La torre de Lloselles

Principal ] Amunt ] Can Batllevell ] Cal Bitxo ] Can Castany ] Can Cartró ] Can Duran de la Costa ] Can Duran del Puig ] Ca l'Esteve del Puig ] Can Farigola ] La Ferreria ] Cal Font del Puig ] Can Garró ] Can Ginebreda ] Mas Granada ] Can Joncoses ] Can Julià ] Can Llopard de Baix ] Can Llopard de Dalt ] [ La torre de Lloselles ] Can Martí de Baix ] Can Martí de Dalt ] Can Mata de l'Abelló ] Can Miquel de les Planes ] Ca n'Oller de la Muntanya ] Can Pasqual ] Can Penyella ] Can Perejoanet ] El Racó ] Cal Rius ] Can Roig del mas Osset ] Can Rossell de la Llena ] Can Rossell de la Muntanya ] Can Sàbat de la Pujada ] Can Santfí ] Can Terme de la Parra ] Cal Terra ] Can Toni Oller o Toniller ] Can Toni Llopard del mas Vedell ] Can Torrents de les Oliveres ] Can Torres ] Can Valls ] Can Voltà ] Ca l'Altimires ] Mas Barceló ] El maset Bardina ] La casa del Senyor ] La casa dels Tarongers ] L'Hostal ] El mas Roig ] Can Migrat ] Ca n'Oller dels Tarongers ] Cal Piula ] La rectoria Vella ] La Talaia ] Cal Xim ]


 

Fotografia: R. Rovira, 2006



Fotografia: Equip77, 1978.
 


Codi

18

Població

Gelida (Alt Penedès)

Adreça

Carretera de Gelida a Martorell, després de les guixeres abandonades, i poc abans d'arribar a Miralles, a la dreta un trencall on hi ha uns vivers de plantes i flors.

Situació. Coordenades UTM.

X 406,728,00
Y 4,589,296,00

Altitud

180m

Denominació moderna

La torre de Lloselles

Denominacions antigues

El mas Almirall antigament, la torre del Cavaller i a partir del segle XIX trobem una deformació de Lloselles per Roselles, topònim que encara se sent avui dia

Altres posseïdors

Reig, de Terrassa, per compravenda (s. XX)

Posseïdor actual

Llàtzer Reig i Closa


ASPECTES HISTÒRICS

Els orígens de la propietat dels Lloselles cal cercar-la en el mas Almirall de Gelida que amb data 1414, en la compravenda del convent de Miralles, ens parla de Guillem Almirall, propietari, difunt ja el 1419, com a propietari que tenia tres fills coneguts, el Miquel, l'hereu, el Guillem que va anar a St. Joan Samora i el Joan que va anar a St. Vicenç dels Horts. El Miquel, l'hereu, mor el 1424 sense testà i es fa un llarg inventari fet dels seus béns, casat amb Blanquina, i amb els següents fills, Guillem, Gaspar, Francesc o Francesca, Violant i Elionor. En uns capítols matrimonials l'Elionor Almirall, pubilla, filla de l'esmentat Miquel Almirall que casà amb un Joan Terme de la Parra, pagès de Gelida, que en el capbreu de 1453 confessa el mas Almirall àlies dez Terme. En uns altres capítols matrimonials un Francesc Terme, fill dels anteriors, casa amb Antònia Ginebreda el 1467. L'any 1513 en altres afrontacions ens parla d'una Violant propietària i hereva, de Miquel Almirall, sense dir-nos el parentiu, del mas Almirall. Aquesta Violant possiblement sigui Violant Terme i Ginebreda, muller de Pere de Lloselles, cavaller. El 1513 en una confessió de Francesc Terme, potser el pare de Violant, confessa el mas de la Saborida, situat entre els dos termes de Gelida i Castellví de Rosanes.  El rei Ferran II nomena cavaller a Pere de Lloselles l'any 1509, i en el mateix any tingué un plet amb el senyor de Gelida, Francesc Bertran, que guanyà sobre un mas a Gelida: el mas Almirall? En el fogatge de 1515 trobem En Pere Joan de Lloselles, cavaller, a la parròquia de St. Joan Samora; segurament a l'hostal fent estada. Els Lloselles els trobem vivint a Gelida els segles XVI, XVII i  XVIII, i en concret els decennis de 1630 a 1650 on neixen diversos fills que són batejats a St. Pere de Gelida. Al segle XVIII i XIX vivien també a Martorell on anys després trobem que tenien diferents propietats. També tenien propietats i vivien a Barcelona XVI-XIX. L'any 1676 segons un inventari s'esmenta l'estat de la casa "...Casa molt derruyda, cremada y derrocada..." i de l'explotació del guix "...dalt en la muntanya hy ha una guixera ab dos o tres forns per coure lo guix..."; també ens parla de la distribució de la casa i annexos.

Els Lloselles rebien sepultura al convent de Casa de Déu, dels frares agustins de Miralles, situat al terme de Castellví de Rosanes, des del segle XVI al XIX, al terra de l'altar de Sta. Mònica, davant el portal de l'església. Encara es conserva una tomba dels Lloselles que en una làpida podem veure "Sepultura de Don Joseph de Lloselles i als seus any 1807" que es tracta de Josep de Lloselles i de Lleopard (*Martorell 1754 - +Martorell 1807), casat amb Ramona de Ros-Vilaplana i Juli.

Els Lloselles, o familiars, emparentats amb famílies de Gelida: Maria Anna de Lloselles i Fontanilles, filla de Jaume i d'Ignàsia, primera muller d'En Jaume, es casà a Gelida el 1715 amb l'hereu de can Santfí, Pau Santfí i Mas de la Cauma. A can Santfí conserven un epistolari de Maria Anna de Lloselles amb l'abat de Poblet, oncle seu. Un Josep Font-Ginebreda i Costa, hereu de can Ginebreda es casà, en segones, a Gelida 1719 amb Maria de Beliano i d'Alzina, filla de Don Pedro de Beliano i Maria d'Alzina i de Ferrer, muller que fou, en primeres, de Pere Pau de Lloselles i de Salbà

Successors de Ramon Domènec Perés i Perés que es casà (1889) amb Amèlia Paque Olworton, anglesa, i tingueren quatre fills, Dominga que es casà amb Elies Rogent i Massó, advocat i bibliograf, que un dels fills era Ramon Rogent i Perés (1920-1958), pintor, que es casà (1947) a Barcelona amb Montserrat Albiol i Rovira i tingueren tres fills que continuen. Guillem (Willy), il·lustrador, solter, Lluïsa que es casà amb Montserrat Fenec, i que en continuen els Lana-Linati i Alfonsa que es casà amb el metge Rocosa. 


L'ESCUT

Escut dels Lloselles (s. XVIII) en la casa que tenien a Martorell. Avui plaça de la Vila 33.
Fotografia. Josep Salvany, 1922, Bib.Cat. 669-4

 

Escut del darrer quart del segle XVIII. La placa de sota l'escut fou donada pel notari de Barcelona (1866-1893) Melitó de Lloselles i Bruguera a la família Perés-Lloselles a Martorell a finals del segle XIX segons informació d'En Clopas. Les armes podrien correspondre a Josep de Lloselles i de Lleopard (*Martorell 1754 - +Martorell 1807).
Blasonament. Escut quarterat. 1r. i 4rt. Tres bolcants malordenats acompanyats al cap d'una creueta grega; 2n. i 3r. una torre, amb dos lleopards, estantolats, ressaltant sobre la partició un escussó quarterat, 1r. i 4rt. Tres muntants malordenats; 2n i 3r Tres estrelles.
Blasonament amb els possibles esmalts: Quarterat. 1r. i 4rt. d'argent, tres bolcants d’atzur malordenats acompanyats al cap d'una creueta grega de gules; 2n. i 3r. (no coneixem els esmalts) una torre, amb dos lleopards, estantolats, ressaltant sobre la partició un escussó quarterat, 1r i 4rt d'argent, amb tres muntants malordenats de gules; 2n i 3r d'atzur, amb tres estrelles d’argent. Els esmalts segons Pere Costa (1750) i l’escussó segons Jaume Ramon Vila (d1602).

La inscripció de la placa: Lo Sor. Dn. Fernando II Rei de Castilla i Leon en consideració als mèrits i serveis de Pere Llosellas, feu comissió al noble Don Jaume de Lluna son camarlench, i Capità General de Catalunya, per armar caballer i ceñir lo cíngol militar al dit Llosellas així ell com sos fills i naixedors gozasen de totas las gràcias, llibertats, honras, franquícies, etc. que gosan los demés caballers de son regne. Dat en Salamanca als 21 de janer de 1509 i rectificat a instància de Dn. Pau de Llosellas en Barcelona als 6 de setembre del añ 1787. Consta ab barios llibres de celebres corts així antichs com a las últimas corts de esta centuria celebradas lo añ 1702 al conbent de Sant Francesch de Barcelona en temps del Rei Nostre Sor. Dn. Felip V, de Aragó IV, de Castella, acistí en ellas entre altres Dn. Jaume de Llosellas.

ARBRE DELS HEREUS

Els primers hereus i els Lloselles:

GUILLEM ALMIRALL (doc. 1414)
fill:
MIQUEL ALMIRALL (+1424)
filla:
ELIONOR ALMIRALL (CM, Gelida, 1440)
fill:
FRANCESC TERME i ALMIRALL (CM, Gelida, 1467)
filla?:
VIOLANT TERME i GINEBREDA, propietària i possible muller del primer Lloselles a Gelida. Vegeu els aspectes històrics de més amunt.
=  I  PERE de LLOSELLES (doc.1509-1515)
La generació I i II creiem que no es tracta del mateix Pere, però no n'estem segurs del tot.
fill?
II    PERE de LLOSELLES
fill:
III    PERE de LLOSELLES (+ d 1570)
fill:
IV    PERE PAU de LLOSELLES i de SERRA ( = 1574)
fill:
V   PERE PAU de LLOSELLES i PRATS  (= 1630)
fill:
VI    PERE PAU de LLOSELLES i de SALBÀ (= 1662)
fill:
VII    JAUME de LLOSELLES i d'ALZINA ( = 2n 1704)
fill:
VIII    ANTONI de LLOSELLES i PINYOL (= Martorell 1753)
fill:
IX    JOSEP de LLOSELLES i de LLEOPARD (= v 1787)
filla:
X    MARIA ANNA de LLOSELLES i de ROS-VILAPLANA ( = Martorell 1814)
fill:
XI    ILDEFONS PERÉS i de LLOSELLES   ( = v 1860)
fill:
XII    RAMON DOMÈNEC PERÉS i PERÉS (* Cuba 1863 + Barcelona 1956). Aquest va vendre la propietat.


BIBLIOGRAFIA 

Quer i Montserrat, Josep. Edició a cura de José Luis Santiago. Libro de la historia y narración de las cosas más memorables del convento de la Casa de Dios. Ed. Revista Agustiniana. Madrid, 2001.
Vallès i Altés, Joan. Ramon Rogent i Perés i el seu entorn. 217 pp. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Bib. Serra d'Or, 249. Montserrat, 2000.