Santa Llúcia

Principal ] Amunt ] [ Santa Llúcia ] El funicular de Gelida ] Rellotges de sol de Gelida ]


13 de desembre, la caldera ja bull...

La caldera ja bull, desembre de 2007. R. Rovira

 

Consueta que esmenten la diada de santa Llúcia redactada vers el 1718 pel rector de St. Pere de Gelida (1717-1723) Josep Puig que fa referència a una del 1698 (rector de Gelida, Josep Capelllades, 1693-1717) i una altra de 1646 (rector de Gelida, Joan Milà, 1644-1653). Cliqueu les imatges per a veure-les més grans.

 

Consueta redactada pel rector de Gelida, F. Xavier Raventós (1897-1916) on ja s'esmenta l'escudella.

 

Les calderes bullint

Les calderes bullint

Portant les calderes cap a la plaça

Tot preparat per a repartir la escudella

 

 

 

La Festa de Santa Llúcia, al 13 de desembre, és la més tradicional i popular que se celebren a Gelida. Podem dir que ha sabut conservar tot el sentit de festivitat  litúrgica i la seva dimensió social que des de sempre l'han caracteritzada esdevenint avui una autèntica festa, a les portes de Nadal, per a tots els gelidencs. Any rera any veu augmentada la curiositat dels qui venen de fora com un esdeveniment gastronòmic, lúdic, etc...

ELS ORÍGENS DE LA FESTA

No sabem pràcticament res dels orígens de la festa. Les primeres referències hem de situar-les al segle XVII en què trobem relacionada amb la celebració litúrgica de Sta. Llúcia a l'església de St. Pere del castell. Una altra dada important que fa pensar en la continuïtat de la celebració de la festa cent anys després és la creació de la "Germandat de Beneficència Mútua de Santa Llúcia" l'any 1855, la lectura dels seus estatuts ens permet veure que era una associació local amb caràcter assistencial per als seus socis en cas de malaltia, no sabem però quantes persones aplegava, etc...

Haurem d'esperar les notes del Mn. a principis del nostre segle per saber que es repartia una escudella per als pobres de tota la comarca juntament amb la celebració de missa i ofici, es parla que se´n feien càrrec l'Administració i la Germandat de Sta. Llúcia.

LA FESTA DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

A principis del segle XX i fins la República se sap que la festa depenia del mossèn i dels administradors que tutelaven la imatge de la Santa (cremada durant la guerra), de manera que tenia un sentit rotatiu entre els administradors que cada any canviaven i es passaven la imatge.

Durant la guerra s'estroncà la festa. Cap als anys 40 s'instaurà de nou tal com avui gràcies a la voluntat dels qui havien estat administradors les famílies Rius, Julià i Esteve, que encara avui continuen llurs descendents, i la col·laboració de l'Ajuntament, la parròquia, etc...

Es recollien espècies per les masies, les fàbriques, els estiuejants, etc... I, així es podia fer l'escudella que deixava de ser de brou i verdures i s'hi posava carn (pràcticament és com la que fem avui): llegums, verdures, botifarres, carn de porc, ossos, cansalada, patates, arròs, etc... Durant la postguerra i fins els anys 60 s'hi afegiren els balls de tarda de modistes i rifes de toies.

Als anys 70 s'edità un goig de la Santa, i durant els anys 80 i fins avui la festa ens arriba amb tota la força: sota el clamor popular de la repartició de l'escudella de les vuit calderes, les empentes per obtenir un tros de pa amb botifarra negra, la presència de les autoritats, els administradors, els convidats d'honor, l'actuació dels grups folklòrics, el ball de tarda de la Unió del Casal Gelidenc, la fira d'artesans i entitats culturals o recreatives, iniciada ara fa cinc anys (1991), entre d'altres.

Bibliografia
- Consueta i notes històriques de la Parròquia de St. Pere de Gelida per Mn. Francesc Xavier Raventós. Arxiu Parroquial de Gelida.
- L'Eixida 1987. Santa Llúcia 87 per 10 gelidencs.
- Cinc Esglésies Gelidenques, 1972. E. Carafí i J. Civil.
- Costumari Català. El curs de l'any. J. Amades vol. V.
Texts
: Enric Carafí, Montserrat Julià i Ramon Rovira,
A A C G, 1996


Santa Llúcia la bisbal, / tretze dies, tretze dies; / Santa Llúcia la bisbal, /
tretze dies / d'aquí a Nadal: / panses i figues, / nous i olives, / mel i mató: / caritat, per Nostre Senyor; / caritat, St. Pere, / caritat, St. Pau, / que venim de Roma, / que portem corona / de St. Nicolau; / jutge de pau, / jutge de pau.