2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense"

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] [ 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ]


Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" de Gelida  (1791-1918)
per Ramon Rovira i Tobella, juny 2005

Dedicat al meu avi, Ramon Tubella i Sabaté (1884-1953), paperer de "La Gelidense", pagès i regidor de l’Ajuntament de Gelida, per l’ERC

Marca de La Gelidense

    L’any 1998 havíem col·laborat en un estudi sobre can Guarro, el Molí Vell, en la celebració dels 300 anys1. L’any vinent se celebra a Gelida el centenari de la inauguració del rellotge públic i de les dues campanes del campanar de l’església de Sant Pere de Gelida, la Montserrat, destruïda el 1936, i la Miquela que porta el nom gravat de Joaquim Jover Costas, sortosament encara existent que foren sufragades pel primer Marquès de Gelida, propietari, entre altres coses, de "La Gelidense". Per tot hem fet un estudi dels qui van ser els propietaris de la fàbrica de paper gelidenca coneguda popularment com el Molí Nou que s’inicia a finals de segle XVIII fins la venda feta per Joaquim Jover i Costas, primer marquès de Gelida, l’any 1918, a la firma "Hijos de José Tayá S. en C.". Després, durant el segle XX passà per diverses crisis, entre elles un incendi, i canvis de propietaris, fins tancar definitivament les activitats papereres i que avui dia hi ha un complex de naus industrials d’usos diversos.

Els propietaris

    A finals del segle XVIII es presentaren a Gelida diverses iniciatives industrials papereres que, a vegades, es fa difícil de destriar-les, fins i tot, amb les seves exactes ubicacions perquè la documentació no és gaire clara, la qual cosa en pot induir a errors.

    Els paperers que actuaven a Gelida, també ho feien en altres poblacions properes, bé directament o bé familiarment en origen, així com a exemple, el primer Marquès de Gelida que tenia en els seus avantpassats paperers a la conca de l’Anoia i rius afluents: Els Costas, a la Torre i la Pobla de Claramunt, els Llucià a St. Pere de Riudebitlles, els Serra, de cal Serra, a Capellades, els Jover a Igualada, comerciants. Moltes d’aquestes famílies papereres estaven emparentades entre elles i amb les seves activitats, algunes, reberen Títols del Regne pels seus serveis a la Corona, i igualment en el seu ascens político-econòmico-social, com veurem en les notes biogràfiques.

    Amb en Fèlix Prat s’inicia l’activitat del Molí Nou que poc després passà, parcialment i completament, a Miquel Elies i, en acabat, a Joaquim Serra, i darrerament a Joan Jover i a Joaquim Jover, pare i fill; aquests quatre darrers per vincles familiars. Després al final hem inclòs una relació genealògica des dels antecedents fins als actuals marquesos de Gelida.

Fèlix Prat de Vilaclara i Quinquer (Castellfollit del Boix 1737 - Barcelona 1802) comerciant, navilier, Ciutadà Honrat de Barcelona 1797, fill de Manuel, pagès, i de Rosa. Casat amb Francisca Pruns i Moles. 
    El 9-6-17912 Carles Gibert, impressor i llibreter de Barcelona, estableix diverses propietats a Fèlix Prat, i que ja tenien tractes a Gelida anys enrera amb el Molí Vell, ens diu: "...al efecte de posar corrent (d’aigua) una fàbrica de molí paparer que habia construït en lo terme del lloch de Gelida..." (és el Molí Nou que sembla que encara no funcionava); un molí fariner on també hi havia una pineda (propietats de cal Piula3) i també ens diu que s’està construint la resclosa sota una timba. El 25-01-1792 compra a Ramon Pasqual i Llopard un tros de terra campa a efectes de construir part del rec obert necessari per conduir l’aigua del riu Anoia als molins paperers que estava construint a Gelida. El 25 del següent mes de febrer, l’intendent general de Catalunya concedia a Fèlix Prat la facultat de construir un molí paperer al terme de Gelida, en l’entremig i després de la presa que prenia aigua del riu Anoia al molí fariner anomenat d’en Marimon (es tracta del Marquès de Cerdanyola, senyor jurisdiccional de Gelida, després propietats de cal Piula), fins al terreny de l’heretat d’en Penyella (can Penyella) amb la condició de tenir-lo acabat abans del termini de dos anys.
    La seva néta, Francisca Prat i Ribot4, filla de Maurici Prat i Pruns, muller de Joaquim de Vendrell i de Boneu, vengueren la resta de la part de les propietats a Miquel Elies i Vilarrúbia l’any 1832, pel preu de 10.000 lliures catalanes.

Miquel Elies i Vilarrúbia (St. Pau de la Guàrdia 1766 - Barcelona 1841), comerciant de Barcelona, fill de Josep, pagès de St. Pau de la Guàrdia, i de Francisca. Vivia a Barcelona al carrer de la Mercè sota la muralla de mar. Casat amb Paula Llucià i Vilar5, de Sant Pere de Riudebitlles.
    En Miquel confessava aquestes mateixes facultats, les d’en Fèlix Prat, el 22 de juliol de 1819, el 15 de desembre de 1827 i el 25 de novembre de 1835. També tenia la propietat de can Bros de Martorell, un molí paperer i feu construir una elegant mansió d'estil neoclàssic. Havia comprat can Bros l’any 1816 a Vicenta Bros, pubilla, muller de Salvador Roca i Sunyol, també paperer. Hi ha una capella dedicada a la Puríssima (1834) on reposen les seves restes. Miquel Elies testà a Barcelona el 11-1-1841 i morí a Barcelona el 17-1-18416, fent hereva dels béns de Martorell a la seva neboda, per part de la seva muller, Rosa Fontanelles i Llucià, muller de Joaquim Serra i Franch i que aquest heretà tots els béns de Gelida. En Miquel mantenia negocis amb Josep Parladé i Llucià7, natural de St. Pere de Riudebitlles, paperer i parent de la seva muller Paula Llucià i Vilar.

Joaquim Serra i Franch (Capellades 1780 - + Barcelona 1864), comerciant, financer i navilier, fill de Joan, balaire i paperer, i d’Antònia. Casat amb Rosa Fontanelles i Llucià8, filla de Francesc i de Rosa.
    El patrimoni de Gelida li vingué per herència de Miquel Elies que hem esmentat abans. El 1841 ja dirigia les propietats de Gelida; el 1846 declara que posseïa el molí paperer "de 4 tinas" ; en els "Amillaramientos" de Gelida de 1853: 4 finques on hi ha un molí fariner, un molí paperer, amb una base imposable de 4.646.22 rals, i els anys 1862 i 1863 les mateixes propietats. Fou accionista del Banc de Barcelona i altres empreses com ara "Elias y Sobrino", "Serra y Parladé", "La Manufacturera de Algodón" i les inversions a "Ferrocarril de Barcelona a Tarragona" (1863), que no és altra que l’actual línia de Barcelona a St. Vicenç de Calders per Vilafranca del Penedès. En Joaquim, que era vidu de Rosa Fontanellas i Llucià (+ Barcelona 19-4-1843)9, i sense descendència, morí a Barcelona 14-1-186410. Testamentàriament deixà les propietats de Gelida als cònjuges Joan Jover i Serra, nebot seu11, que ja compartien diversos negocis, i Maria Rosa Costas i Llucià, i, a més, convivien en la mateixa casa al carrer dels Escudellers, 70, propietat del Joaquim a Barcelona. En el seu testament féu unes deixes de 500 duros als gelidencs Josep Rovira i Pere Almuní, encarregats principals dels seus negocis a Gelida, segurament de La Gelidense, i per als pobres de la parròquia de Gelida els deixà 300 duros. En una entrevista feta a Miquel Gutiérrez ens parla del Joaquim: ..." De personatges se n'han descobert bastants i per això en les biografies del segon volum apareixeran tres o quatre personatges dels quals els capelladins possiblement no en sabran res, però que han estat fonamentals en la història de Capellades, de Catalunya i fins i tot d'Espanya... ...Després, dos financers de gran pes a meitats del segle XIX, Joaquim Serra i Franch, de cal Serra, i Francesc Fontanelles, que estaven pràcticament en totes les grans companyies, serveixi d’exemple la seva participació al Banc de Barcelona..."12 

Joan Jover i Serra (Igualada 1823 - Barcelona 1879), industrial i navilier, fill de Bonaventura, d’Igualada, i de Victòria, de Capellades. Casat amb Maria Rosa Costas i Llucià.
    Des de la mort (1864) del seu oncle, Joaquim Serra, passà a regir les propietats de Gelida amb indivís amb la seva muller, i un cop mort aquest sense testà (187913) passà a la seva muller14 i als dos seus fills, Joaquim i Miquel. A més dels negocis a Gelida (1/2 molí fariner, 1/2 molí paperer, una part de la resclosa, tres cases, una barraca) era accionista del Banc de Barcelona, de "La España Industrial", etc. Del seu inventari trobem béns a Barcelona, Súria, Tortosa, Igualada, València... Fou diputat a Corts per Igualada. Creà l’empresa de navegació Jover y Serra.

Joaquim Jover i Costas (Barcelona 1854 - Barcelona 1922), industrial i navilier, fill de Joan i de Maria Rosa. Casat amb Consol Vidal i Moragas.
    En morir son pare heretà, junt amb son germà Miquel i sa mare, una de les parts del patrimoni de Gelida. Fou nomenat Marquès de Gelida per la Reina regent Maria Cristina d’Àustria l’any 1896 per haver transformat els seus vaixells de vela en vaixells de vapor i posar-los a disposició del Govern Espanyol contra la guerra de Cuba. L’any 1918 vengué la fàbrica de paper "La Gelidense" al navilier de la firma "Hijos de José Tayá S. en C." i la resta de patrimoni es continuà venent, pel mateix Marquès, o bé pels representants, o els seus marmessors després de la seva mort15, durant les següents dècades, cal Piula, la Pineda, can Duran de la Costa, can Bargalló... Segons algunes informacions aportades per l’Enric Carafí, el qual afirma que l’època del Marquès fou la de màxim esplendor de la fàbrica, ampliant-la, modernitzant-la i construint el parc amb una glorieta de fusta de melis. Aquest parc, segons explicava en Joan Rosselló i Romeu, hi havia palmeres i tota mena d’arbres, també una font de marbre blanc i brollador que actualment la podem veure al pati del Centre Cultural. El Marquès era un amant dels cavalls on feia passejades pel parc i en una d’aquestes passejades s’hagué de refugiar a la glorieta per un insistent xàfec, fins que el jardiner, en Ferran, se n’adonà i l’anà a cercar amb el xarret cobert i li va donar una propina de 200 ptes. L’any 1904 es muntà la màquina 1, marca Scherwiss, que el Marquès restà captivat en veure-la en l’Expo de París. Quan s’estava a Gelida, el Marquès, s’hostatjava al primer pis on posteriorment s’hi instal·laren les oficines. L’any 1906 en la inauguració de les campanes i el rellotge públic (n’hem parlat al principi) no hi pogué assistir, el marquès, però en el seu lloc ho féu el seu home de confiança de Gelida, el vell Xarel·lo, Antoni Sàbat i Codina, de cal Xarel·lo, ara cal Periques de les Cases Noves. Gelida li dedicà un carrer que encara existeix avui dia: Carrer del Marquès de Gelida.

Les imatges de l'article en format pdf.

Quadre de parentiu del marquès de Gelida amb l'autor pdf.

Genealogia dels Marquesos de Gelida

JOAN JOVER i SERRA (*Igualada 26-09-1823 - + Barcelona 22-02-1879), fill de Bonaventura Jover i Amigó, d’Igualada, i de Victòria Serra i Móra, de Capellades (casats el 1809)
= Barcelona 20-05-1853 Maria Rosa Costas i Llucià (*la Torre de Claramunt 18-02-1826 - + Barcelona 29-03-1905), filla de Francesc Costas i Matoses, de la Torre de Claramunt, i de Maria Llucià i Rovira, de Sant Pere de Riudebitlles
fill:

JOAQUIM JOVER i COSTAS (*Barcelona 30-05-1854 - + Barcelona 04-10-1922). 1r Marquès de Gelida (1896), fill de Joan Jover i Serra, d’Igualada, i de Maria Rosa Costas i Llucià, de la Torre de Claramunt
= Sant Gervasi de Cassoles 23-04-1880, Consol Vidal i Moragas, (*Barcelona 04-01-1862 - + Barcelona 08-10-1948), 2a Marquesa pontifícia de Moragas, filla de Josep Rufí Vidal i Nadal i de Consol Moragas i de Quintana, 1a Marquesa pontifícia de Moragas, tots de Barcelona
filla:

CONSOL JOVER i VIDAL (*Barcelona 29-01-1881 + Barcelona 10-08-1957, 2a Marquesa de Gelida
= Donosti 24-06-1901 Eusebi Güell i López (*Barcelona 31-12-1877 - + Barcelona 03-07-1955) 2n Vescomte de Güell, fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi, de Barcelona, 1r Comte de Güell, i d’Isabel López y Bru, Gran d’Espanya sense denominació i germana del 2n Marquès de Comillas, (*Santiago de Cuba 1851 - + Comillas 1924)
fill:

EUSEBI GÜELL i JOVER (*Barcelona 19-01-1904 - + Barcelona 28-01-1990) 3r Marquès de Gelida i 3r Vescomte de Güell
= Barcelona 14-01-1927 Lluïsa de Sentmenat i Güell (*Barcelona 02-01-1902 - + Barcelona 25-08-1993), filla de Carles de Sentmenat i de Sentmenat, 9è. Marquès de Castelldosrius, Gran d’Espanya, 2n Marquès d’Orís i 2n Baró de Santa Pau i d’Isabel Güell i López
fill:

EUSEBI GÜELL i de SENTMENAT (Barcelona 15-01-1928) 4rt Marquès de Gelida i 4rt Vescomte de Güell
= Badalona 17-07-1956 Maria del Carme Malet i de Travy (*Barcelona 22-03-1930), filla de Josep Maria Malet i Estruch i de Núria de Travy i de Vedruna
fills:

Maria del Carme, Maria de la Pau, Maria Lluïsa, Llúcia i Eusebi


NOTES:

1.- Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998, ed. Guarro, 1998. per Josep M. Vinyes, Enric Carafí i Ramon Rovira. Retorn
2.- AHPB Josep Ribes i Granés, not. de Barcelona, fol. 429-435. Retorn
3.- AF de cal Piula. Joan Carafí i Torrents compra la propietat als representants del marquès de Gelida el 24-5-1923. Melcior Canal i Soler, not. de Barcelona. Retorn
4.- AHPB Instrument amb data 22-2-1817, foli, 22 al 40, Pau Farrés, not. de Barcelona i amb data 24-7-1832, notari Joan Prats, de Barcelona, folis 60-62. Retorn
5.- Nasqué a St. Pau de la Guàrdia, suf. del Bruc, el 29 de setembre de 1766. El 16-5-1791 es casà a St. Pere de Riudebitlles. Retorn
6.- AHPB Joan Prats, not. de Barcelona, fol. 39-46v i l’inventari fol. 91-94v. Als folis 139-144 relaciona els documents de can Bros. Retorn
7.- Un germà de Josep Parladé i Llucià, Pau, fou el marit de María Natividad Sánchez de Quirós, primera comtessa d’Aguiar. Els Parladé continuen ostentant el Títol. Retorn
8.- Un oncle de la Rosa, Francisco Xavier Fontanelles i Calaf, fou nomenat primer marquès de Casa Fontanelles l’any 1849. Retorn
9.- AHPB. Testament de Rosa Fontanellas i Llucià, Joan Prats, not. de Barcelona, fol. 177-185., obertura 20-04-1843. Retorn
10.- AHPB. Testament de Joaquim Serra i Franch, Lluís G. Pallós, not. de Barcelona, folis 27-46, a 18-07-1861 i l’obertura a 23-01-1864. Als folis 297-307 consta l’inventari dels seus béns. Retorn
11.- Joan Serra i Mateu, pare del Joaquim, es casà en segones amb Victòria Móra i Viladoms, i una de filles, Victòria, germana consanguínia de l’esmentat Joaquim Serra i Franch, fou la mare de Joan Jover Serra. Retorn
12.- La miranda, agost de 2002, pàg. 10-13, Capellades. Entrevista a Miquel Gutiérrez i Poch de la UB. Retorn
13.- AHPB. El 21-3-1879 inventari dels béns de Joan Jover i Serra. Josep Falp, not. de Barcelona, fol. 1315-1365. Retorn
14.- AHPB. Testament de Maria Rosa Costas i Llucià amb data 7-3-1901, i obertura 3-4-1905, Manuel de Larratea y Catalán, not. de Barcelona, fol. 1211-1216. Fa hereu universal al seu fill Joaquim Jover i Costas. Retorn
15.- AHPB Testament de Joaquim Jover i Costas 16-4-1920, Melcior Canal i Soler, not. de Barcelona. Morí a Barcelona 04-10-1922. Retorn

BIBLIOGRAFIA GENERAL I ARXIUS CONSULTATS

Agraïments:

A l’Ajuntament de Capellades, al Museu Paperer de Capellades, al professor de la UB Miquel Gutiérrez i Poch, a l’Armand de Fluvià i a l’Enric Carafí pels materials i la informació facilitada.

Balanza, Ferran i Farreny, Montserrat. La Colònia de can Bros (Martorell). Dossier editat per l’Enrajolada i el Museu Vicenç Ros, 1997.
Fluvià i Escorsa, Armand de. Els trenta-dos quarters de Don Eusebi Güell i Jover, vescomte de Güell i marquès de Gelida. Paratge 9. Societat Catalana de Genealogia... 1998, pp. 9-12.
Madurell i Marimon, Josep M. El paper a les terres catalanes. Vol. I, pp. 562-583. Barcelona 1972, Fundació Vives Casajoana.
Pascual i Bassons, Antoni. Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco. Programa de la Festa Major de Gelida, 1986.
Revista Hidalguía. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Madrid. Diverses edicions.

Arxius:
ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó
AF Arxiu Familiar de cal Piula
AHMGE Arxiu Històric Municipal de Gelida
AHPB Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
APSPR Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles
ASFLL Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat