JOAN SOLÀ de la Font i AMAT (+ 1856)
fill:
XIV  SALVADOR SOLÀ i BOGUNYÀ (= 1868)
fill:
XV  RAMON SOLÀ i VIVER (= 1894)
fill:
XVI  AGUSTÍ SOLÀ i BRUJAS (+ 1957)
fills:
Continuen més generacions amb els germans Antoni i Joan Solà i Brujas


Fonts:
Arbre fet per Esteve Canyameres fins al segle XVIII i del XVIII fins els nostres dies per Mn. Manel Ametller i Bassets publicada dins l'article "Can Solà del Racó de Matadepera  (S. XIII-XVII) a la revista d'història "Terme" núm. 16 co-editada pel Centre d'Estudis Històrics i l'Arxiu Comarcal de Terrassa el novembre del 2001.

Retorn al principi

 

CASA HERAS D'ADRI
(Adri, Gironès)

 

 

ARBRE DE CASA HERAS

I  GUILLEM HERAS (doc. 1350)
fill:
II  PERE HERAS (doc. 1371)
oncle:
III  JOAN HERAS (doc. 1417)
fill:
IV  JOAN HERAS (CM, 1443)
fill:
V  PERE HERAS i MITJÀ (CM, 1485)
fill:
VI  JOAN HERAS i COLLFERRER (CM, 1503) = Llorença Aulet, pubilla.
fill:
VII  ANTIC HERAS i AULET (CM, 1529)
fill:
VIII  JOAN HERAS i CASADEMONT (CM, 1569)
fill:
IX  JAUME HERAS i ESPARREGUERES (CM, 1588)
fill:
X  PONÇ HERAS i TASSI (CM, 1630)
fill:
XI  JAUME HERAS i AMAT (CM, 1646)
fill:
XII  JAUME HERAS i PORTALLÓ (CM, 1670)
fill:
XIII  JOAN HERAS i TROBAT (CM, 1697)
fill:
XIV  PONÇ HERAS i MOTGER (CM, 1715)
fill:
XV  MIQUEL HERAS i FARÀS (CM, 1748)
fill:
XVI  MIQUEL HERAS i BORDES (CM, 1776) = Caterina Camps, pubilla.
fill:
XVII  PONÇ HERAS i CAMPS (CM, 1811)
fill:
XVIII MIQUEL HERAS i de PUIG. Autor del llibre.
germà:
XIX  NARCÍS HERAS i de PUIG (CM, 1842). Jurisconsult. Càrrecs públics a Girona.
fill:
XX  PONÇ HERAS i JORDÀ.  Advocat. (CM, 1882)
fill:
XXI  MANUEL HERAS i SICARS.  Advocat. (+ 1964)
Continuen filles, néts...

Nota. Seguim l'ordre romà del llibre.


Fonts:
Biografía ó explicació del arbre genealógich de la descendencia de casa Heras de Adri (1350 - 1850), de Miquel Heras i de Puig. Reedició facsimil del llibre publicat a Girona el 1857.  Estudi introducció de Mònica Bosch i Llorenç Ferrer.
Col.lecció Documents 1. Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. 2000.

Retorn al principi

 

CAN GUINEU
(St. Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)

 

 

ARBRE DE CAN GUINEU

I  JOAN MIR (= V 1550)
fill:
II  LLUC MIR (CM, 1576)
fill:
III  BARTOMEU MIR i FERRER (= 1608)
fill:
IV  PAU MIR i MARTÍ (= 1661)
fill:
V  PERE MIR i GENER (= 1696) EULÀRIA ROS i MESTRE. Pubilla
fill:
VI PERE MIR i ROS (= 1723)
fill:
VII  JOSEP MIR i ROMANÍ (= 1760)
fill:
VIII  PERE MIR i PORTA (= 1787)
fill:
IX  PERE MIR i VILADOMS (= 1815)
fill:
X  JAUME MIR i MOLINS (= 1850)
fill:
XI  MARC MIR i CAPELLA (= 1874)
fill:
XII PERE MIR i RÀFOLS (= 1901) 
filles:
XIII RAMONA = Carles Fages de Climent; Maria Teresa, soltera, i Maria Antònia = Josep Rossell


Fonts:
Apunts històrics de Vilarnau. Per Judith Llopart i Martinez. Pierola, 1986.
Família de can Martí de Baix (Gelida), avui Cava Torelló.

Retorn al principi

 

PRAT DE LA RIBA
(Bigues, Vallès Oriental)

 

 

ARBRE DELS PRAT DE LA RIBA, oriünds de Bigues, fins al que fou president de la Mancomunitat de Catalunya

I  ANTONI PRAT-FERRER
fill:
II  BENET PRAT-FERRER (= 1581)
fill:
III  JOAN PRAT-FERRER i GARRIGA (= 1620)
fill:
IV  JOAN PRAT-FERRER i CANALS (= 1653)
fill:
V  JOAN PRAT de la Riba i MARGARIT (= 1681)
fill:
VI  JOSEP PRAT de la Riba i PUIGVERT (= 1715)
fill:
VII  VICENÇ PRAT de la Riba i ROCASALBES (= 1737)
fill:
VIII  JOSEP PRAT de la Riba i BARBANY (= 1785)
fill:
IX  IGNASI PRAT de la Riba i PADRÓS (= 1825)
fill:
X  ESTEVE PRAT de la Riba i MAGARINA (= 1860)
fill:
XI  ENRIC PRAT de la Riba i SARRÀ = 1906 Josepa Dachs
  

Fonts:
Arbre dels Prat de la Riba fet per Mn. Gabriel Ollé, rector de Bigues, 1923

Retorn al principi

 

CAN CASAMADA
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

 

 

ARBRE DE CAN CASAMADA

I  GUILLEM CASAMADA (+ 1217)
fill:
II  PERE CASAMADA (+ 1241)
fill:
III  PERE CASAMADA  (= 1241)
fill:
IV  PERE CASAMADA i ALZINA (= 1280)
fill:
V  RAMON CASAMADA
fill:
VI  PERE CASAMADA i HOSTALS (= 1349)
fill:
VII  PERE CASAMADA i MONTAGUT (= 1383)
fill:
VIII  RAMON CASAMADA i LLEDÓ (= 1428)
fill:
IX  ANTIC CASAMADA i PRAT (+ 1495)
fill:
X  GABRIEL CASAMADA i PÈLACS (+ 1524)
fill:
XI  JAUME CASAMADA (+ 1554)
fill:
XII JAUME CASAMADA (+ 1581)
fill:
XIII  ANTIC CASAMADA i SAMUNTA (= 1591)
fill:
XIV  BARTOMEU CASAMADA i GILI (= 1640)
fill:
XV  PERE CASAMADA i ARMENGOL (= 1676)
fill:
XVI  PERE CASAMADA i COMES (= 1716)
fill:
XVII PERE CASAMADA i SAMPERE (= 1751)
fill:
XVIII  JOSEP CASAMADA i MAS (= 1777)
filla:
XIX  TERESA CASAMADA i SAMPERE  (= 1799)
fill:
XX  JOSEP MORRAL i CASAMADA (= 1842)
fill:
XXI  JAUME MORRAL-CASAMADA i VIVER (= 1868)
fills:
XXII
TERESA CASAMADA i MAURI
AGUSTINA CASAMADA i MAURI = Pius Fatjó
JOSEP CASAMADA i MAURI, advocat, = 1901 Júlia Amat
RAMON CASAMADA i MAURI, farmacèutic, = 1900 Francesca Roig
IGNASI CASAMADA i MAURI, metge, = 1903 Rosa Faus
JAUME CASAMADA i MAURI = Maria Guerra


Fonts:
Arbre elaborat per Ignasi Casamada i Mauri, fet vers l'any 1937, publicat a la Revista Plaça Vella, n. 13, des. 1984, pàg. 21, ed. Arxiu Història de Castellar del Vallès.

Retorn al principi

 

CAN VIADER
(Parets, l'Empordà)

 

 

ARBRE DE CAN VIADER

I  JOAN VIADER
fill:
II  ANTONI VIADER i CAMPS
fill:
III  BAUDILI VIADER i CAMPS
filla:
IV  CATERINA VIADER (= V 1499)
filla:
V  BARTOMEUA VIADER i VILA ( = v 1521)
fill:
VI  BARTOMEU VIADER i SALA (= 1551)
fill:
VII  MONTSERRAT VIADER i MASÓ
filla:
VIII  ANNA VIADER i DALMAU (= 1615)
fill:
IX JAUME VIADER i ROS (= 1650)
fill:
X  JAUME VIADER i COMPTE
fill:
XI  MARTIRIÀ VIADER i FRIGOLA (= 1708)
fill:
XII  MARTIRIÀ VIADER i JULIÀ (= 1751)
fill:
XIII  HONRAT VIADER i BATLLE (= 1774)
fill:
XIV  MARTIRIÀ VIADER i METGE (+ 1812)
fill:
XV  HONRAT VIADER i FONT (= 1835)
fill:
XVI  FRANCESC VIADER i GELI-ULLASTRE (= 1877)
fill:
XVII  MIQUEL VIADER i BRAMOND (= 1915)
fill:
XVIII  FERRAN VIADER i GUSTÀ (= 1947)


Fonts: Ferran Viader i Gustà. Soci de la SCGHSVN


Retorn al principi

 

CAN MATA DEL RACÓ


Foto de Ramon Rovira, 2011

(St. Pau d'Ordal, Subirats, Alt Penedès)
 

 

 

ARBRE DE CAN MATA DEL RACÓ (parcial)

I  PERE MATA del Racó
fill:
II  FELIP MATA del Racó
fill:
III  JOAN MATA del Racó
fill:
IV  ANTONI MATA del Racó i ESTEVE (T, 1580)
fill:
V  JOAN MATA del Racó i GUILERA (T, 1599)
fill:
VI  JAUME MATA del Racó i JULIÀ (CM, 1612)
fill:
VII  JOSEP MATA del Racó i MARTÍ (T, 1646)
fill:
VIII JOSEP MATA del Racó i ROMEGOSA (T, 1681)
fill:
IX  JOSEP MATA del Racó i VIDAL (T, 1745)
fill:
X  JOSEP MATA del Racó i MILÀ (T, 1765)
fill:
XI  ISIDRE MATA del Racó i MIR  (= a 1790). Familiar del Sant Ofici.
fill:
XII  JAUME MATA del Racó i TORRES
fill:
XIII  PERE MATA del Racó i TORRENTS
fill:
XIV SALVADOR MATA i PUIG (+1933)
filla:
XV ROSA MATA i GIRONA

Actualment és dels hereus -Melendres- de Rosa Mata i Girona-.


Fonts: Els llibres d'Isidre Mata del Racó (ss. XVIII-XIX). Subirats, visió general d'un municipi de l'Alt Penedès. pàg. 241 i 242. Salvador Llorac i Santis. 1988.


Retorn al principi

 

CAN MATA DE GARRIGA
(Pierola, Anoia)

 

 

ARBRE DE CAN MATA DE GARRIGA (Mas Garrigues Sobiranes)

I ANTONI de GARRIGUES (+ d1450)
fill:
II PERE de GARRIGUES i de MAGAROLA (T, 1450)
filla:
III ANTÒNIA de GARRIGUES i COSCOLL (T, 1519)
fill:
IV FRANCESC MATA i de GARRIGUES (+ 1551)
fill:
V JOAN MATA de GARRIGA i MARTÍ (CM 1520)
fill:
VI JOAN MATA de GARRIGA i MARQUES (+ 1606)
fill:
VII JOAN MATA de GARRIGA i MARTÍ (+ 1619)
fill:
VIII JOAN MATA de GARRIGA (+ v1641)
fill:
IX ANTONI MATA de GARRIGA i BATLLE (= 1641)
filla:
X MARIA MATA de GARRIGA i ROMEGOSA (+ 1677)
filla:
XI MARIA PERET i MATA de GARRIGA (+ 1712)
fill:
XII JOSEP SUBIRATS i PERET-MATA de GARRIGA (= Pierola 1720)
fill:
XIII JOSEP SUBIRATS-PERET-MATA de GARRIGA i AMAT de la Font (= Pierola 1755)
fill:
XIV JOSEP SUBIRATS-PERET-MATA de GARRIGA i ALCOVER (= Pierola 1792)
fill:
XV PERE SUBIRATS-PERET-MATA de GARRIGA i MARGENAT (= 2n Pierola 1842)
fill:
XVI JOAN MIQUEL SUBIRATS i PARENT (= 1866)
fill:
XVII JOAN SUBIRATS i PRATS, advocat (= 1904)
filla:
XVIII ÀGUEDA SUBIRATS i ROVIRA (= Pierola 1926)
filla:
XIX MARIA de CAMPS i SUBIRATS, filla del 2n baró d’Algerri i 3r marquès de Camps, pontifici = Pere Garriga-Nogués i Marcet, germà del marquès de Cabanes.
filla:
XX ÀGUEDA GARRIGA-NOGUÉS i de CAMPS

Elaboració pròpia. Ramon Rovira i Tobella i Ramon Benavente i Freixes

Retorn al principi

 

CAN LLOPARD DEL MAS PONÇ
(Pierola, Anoia)

 

 

CAN LLOPARD DEL MAS PONÇ
(mas Coll, mas Mas i mas Ripoll)

I BERENGUER PONÇ (+ d1416)
fill:
II GABRIEL PONÇ (T, 1468)
fill:
III ANTONI PONÇ (T, Pierola, 1543)
fill:
IV TOMÀS PONÇ (+ v1545)
fill:
V ANTONI PONÇ i RUBIÓ (+ a1607)
fill:
VI ANTONI PONÇ i MATA (+ 1641)
fill:
VII RAMON PONÇ i GRAS (CM, Castellolí, 1626)
fill:
VIII JAUME PONÇ i PERERA (+ Pierola 1664)
filla:
IX MARGARIDA PONÇ i ROCA (+ Pierola 1708)
fill:
X JOSEP LLOPARD i PONÇ (= Pierola 1727)
fill:
XI JOSEP LLOPARD-PONÇ i FOSSALBA (* Pierola 1735)
fill:
XII JAUME LLOPARD-PONÇ i LLOPARD (= Pierola 1780)
fill:
XIII JOSEP LLOPARD-PONÇ i PASQUAL (= Pierola 1810)
fill:
XIV JAUME LLOPARD-PONÇ i XIPELL (= Pierola 1833)
fill:
XV PAU LLOPARD-PONÇ i ROVIRA (= a1858)
fill:
XVI JAUME LLOPARD i JORBA = Pierola 1887 JOSEPA MASSANA i FORMOSA, pubilla de can Llopard de la Costa de Subirats
fill:
XVII JOSEP LLOPART i MASSANA (+ 1981)
fill:
XVIII PERE LLOPART i VILARÓS, casat i amb fills

Elaboració pròpia. Ramon Rovira i Tobella i Ramon Benavente i Freixes

Retorn al principi

 

 CAN CODORNIU
(Sant Sadurní d'Anoia - Alt Penedès)

 

 

ARBRE
DE CAN CODORNIU


I  JAUME CODORNIU (T 1551), fill o nét de Llorenç Codorniu
fill:
II  JOAN CODORNIU (+SSA 1576)
fill:
III  JOAN CODORNIU i MERCADER (= Pierola 1586)
fill:
IV  JOAN CODORNIU i GRAS (+1621)
fill:
V  JOAN FELIP CODORNIU i SORIÀ (1617-1681)
filla:
VI  MARIA ANNA CODORNIU i ROSSELL (*SSA 1645 - +SSA 1689)
fill:
VII MIQUEL RAVENTÓS i CODORNIU (1683-1709)
fill:
VIII  MIQUEL RAVENTÓS i ESTRUC (1699-1744)
fill:
IX  SADURNÍ RAVENTÓS  i FERRER (*1723 - 1789)
fill:
X  JOSEP RAVENTÓS i PETIT (1764-1809)
fill:
XI  JAUME RAVENTÓS i POUS (1793-1857)
fill:
XII  JOSEP RAVENTÓS i FATJÓ del Molí  (1824 - 1885)
fill:
XIII  MANUEL RAVENTÓS i DOMÈNECH (*SSA 1862)
fill:
XIV  MANUEL RAVENTÓS i FATJÓ del Molí  (*SSA 1893 - +Barcelona 1977).
fill:
XV  JOSEP Mª RAVENTÓS i BLANC (*SSA 1922- + Nova Zelanda 1986). L'hereu, fundador de
Cava Raventós i Blanc, que continua
fill:
XVI  MANUEL RAVENTÓS i NEGRE (*Barcelona 1947) = 1971  Anna Vidal i Corcuny. Tres fills


Fonts: SSA. St Sadurní d'Anoia. Arbre elaborat per la família Codorniu, Núria Coma-Cros i Raventós i Ramon Rovira. En revisió.
Retorn al principi

 

CA N'AMAT D'ULLASTRELL
(Vallès occidental)

 

 

ARBRE DE CA N'AMAT, Antic mas Puig

I  GUILLEM AMAT de Botet de Grau o de Llull (docs. 1215-1269)
fill:
II  RAMON AMAT de Botet i MORAGUES (docs. 1273-1312)
fill:
III  GUILEM AMAT i PALAU (+1295)
fill:
IV  BERENGUER AMAT (docs. 1302-1348)
fill:
V  BARTOMEU AMAT i BARDINES (T, 1377)
fill:
VI  GALCERAN AMAT i RIQUER (doc. 1428)
fill:
VII  JOAN AMAT i BRAMON (doc. 1404)
fill:
VIII  BARTOMEU AMAT i FONOLLET (CM 1433)
fill:
IX  ANTONI AMAT i VILADOMS (CM 1471). Els germans, Bartomeu, inicia la línia dels Amat de St. Esteve Sesrovires, el Francesc, la línia dels Amat de la Muntanya de St. Pere de Terrassa i el Gabriel els Amat de les Farines, també de Terrassa.
fill:
X  PERE AMAT i BARTOLÍ (T, 1540)
fill:
XI  NICOLAU AMAT i MONTLLOR de les Arenes (T, 1562)
nét:
XIII  PAU AMAT i BOADA (*1578), fill de Bernat, germà de l'hereu Salvador. Un fill del Savador, Pau, no va tenir descendència
fill:
XIV  PAU AMAT i OLIVERES (*1630)
fill:
XV  JOSEP AMAT i RODÓ (*1663)
fill:
XVI  JAUME AMAT I BRUNET (*1703)
fill:
XVII  PERE AMAT i BOSC (*1737)
fill:
XVIII  ISIDRE AMAT i ARGELAGUET (*1762)
fill:
XIX  PERE AMAT i MARCET (*1788)
fill:
XX  PERE AMAT i PI de la Serra (*1812)
fill:
XXI  ANTONI AMAT i BOGUNYÀ (*1840)
fill:
XXII  PERE AMAT i TURO (*1868)
fill:
XXIII  ANTONI AMAT i COMELLES
fill:
XXIV  JOSEP AMAT i FÀBREGUES


Fonts: Arbre elaborat per Esteve Canyameres i Ramoneda

Retorn al principi

 

CAN ROQUETA
de St. Joan d'Horta d'Avinyó (Bages)

 

La història de la família Roqueta està íntimament lligada a la comarca del Bages. Els orígens de la família Roqueta es remunten al segle XII, encara que ja apareixen vestigis de seva tasca viticultora en l’època romana.
Després de diversos segles dedicats al cultiu de la vinya i a l’elaboració de vins, aquest impuls vital innat dels Roqueta és el que va motivar a el Sr. Ramon Roqueta Torrentó a inaugurar, a Manresa, el 1898, un establiment que els permetés comercialitzar els seus productes en les millors condicions. S’iniciava així un nou període amb un únic objectiu: adaptar-se a les necessitats del moment, unint tota la seva experiència a les noves tecnologies que arribaven.
Quatre generacions dedicades al vi

Al fundador de la Bodega Roqueta de Manresa el segueix, l’any 1938, el seu fill Valentín Roqueta Prat. Actualment, Ramón Roqueta Roqueta, fill de l’anterior, presideix la companyia que dirigeix el seu fill Valentí Roqueta Guillamet, que és, successivament, la quarta generació.
Un objectiu comú de tots ells ha estat la dedicació exclusiva a les tasques vinícoles, tant en el camp agrícola com en el comercial. A més a més, cal destacar la constància demostrada en tots ells de romandre fidels a aquestes arrels vinícoles a través dels anys, salvant contratemps, competències i reformes. Tret de la web:
http://www.roqueta.com


ARBRE DE CAN ROQUETA

Primers hereus: Jaume Roqueta (1377), Pere (1407) i Joan (1553)

I  ANTONI ROQUETA (doc. 1553)
fill:
II  VALENTÍ ROQUETA (T, 1627)
fill:
III  JOAN ROQUETA (T, 1634)
fill:
IV  JOAN ROQUETA i VILAVENDRELL (T, 1655)
filla:
V  MARIA ROQUETA (= 1646)
fill:
VI  PERE ROQUETA i CANYELLES (= 1673)
fill:
VII  BERNAT ROQUETA i RIERA (= 1696)
fill:
VIII  JOSEP ROQUETA i PLANS (= 1735)
fill:
IX  PERE ROQUETA i MAS (= 1768)
fill:
X  PERE ROQUETA i ROCA (= 1807)
nebot:
XI  PERE ROQUETA i CARRERES (= 1833), fill de Salvador i Margarida.
fill:
XII  JOAN ROQUETA i PLA (= 1865)
fill:
XIII  BONAVENTURA ROQUETA I TORRENTÓ (+ 1915). Sense descendència.
Continuen els descendents dels germans seus Ramon i Josep


Fonts: Llorenç Ferrer i Alòs, La vinya al Bages, mil anys d'elaboració de vi, la masia Roqueta, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1998, pàg. 97.

Retorn al principi

 

CAN TOBELLA DEL CAIRAT
Esparreguera (Baix Llobregat)

 

Els Tovella o Tobella ja els tenim datats amb Gabriel Tobella i Pere Tobella al segle XIV. A Esparreguera hi havia altres Tobella al segle XV, el mas Prunera, que un Tobella que no era del Cairat, potser de can Prunera, va entrar segurament com a pubill el que després coneixem per can Tobella o can Tobelleta, prop de ca n'Amat, a St. Esteve Sesrovires.

ARBRE DELS HEREUS

Arbre en elaboració

I PERE TOBELLA (doc. 1395)
filla:
II ANTÒNIA TOBELLA (T, germà, 1420).
fill:
III PERE TOBELLA i PI
fill:
IV FRANCESC TOBELLA (docs. 1496-1536)
fill:
V JOAN TOBELLA (+ a1536)
fill:
VI BERNAT TOBELLA (+ a1586)
fill:
VII ANTONI TOBELLA i BOGUNYÀ (= ACCB 1591). Hi ha un Bartomeu Tobella que podria ser fill d'aquest i pare del Salvador
fill o nét:
VIII SALVADOR TOBELLA
fill:
IX MAGÍ TOBELLA i ALTAMIRA (= v1726)
fill:
X JOSEP TOBELLA i LLATES (= 1767)
fill:
XI MAGÍ TOBELLA i MARGENAT (= 1804)
fill:
XII JOSEP TOBELLA i OLIVER-MONTMANY (= 1r 1829)
fills:
XIII MAGÍ TOBELLA i GARÍ-MONTLLOR (= 1857). En casar-se amb la pubilla de can Montllor de Terrassa on continua
XIII MIQUEL TOBELLA i GARÍ-MONTLLOR (= 1869), continua al Cairat.
fill:
XIV JOSEP TOBELLA i BARREDA (*1891)
fill:
XV MIQUEL TOBELLA i MARSENYACH (*1926- +1991)
fills:
XVI Miquel Tobella i Batlle (*1985) i Antonieta Tobella i Batlle (*1988)

Fonts:
Elaboració pròpia amb la informació passada per Josep Paulo i Sàbat, Josep Lluís Silva i Tobella i altres notes puntuals de l'Esteve Canyameres, Sofia Garçon, Isabel Cardona...

Retorn al principi