Can Batllevell

Principal ] Amunt ] [ Can Batllevell ] Cal Bitxo ] Can Castany ] Can Cartró ] Can Duran de la Costa ] Can Duran del Puig ] Ca l'Esteve del Puig ] Can Farigola ] La Ferreria ] Cal Font del Puig ] Can Garró ] Can Ginebreda ] Mas Granada ] Can Joncoses ] Can Julià ] Can Llopard de Baix ] Can Llopard de Dalt ] La torre de Lloselles ] Can Martí de Baix ] Can Martí de Dalt ] Can Mata de l'Abelló ] Can Miquel de les Planes ] Ca n'Oller de la Muntanya ] Can Pasqual ] Can Penyella ] Can Perejoanet ] El Racó ] Cal Rius ] Can Roig del mas Osset ] Can Rossell de la Llena ] Can Rossell de la Muntanya ] Can Sàbat de la Pujada ] Can Santfí ] Can Terme de la Parra ] Cal Terra ] Can Toni Oller o Toniller ] Can Toni Llopard del mas Vedell ] Can Torrents de les Oliveres ] Can Torres ] Can Valls ] Can Voltà ] Ca l'Altimires ] Mas Barceló ] El maset Bardina ] La casa del Senyor ] La casa dels Tarongers ] L'Hostal ] El mas Roig ] Can Migrat ] Ca n'Oller dels Tarongers ] Cal Piula ] La rectoria Vella ] La Talaia ] Cal Xim ]


 

Fotografia: R. Rovira, 2006


Codi

01

Població

Gelida (Alt Penedès)

Adreça

Per la carretera que va a St. Llorenç d'Hortons trobareu un trencall a la dreta, Km. 5,500, passada l'heretat de can Cartró, on indica les masies on es pot anar.

Situació. Coordenades UTM.

X 403,522,00 
Y 4,590,158,00

Altitud

165m

Denominació moderna

Can Batllevell

Denominacions antigues

Baulús, s. XIV. L'any 1598 diu: Mas Campanyà, àlies Prats, antigament Baulús àlies Bartomeu Arbert, ara mas Font. Altres masos Sallena, Gaià i Savall.

Altres posseïdors

El comte de Sert (s. XX), venda: Canals (s. XX), venda: Giró (1975). Ignorem si han hagut vendes anteriors.

Posseïdor actual

Victòria Giró i Ribot


ASPECTES HISTÒRICS

Francesc Bertran, senyor de Gelida, establí a Guillem Prats amb data 16-09-1379 tres masos anomenats de la Llena, Gaià i Savall i que anys després els posseïa Joan Prats, fill seu, i que l'any 1453 en la capbrevació que fa el senyor de Gelida Antoni Bertran estableix al mateix Joan Prats amb data 26-6-1453 el Mansum vocatum Bauluc (Bauluç) âls Barthomey Arbert L'any 1327 trobem un Bartomeu Arbert i l'any 1346 trobem un masover que es deia Jaume de Baulús, àlies de Bartomeu Arbert. L'any 1513 Francesc Bertran, senyor de Gelida, feia nou establiment a Joan Miquel de tots els masos aglevats anomenats: lo mas Baulús, lo mas Gayà y lo mas Çallena. El mas Gaià és del terme de St. Llorenç d'Hortons. L'any 1736 trobem un Pau Miquel que li deien lo batlle vell com a posseïdor d'una peça de terra de vuit jornals. En el fogatge de l'any 1515 trobem altres Miquel no identificats i en el fogatge de l'any 1553 igualment, però en aquest mateix any trobem un Pere Duran que està al mas Campanyà. En un llistat de les primícies de la rectoria de finals de s. XVI trobem un Llorenç Font i en la capbrevació de l'any 1623 un Pere Font segons una nota de l'any 1828. En una nota marginal feta al segle XVII diu que avui és de Miquel de les Planes que segurament es deu referir a lo batlle vell, el mas Bauluç. Aquests masos després conformaren l'heretat de can Batllevell.

Més informacions. Any 1598: Mas Campanyà àlies Prats, antigament Baulús àlies Bartomeu Arbert, ara mas Font. En un testament amb data 19-01-1568 de Pere Campanyà fa hereu universal a Llorenç Font, compare seu, habitant al mas Campanyà, i una deixa a la seva fillola Magdalena Font. Són aquests Font que la posseïen encara el 1623 i el seguiment d'aquesta masia és difícil ja que no tenim gaire informació dels segle XVII i XVIII fins la que ens aporta en la darrera capbrevació del s. XIX. Per exemple l'any 1736 no es capbreva aquesta propietat i només tenim una nota quan parla de can Mata de l'Abelló dient que al Sud limita amb l'heretat dita del Batllevell i antigament de Pere Font. 

Aquesta denominació masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros dit lo batlle Vell. L’any 1638 era sotsbatlle. L’any 1641 era procurador del vescomte de Jóc, senyor per indivís de la baronia de Gelida. Fou el batlle de Gelida (1644-1658) un dels que obrí el primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època que encara es conserven a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida.

L'any 1828 Josep Guitard, fill de Climent Guitard, (els Guitard són oriünds i vivien normalment a can Guitard de Cervelló) confessa les propietats que posseeix: La casa i heretat d'En Batllevell i d'En Mata de l'Abelló, però no fa esment de la Talaia ja que era una masoveria, o propietat dels Almirall, integrada a can Batllevell.

Als anys 40, els Bonastre venen la propietat als germans Francesc i Maria Antònia Sert i Welsch, de la casa del comte de Sert. El comte de Sert ven (1949) la propietat a Miquel Canals i Claramunt que hi fa reformes i ampliacions (també hi havia inclosa la Talaia), anys més tard ho ven tot als Giró.


ARBRE DELS HEREUS

Primers hereus:

GUILLEM PRATS (doc. 1379)
fill:
JOAN PRATS (doc. 1453)

JOAN MIQUEL (doc. 1513)

PERE CAMPANYÀ (doc. 1568)

Hereus amb continuació:
LLORENÇ FONT (doc. 1598)
fill:
PERE FONT (doc. 1623)
No en sabem la continuació, tot i que en la confessió en el capbreu de 1828 dóna com a hereu més antic a Pere Font.
N.N MATA (doc. 1828)
filla:
MARIA FREIXES i MATA ( = Climent Guitard i Pi)
fill:
JOSEP GUITARD i FREIXES (CM, St. Feliu de Llobregat, 1809)
Passa al germà hereu de can Mata de l'Abelló
Continua l'arbre a can Mata de l'Abelló:
XI MARIA CASTELLS-MATA i OLLER de la Muntanya
= Gelida 1783 CLIMENT GUITARD i FREIXES, de Cervelló, hereu de can Guitard de Cervelló i de can Batllevell de Gelida
fill:
XII JOSEP GUITARD i CASTELLS-MATA  ( = Cervelló 1821)
fill:
XIII CLIMENT GUITARD i GONZÁLEZ  ( = Cervelló 1881)
filla:
XIV GERTRUDIS GUITART i VILARDELL (* Cervelló 1888) = JOAN BONASTRE i FUMADÓ, hereu de can Raimundet, de St. Joan Samora (St. Llorenç d’Hortons), fill de Joan i de Caterina
fill:
XV JOAN BONASTRE i GUITART ( + Cervelló 1974)
filla:
XVI MARIA CONCEPCIÓ BONASTRE i FERRER ( *Corbera 1934)
fills:
XVII Germans: Joan, Ramon i Jordi Alemany i Bonastre

Més informació a can Mata de l'Abelló.


NOTES

Enohotel en construcció a can Batllevell