|
per Ramon Rovira i Tobella, maig de 2007 Amb aquest títol el 5 de maig de 2007 s'inaugurava, per espai d'un any, a les Escoles Velles de Gelida una recerca que vaig iniciar l'any 1991 interromput vers l'any 1994 perquè les subvencions concedides no van arribar al seu destí. El treball de recollida va continuar més alentit fins l'any 2004, i l'any 2005 l'AACG va proposar-me que preparés el material recollit per a fer una exposició sobre el món de les masies de Gelida. Així, la tardor del 2005 vaig començar a redactar el material de la recerca, ara ampliada, en presentació en format web. A l'exposició només hi ha una petita part del treball, que en un futur CD es podrà veure més àmpliament, sobre la recerca històrica, gràfica i genealògica de les masies i altres cases de Gelida. Ampliant el que podrem veure en el CD i en l'apartat de les fitxes de les masies i altres cases de Gelida hi ha una sèrie de dades de la propietat, situació, història, afrontacions, dades més patrimonials que arquitectòniques, imatges gràfiques actuals, antigues, detalls, persones, etc. Són un total de quaranta-una masies estudiades de les quals trenta-dues encara existeixen, nou han desaparegut i tres estan en procés d’enrunament total. A partir de 1940, aproximadament, n'han desaparegut vuit, quatre en el lustre 2001-2005. Només tenim una masia de la que no tenim cap dada gràfica i de la que al segle XX només en quedaven quatre restes: can Duran de la Costa, antigament anomenada la torre Brocarda. De les desaparegudes durant els segles XX i XXI en tenim documentació gràfica. I per tancar l'inventari s'han afegit tretze cases més de diferent classificació: En total cinquanta-quatre cases. Els arbres genealògics dels hereus són presentats resumits en ordre generacional amb breus dates. A vegades, surt alguna línia agnatícia, o sigui la continuïtat d'un determinat cognom per línia masculina fins quasi l'actualitat, però sense descriure'n la descendència. Aquest és el pas següent al treball de les masies: fer les línies agnades. Complementa el treball unes mostres de documentació gràfica, capbrevacions fetes a Gelida, diferents tipus de llistats, taules, un quadre d'investigació i les principals fonts de documentació per a bastir un arbre genealògic. El finalitza una extensa bibliografia sobre les masies dividida en apartats sobre Gelida i general de Catalunya. La passió per la genealogia se'm va despertar a partir del 1989, any que vaig fer la Guia del castell de Gelida i la genealogia dels senyors jurisdiccionals del nostre terme. L'any 1990 vaig ingressar a la Societat Catalana de Genealogia (SCGHSVN) http://www.scgenealogia.org L'any següent, el 1991, vaig assistir a un curs de genealogia impartit per l'Armand de Fluvià. Va ser ell qui em va proposar que fes les genealogies dels hereus de les masies. Després, des del 1996 sóc membre de la Junta de Govern de la SCGHSVN i enguany en sóc President, fins les properes eleccions de Junta de Govern. Mentre he desenvolupat aquest treball, un dels aspectes que més m'ha satisfet en tocar la genealogia dels hereus ha estat trobar-me que entre un 75/80% són avantpassats meus en un determinat punt de l'arbre. Des dels meus avis materns enrere i al segle XIX ja començo a entroncar amb línies que em duen a masies. El meu pare i avis paterns eren de St. Pere de Riudebitlles. Així a l'hora de fer els arbres de les diferents masies i algunes cases he trobat també els meus propis avantpassats. Segurament molts de vosaltres amb avantpassats gelidencs us podríeu trobar en igual predisposició. Cal tenir en compte que a Gelida, i en altres poblacions, des dels segles XIII-XIV fins la segona meitat del segle XVIII els habitants del terme de Gelida, inclòs l'actual terme de St. Llorenç d'Hortons, vivien en masies. Així, com a exemple, el nucli de Gelida l'any 1736 no passava de dotze famílies, la resta vivia en les masies. Per tant, hi ha una alta possibilitat de descobrir-hi els nostres avantpassats.
Si abans parlàvem dels
senyors jurisdiccionals de Gelida que eren els qui manaven sobre els habitants
de Gelida, els hereus de les masies com a propietaris, ostentaven els càrrecs
públics de batlles i jurats (avui alcaldes i regidors). Hem de saber valorar que
els nostres avantpassats han configurat la nostra història més propera.
Hom s'adona que entre els seus avantpassats hi
troba avis que han estat dirigents del poble, bé com a batlle o bé com a jurat.
Naturalment, també, fent de pagès o altres oficis. Fer un arbre genealògic no és difícil, però tampoc no és fàcil. És molt entretingut i laboriós, mai no l'acabaràs, perquè sempre es troben dades que afegir, corregir, ampliar, etc. Cal tenir present que tots tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis, trenta-dos quadravis, seixanta-quatre avis-cinquens, etc. i no en pot haver fallat cap, conegut o desconegut, altrament ja no hauríem existit. T'adonaràs que els teus avantpassats tenen diferents procedències, com ara de les poblacions més properes, i no tan properes, dels altres països, com ara, Occitània. Així, a mesura que recules es va ampliant l'arbre, malgrat sempre hi haurà branques que no podràs seguir per diversos motius: per manca de documentació, fill de pares incògnits, per la llunyania... En la Societat Catalana de Genealogia (SCGHSVN) ens hem adonat que molts socis/sòcies som cosins llunyans, en diferent grau, o sigui que tenim avantpassats comuns. Així, per exemple, la meva àvia materna, Teresa Pascual i Ollé, era de cal Tinquet del carrer de la Barceloneta, abans masovers de can Valls, masia ja desapareguda, i aquests provenien de can Pasqual. Per tant, som cosins llunyans amb ells, així com amb els de ca l'Adroguer Vell, els de cal Tèrmens i els de cal Vila del carrer del Pi. El poeta Jaume Vila i Pascual, venia també de cal Tinquet per línia materna. Tots aquests esmentats tenim un origen comú encara que alguns hàgim perdut el cognom Pasqual/Pascual. Convé observar que Pere Rovira i Miquel és un avantpassat comú entre el marquès de Gelida i l'autor d'aquest article com podeu veure en el quadre de parentiu que adjuntem. Si us fixeu en la quantitat d'avis que tenim es pot endevinar que el món no era tan habitat. Per això, quan anem enrere ens retrobem molts de nosaltres i compartim avantpassats comuns. Però no només això sinó que un mateix pot tenir un avi al segle XVI o XVII repetit un munt de vegades per diferents branques. D'això se'n diu implexió genealògica. Com heu pogut veure i entendre el món de les masies no és només un aspecte merament arquitectònic sinó que hi ha molt més. Els posseïdors, els hereus, i també altres nou vinguts que les tenen per adquisició, que alguns han sabut recuperar per ús propi o altres per turístic, configuren encara Gelida com un espai de la ruralitat històrica del nostre terme. Aquesta visió, podríem dir nostàlgica, és la nostra pròpia història col·lectiva que han conformat els nostres avantpassats. Bona Festa Major.
Quadre del
parentiu entre el marquès de Gelida i els fills de Ramon Rovira. Format PDF
Informació sobre l'exposisió de les masies de Gelida
|