1997 Alguns avantpassats meus

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] [ 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ] Primera pedra de la nova església de St. Pere de Gelida, 2016 ] Comanda templera de la Joncosa. Gelida ] Pregó de la Festa Major de Gelida, 2017 ]


ALGUNS AVANTPASSATS MEUS EN LA HISTÒRIA DE GELIDA

per Ramon Rovira i Tobella

En recordança de la meva àvia Teresa Pasqual i Oller
(Gelida 1899 - Gelida 1984)

En la recerca d’avantpassats, tot fent l’arbre de costats, és a dir allò que tots tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis, trenta-dos quadravis... i en cada nova generació reculada, es doblen, es repeteixen (les implexions)... Ens adonen que han format part de la petita història del teu poble, i cada cop que en vas trobant, de nous, vas descobrint com han contribuït, alguns, en tota mena d’afers; i alhora els fas reviure i t’adones que formen part de tu i de la història del teu poble. Segurament que alguns d’aquests avantpassats meus són comuns a molts de vosaltres, i això vol dir que som cosins en diferents graus en la mesura que anem reculant. Així, a tall d’exemple, puc dir que sóc descendent de can Pasqual, can Santfí, can Sàbat, can Llopard de Dalt i de Baix, ca n’Oller de la Muntanya, can Ginebreda, can Perejoanet, Can Rossell de la Muntanya, de la Llena, can Voltà, can Miquel de les Planes, can Castany, la Ferreria, can Torres, can Toniller, can Penyella, can Julià, can Martí de la Torrevella, can Duran del Puig, cal Font... i també d’algunes menestralies com cal Terra... I per enllaços familiars són avantpassats meus moltes més masies de l’entorn: del Penedès, de l’Anoia, del Bages, del Baix Llobregat, del Vallès...

Dèiem que quan trobes nous avantpassats t’adones que alguns han estat actors o espectadors en diversos afers del teu poble, o de la història del país. Hem cregut que fóra curiós, o potser fins i tot interessant, de citar-ne només alguns.

Partint, doncs, dels meus avis materns, la Teresina i el Ramon Tobella Sabater de cal Boter, podem relacionar alguns d’aquests personatges:

Josep Tobella i Rigol (quadravi) era boter de St. Sadurní d’Anoia que es casà a Corbera l’any 1821 amb Maria Aragall Roig, descendent de ca n’Aragall i de can Roig de la Riera (avui Corbera Baixa). L’any 1824 va comprar un terreny per edificar una casa i tenir-hi unes feixes d’hort, avui ho coneixem com a cal Boter (c. de Vicenç Perelló 9-11). Va servir com a soldat en la guerra contra el Francès.

Antoni Sabater i Ricard (avi sisè): Amb data 21-8-1813 va morí assassinat per les tropes franceses quan van passar per Gelida "morí a cutxillades en mans de los francesos".

Gabriel Pujol i Oller de la Calma (avi setè). Fent un seguiment dels bateigs dels anys 1704 al 1714 trobem que algunes famílies posaven per primer o segon nom de pila Carlos que podem deduir que simpatitzaven amb la casa d’Austria. Un dels fills d’aquest Gabriel li posaren Carlos. Aquestes famílies eren cabalers, descendents de les masies, mentre que els propietaris, o sigui els hereus, es decantaven per la casa de Borbó.

Jaume Miquel de les Planes i Ros (avi desè): Dit lo balle vell. Morí l’any 1667. Fou un batlle junt amb els jurats de l’època que intervingué en els afers durant la guerra dels segadors. Vivia al mas d’en Llorenç Font que després s’anomenaria can Batllevell. És en la seva època que a Gelida es comencen a portar llibres del Comú (o sigui l’Ajuntament). No és l’únic que ha estat batlle de Gelida d’avantpassat meu a Gelida, en podríem citar més.

Francesc Bassa (avi divuité), casat possiblement amb Margarida Coll, del mas Descoll, ara can Santfí, és un d’aquells personatges que va intervenir en el famós plet i concòrdia l’any 1367-68, a la plaça del Pedró, contra el senyor de Gelida, Francesc Bertran, actuant com a síndic de la Universitat de Gelida, junt amb Guillem Canals i Berenguer Raspalls.

En la recerca d’avantpassats et trobes de tot. Per exemple la emigració francesa, (anomenats del regne de França) principalment dels bisbats d’Occitània durant el segle XVIè. feren una important presència a Gelida, i així alguns avantpassats francesos compten en el meu arbre: Guillem Baurís, Miquel Boixó, Joan Corradies, Pere Soler, Joan Font... Molts d’aquests cognoms ja no es troben avui dia, però, com exemple sentim avui dia dir encara cal Corradies, que ens quedat com a sobrenom aplicat a una casa perquè hi havien residit els seus descendents. Els Baurís encara n’hi havien que portaven aquest cognom al segle passat. Un altre que ens quedat és Font, de Joan Font, àlies Badia, que va esdevenir pubill de cal Font del Puig.

Altres avantpassats procedents d’Aragó, en aquest cas, els Torres (avui can Torres) són oriünds del regne d’Aragó. Igualment esdevinguts pubills.

Un altre cas que ens hem trobat ha estat de tenir algun avantpassat que era fill de pares incògnits; i per tant l’arbre, en aquest punt, ja l’hem acabat.

Amb aquests exemples podem veure la gran varietat que podem trobar d’avantpassats i ningú pot dir o presumir de la seva puresa de raça ja que això és un mite. Hi ha persones que només fan la recerca per a dir que són descendents de la noblesa, i fins i tot alguns es fan fer escuts d’armes del seu cognom, fet que sol ésser fraudulent. Hem d’entendre que no hi ha escuts heràldics de cognoms sinó de llinatges que és molt diferent. Si podem dir, en canvi, que podem tenir algun parentiu llunyà amb algun noble, però això sempre s’ha de provar tot fent l’arbre, i no només basant-se per un cognom homònim. Així puc dir que jo sí que tinc algun parentiu amb algunes persones que avui són nobles, però això, per a mi, no té cap importància com alguns potser donarien. Els nobles també tenen avantpassats plebeus, posats a fer distincions, la qual cosa solament m’atreu des del punt de vista genealògic i no pas de cap altra manera. Ni tampoc podem caure en allò que fan de les trobades de tota una sèrie de persones que porten un determinat cognom procedeixin d’un mateix lloc. Això només és possible demostrant-ho amb un rigorós estudi genealògic.

Un dels altres aspectes que poden atreure són els oficis , però això més aviat durant els segles XIV-XIX: Els oficis són variats encara que el de pagès és el que abunda més, però també trobem: teixidors de lli, sastres, mestres de cases, paperers, vidriers, fusters, boters, sabaters.. i alguna dona fent de llevadora.

Hem dedicat aquest article a la meva àvia materna com a homenatge de les meves arrels gelidenques centenàries i igualment dedicat a tothom, sobretot a alguns dels descendents de can Pasqual (Fig. 1) on representem d’una manera resumida algunes de les línies sorgides dels Pasqual que en l’actualitat viuen a Gelida i a Corbera amb la seva relació. Evidentment que no hi ha en el diagrama altres línies de descendents, però no voldria de deixar de citar el poeta gelidenc Jaume Vila Pasqual, també descendent de can Pasqual i cosí-germà de la meva àvia. El primer Pasqual, que per ara no sabem d’on venia, ja el trobem a principis del s. XVI com a majordom dels senyors de Gelida i a l’any 1531 els dits senyors li fan establiment del mas Canals, o el mas Palau jussà, al dit Jaume Pasqual, avui conegut com a can Pasqual. També incloem una taula genealògica (Fig. 2) fins a la V generació d’avantpassats meus.

Per a més informació de recerca genealògica podeu consultar:

Manual de genealogia: A la recerca dels avantpassats, Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona 1995.

El programa informàtic GDS 5.0 Sistema de Documentació Genealògica de M*RSH*LL - SYSTEM. Versió en català o en castellà.