2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] [ 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ] Primera pedra de la nova església de St. Pere de Gelida, 2016 ] Comanda templera de la Joncosa. Gelida ] Pregó de la Festa Major de Gelida, 2017 ]


Àngela Despalau, senyora de Gelida.
Un afer no resolt.

per Ramon Rovira i Tobella

El mateix article revisat i amb peus de pàgina en format Word comprimit en zip

Amb la publicació l’any 1990 de la Guia del Castell de Gelida, per Alfred Mauri i l’autor d’aquest article, en la qual exposàvem la successió i la possessió de la baronia de Gelida amb un llistat dels senyors de Gelida, i de les hores ençà, hem corregit i ampliat alguns punts, i ara no fa gaire a través del Dr. Pedro Moreno i Meyerhoff, en les investigacions a l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, i en concret en els fons de la Casa Ducal d’Híxar, sobre llinatges de famílies catalanes, i en especial de la Casa de Rupit, han sortit a la llum més documentació, rendes, testaments, plets... sobre els senyors de Gelida. De fet, no ens aporten grans novetats però ens confirmem els nostres treballs, amb tot, tampoc no confirmen haver resolt plenament el problema de la filiació d’Àngela Despalau, senyora de Gelida, i muller de Francesc Tort i d’Oluja.

Avantpassats de l’Àngela Despalau

Francesc Bertran i de Malla, fill de Francesc i de Violant, senyor de la baronia de Gelida, testava l’any 1526 deixant com hereva universal a sa filla Anna Violant Bertan i Estaper (+a1570), primogènita, la secungènita es deia Lucrècia, casada amb un Saiol, que es casà, en segones, amb Joan d’Erill-Orcau i de Requesens (+1575); d’aquest matrimoni tingué dues filles: Anna d’Erill i Bertran, (+1561) casada amb Enric Despalau i Salgueda i Maria d’Erill i Bertran (+1607), casada amb Antoni de Perapertusa i d’Oms, baró de Jóc. Un descendent directe d’aquests, Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, senyor de Gelida, (1660-1726) fou nomenat el primer marquès de Rupit, que pledejar amb el primer marquès de Cerdanyola, ambdós senyors de Gelida per indivís.

A partir de la mort intestada d’Anna Violant Bertran, hereva de la baronia de Gelida, s’originà una disputa a qui corresponia el cobrament de les rendes de la baronia de Gelida i fins l’any 1570 segons una sentència de la Reial Audiència que declarà l’esmentada baronia un indivís entre les dues germanes, l’Anna, primogènita, i la Maria.

Anna d’Erill i Bertran, feu capitulacions matrimonials el 21-4-1546, davant el notari Rafel Puig, de Barcelona, amb Enric Despalau i Salgueda, fill de Miquel i d’Àngela. D’aquest matrimoni en coneixem set filles: Marquesa, Blanca, Anna, Elionor, Elvira, Paula, Jerònima i un fill il·legítim dit Dalmau.

La Marquesa Despalau i d’Erill, hereva de la meitat de la baronia de Gelida, es casà vers 1566 amb Francesc de Salbà i de Vallseca; testà l’any 1607, i féu hereu dels seus béns al germà Dalmau ja que no tingueren fills. Fet que originà un plet entre les germanes vivents i en Dalmau, que perdé el plet per ser il·legítim.

La Blanca Despalau i d’Erill, senyora de Gelida, es casà amb Francesc d’Alentorn, senyor de la Cardosa, i tampoc no tingué fills. Testà el 1610 i fa hereva universal a la seva neboda Àngela.

L’Anna Despalau i d’Erill es casà amb Onofre de Montoliu, i sense fills.

L’Elionor Despalau i d’Erill, senyora de Gelida, que es casà amb Gaspar Ferran i de Calders, de Vilafranca, testà l’any 1618, i que tampoc no tingué fills, fa hereva universal a la seva neboda Àngela.

La Paula Despalau i d’Erill testà l’any 1593 fent hereves a les seves germanes. Possiblement monja de St. Pere de les Puelles.

L’Elvira ja no la trobem esmentada en el testament del seu pare. Devia morir entre 1561 i 1578.

La Jerònima era monja de St. Pere de les Puelles.


La filiació d’Àngela Despalau

Els pares:
En els seus testaments, citats en Apuntaments, en un diu que la seva mare era Paula, i Blanca Despalau era tia, però en un altre no cita a sa mare, i menys el pare. En els CM, l’any 1615, no se citen els pares, i tampoc no en el llibre d’esposalles de la Catedral de Barcelona (12-11-1615), on diu:
Item, die rebem del Sr. D. Francisco Tort de Oluja, en Barcelona populat, fill de don Miquel Tort, difunt, y de donya Mathiana ab la d. Àngela Despalau, donzella, 2 lliures 8 sous.

El cognom Cardona:
En diversa documentació apareix Àngela de Cardona i Despalau, en alguns docs. ratllat, pocs, i en altres de Cardona, com ara: "Sra. dona Àngela de Cardona, donsella neboda mia filla de la qo. dona Paula ma germana" (1610); "nobilem Angelam de Cardona et Despalau" (1612); "Àngela Tort y de Cardona (Cardona ratllat) Despalau, neboda, muller de Francisco de Tort" (1618). Mentre que la seva tia Marquesa, només es limita a dir: "Deix a Àngela, filla mia adoptiva, la qual tinch acomodada en ma casa..." un censal que rep de la vila de Cardona (1607).

Data de naixement de l’Àngela:
No hem trobat la seva partida de baptisme. Creiem que podria haver nascut entre 1593 i 1601 segons la documentació consultada, i segons els Apuntaments, no es posa d’acord si era filla de Paula o de la Blanca. L’Àngela es va casar l’any 1615, a finals. Quants anys devia tenir? Si va néixer l’any 1593, i per tant filla de Paula, tindria uns 22 anys quan es va casar, i va tenir tres filles, totes elles nascudes a Gelida: 1618, 1627 i 1631, que en aquesta darrera tindria uns 38 anys. Dades que concorden bastant bé. Si fos filla de Blanca, i segons Apuntaments que diu que podia haver nascut l’any 1601, i per tant filla possible de Blanca ja que la Paula havia mort el 1593, però si fos filla de la Blanca, que en aquesta data podria tenir uns 50 anys, és bastant poc probable, però no impossible i els anys de casament que en tindria 14 i de tenir les filles també són possibles, però no tant concordants.

La Paula Despalau i d’Erill:
En algun document ens diu que era monja, però és que també ho diu en algunes altres germanes però que després les trobem casades. En dos documents registrats a Gelida l’any 1591 i firmats per la Paula no ens diu pas que fos monja (dos anys abans de morir) sinó que ens diu: "Paula Despalau, donzella" i "La Sra. dona Paula Despalau y derill, donzella, fa y ferma procura a Antoni Llunell". O sigui, soltera. APG, Man. Inst. 1587-1594. Tampoc no diu res que sigui monja en el testament, tot i que ho podria ser.

Conclusions:
Quants anys devia tenir quan va ser mare, la Paula? Doncs, devia tenir de 33 a 35 anys, ja que la seva mare va morir l’any 1561, i ella, la Paula, devia haver nascut entre 1556/58. L’edat és adient per ser mare. Possiblement va morir després del part, o del part, ja que en el testament signa com a testimoni un metge, Vicenç Castelló, de Barcelona. El possible marit, i pare de l’Àngela, era sens dubte un Cardona, perquè sinó quin sentit tindria de trobar tantes vegades cognomenada Àngela de Cardona i Despalau. No és estrany de trobar tanta ocultació del pare si es tractava que la Paula era monja (novícia o professa), o simplement, soltera. Creiem, amb prou seguretat, que l’Àngela Despalau, òlim de Cardona, era filla de la Paula i d’un Cardona per tots els punts exposats.

Els successors d’Àngela Despalau

Francesc de Tort i d’Oluja i Àngela Despalau es devien casar poc després de 12-11-1615 segons consta en el llibre d’esposalles de la Catedral de Barcelona. Totes tres filles van néixer i van ser batejades a Gelida. L’Elionor batejada amb data 19-7-1618, la Joana amb data 20-10-1627 i l’Agnès amb data 16-2-1631.

L’Elionor (1618-1680), senyora de Gelida, es casà (1635) amb Joan de Marimon i de Cartellà de Farners, Senyor de Cerdanyola, (+1674), i foren els pares del primer marquès de Cerdanyola (1690), Feliu de Marimon i de Tort (1636-1721). Senyor de Gelida, regent de la Tresoreria Reial i del Consell de sa Majestat

La Joana es casà amb Gaspar de Sanespleda, de Manresa, i l’Agnès (1631-1697) es casà (1653) Miquel Ramon i de Milsocós, castlà i senyor de Subirats.

L’Àngela Despalau devia mori vers 1645 ja que a principis de l’any següent fan inventari dels seus béns a Gelida a la Casa del Senyor.

Francesc de Tort i d’Oluja es casà en segones núpcies a Gelida (1651) amb Esperança de Bartrola i Sánchez de León, i tingué tres fills d’aquest segon matrimoni. Francesc de Tort testà a Gelida 19-7-1652 i moria, també a Gelida, 4-4-1653. L’escut d’armes de Francesc de Tort encara es pot veure a la Casa del Senyor de Gelida, amb les armes dels Tort i dels Oluja. 

Escut d'armes de Francesc de Tort i d'Oluja. Gelida


Vegeu: http://www.gelida.org/fm/fm1990.htm
Avui dia encara continuen els successors de les filles de l’Àngela Despalau.

Bibliografia

-  Guia del Castell de Gelida. Gelida, 1990. Ed. Associació d’Amics del Castell de Gelida. per Alfred Mauri i Martí i Ramon Rovira i Tobella.  http://www.gelida.org  i  http://www.castellgelida.org
-  Linajes catalanes en el condado de Aranda: La Casa de Rupit (siglos XIV-XVIII)
, per Pedro Moreno y Meyerhoff. Separata. Institución "Fernando el Catalólico" (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza, 2000.
Els fons genealògics i nobiliaris catalans a l’Arxiu Ducal d’Híxar. per Pedro Moreno y Meyerhoff. Paratge 10, pp. 21-29. Ed. Societat Catalana de Genealogia (SCGHSVN), 1999.

Documents originals:

1526, (08-07). T, Francesc Bertran. APNB. Not. Jaume Sastre, major, de Barcelona; lib. test. prim., fol. 78v-79v  
1546, (25-4). CM, d’Enric Despalau amb Anna d’Erill. APNB. Not. Rafel Puig. No conservats.
1561, (07-03). T, d’Anna d’Erill i Bertran. APNB. Not. Francisco Sunyer, de Barcelona; sec. lib. test. fol. 25-27v. 
1566. (18-09). CM, Francesc Salbà amb Marquesa Despalau. APNB. Not. Onofre Bou, de Barcelona.
1578. (14-3). T, d’Enric Despalau i Salgueda. APNB. Not. Pere Fitor, major, de Barcelona; 1567-1596, sec. lib. test.
1593. (15-09) T, de Paula Despalau i d’Erill. APNB. Not. Joan Sala, de Barcelona. Test. lib. sec. fol. 137-139.
1607, (10-12). T, de Marquesa Despalau i d’Erill. APNB. Not. Pere Fitor, menor; llig. 10 s.f.
1610, (11-11). T, de Blanca Despalau i d’Erill. APNB. Not. Joan Soler i Ferran, de Barcelona; lib. test. 1607-14.
1615, (28-10). CM, de Francesc de Tort amb Àngela Despalau. APNB. Not. Joan Soler Ferran, de Barcelona; CM, 1603-1617, fol. 25-30.
1618, (25-06). T, d’Elionor Despalau i d’Erill. APNB. Not. Joan Soler i Ferran, de Barcelona; lib. test. 1614-20. Codicil a Gelida, data: 29-07-1617, APG-13/42
1646, (28-01). Inventari dels béns d’Àngela Despalau a Gelida. APG-14/18.
1651, (12-06). Matrimoni entre Francesc de Tort amb Esperança de Bartrola. APG, lib. mat. 1570-1744, fol. 40.
1652, (19-07). T, de Francesc de Tort i d’Oluja. APG-2/27.
d1690 "Apuntaments preventius per la causa del Il. Marquès de Rupit c. lo Il. Marquès de Cerdanyola en orde al Castell lloch y terme integro de Gelida". AHPZ, fons ADH, I, 373/4

T Testament, CM Capítols Matrimonials

APNB Arxiu Protocols Notarials de Barcelona.
APG
Arxiu Parroquial de Gelida. 
ACA
Arxiu de la Corona d’Aragó. 
AHPZ
Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, Fons Casa Ducal d’Híxar (ADH), V sales, 1301 lligalls