Can Terme de la Parra

Principal ] Amunt ] Can Batllevell ] Cal Bitxo ] Can Castany ] Can Cartró ] Can Duran de la Costa ] Can Duran del Puig ] Ca l'Esteve del Puig ] Can Farigola ] La Ferreria ] Cal Font del Puig ] Can Garró ] Can Ginebreda ] Mas Granada ] Can Joncoses ] Can Julià ] Can Llopard de Baix ] Can Llopard de Dalt ] La torre de Lloselles ] Can Martí de Baix ] Can Martí de Dalt ] Can Mata de l'Abelló ] Can Miquel de les Planes ] Ca n'Oller de la Muntanya ] Can Pasqual ] Can Penyella ] Can Perejoanet ] El Racó ] Cal Rius ] Can Roig del mas Osset ] Can Rossell de la Llena ] Can Rossell de la Muntanya ] Can Sàbat de la Pujada ] Can Santfí ] [ Can Terme de la Parra ] Cal Terra ] Can Toni Oller o Toniller ] Can Toni Llopard del mas Vedell ] Can Torrents de les Oliveres ] Can Torres ] Can Valls ] Can Voltà ] Ca l'Altimires ] Mas Barceló ] El maset Bardina ] La casa del Senyor ] La casa dels Tarongers ] L'Hostal ] El mas Roig ] Can Migrat ] Ca n'Oller dels Tarongers ] Cal Piula ] La rectoria Vella ] La Talaia ] Cal Xim ]


 

Fotografia: J. Salvany, 1914. Fons Salvany, Bib. Cat. 182-5
Fotografies de la mateixa de la finestra

Masia desapareguda entre 1940-45. 


Codi 33
Població Gelida (Alt Penedès)
Adreça -
Situació. Coordenades UTM.

405,550,00
4,588,080,00

Altitud

225m

Denominació moderna Can Terme de la Parra
Denominacions antigues Possiblement lo mas d'En Tallada, segle XIV.  La casa del Governador (s. XX)
Altres posseïdors Els Tallada (s. XIII-XIV)
Posseïdor actual -

ASPECTES HISTÒRICS

El cognom Terme ja és present a Gelida al segle XIII amb un pergamí (APG. perg. 71-T, 1217) que una Ramona de Terme, filla de Ramon de Terme muller de Bernat de Vidiguer fa una donació a l'església de St. Pere i Sta. Maria de Gelida d'una peça de terra al lloc que s'anomena el Salt. Després al segle XIV: Bernat dez Terme, Bernat dez Terme dez Puig de Sant Pere -es tracta del barri del Puig- (1327), el mas d'En Bernat dez Terme (1346), Terme del mas Ermengol (antigament el Racó es deia el mas Ermengol o Armengol), Bernat Terme, que era un dels homes d'En Pere de Tallada (1368). Aquest darrer podria ser el pare o un avantpassat de Berenguer Terme que ja tenim documentat l'any 1401 i que és l'hereu més antic que coneixem de can Terme de la Parra. Els Terme posseïen les propietats d'En Tallada anys després. Al segle XV trobem el 1448, en la crida remença, dos Terme, Pere i Miquel. Al segle XVI trobem diferents Terme en diferents masies de Gelida, i així en fogatge de 1553 trobem Pere Terme, Antoni Terme, Joan Terme del Racó, Jaume Terme de la Parra i Benet Terme dels Tarongers.

El cognom Terme (o Térmens) desapareix de Gelida al llarg del segle XVII i avui dia només es conserva com a topònim o sobrenom, com ara cal Térmens, encara que es diguin Pasqual, oriünds de can Pasqual, però els ve el sobrenom per haver estat masovers a can Terme de la Parra en una època de la seva vida. L'any 1736 ho tenien llogat a Jaume Arrufat pels hereus de Felip Romegosa. A principis del segle XX (1914) trobem que la casa era anomenada cal Fardassa, sobrenom donats a uns Oller, però a l'any 1906 simplement trobem a can Térmens dient "...Es de notar que una de las cases situades dessota del castell te, á la fatxada principal, tres finestres d'un istil, quals adornos están compostos, segons sembla, d'elements goths y romàntics, cararterisats principalment per la basa, canya y capitell de la columna que sosté l'arc de la finestra bassona del centre, distingintse la canyà per l'entremat formant en tota sa alsada. Es objecte de curiositat del vianant que s'ansopega á passar per allí á la anada ó tornada del catell". Vegeu la finestra.

A partir del segle XVII en haver-hi pubilla els hereus ja no residiren tan continuadament a Gelida sinó en altres poblacions, Lavern, Mediona, St. Llorenç d'Hortons i Barcelona segons hem pogut constatar en el seguiment de l'arbre genealògic. Anteriorment ja hem esmentat alguns masovers que hi habitaren. Igualment podem dir amb l'altra masia de cal Terra que farem algun puntualització en la seva fitxa.

Un heretament complicat en no tenir descendència fou Josep Casanoves i Rigol, hereu de can Terme de la Parra, fill de Pau i d'Anna Maria testà a Gelida l'any 1774 i fa hereu universal al seu cosí germà Josep Casanoves i Valls que el 1796 que es casà amb Rosa Gabarró i Esteve a St. Llorenç d'Hortons. En un altre testament de 1810, de la muller de Josep Casanoves i Rigol, Maria Tort i Feixes, es confirma l'heratament en els successors. 


ARBRE DELS HEREUS

I BERENGUER TERME (doc. 1401 - 1426)
fill:
II ANTONI TERME
fill:
III PASQUAL TERME i BROQUETES (T, 1496, APG). Un germà, Joan, se s'anà com a pubill a la torre de Lloselles.
fill:
IV JOAN TERME  ( = CM, Terrassa, 1482)
fill:
V PERE JOAN TERME i ESTAPER
fill:
VI JAUME TERME i BATLLE (+ Gelida 1576)
fill:
VII JAUME TERME (= 2n, CM, Martorell, 1578)
fill:
VIII JAUME TERME i DURAN, ( = Corbera 1613)
fill:
IX JOAN TERME (*Gelida 1622) = 1r Gelida 1642 Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset Pubilla de cal Terra
filla:
X MARIA MAGDALENA TERME i BOVERS (*Gelida 1644) = SEBASTIÀ ROMEGOSA, hereu de cal Terra de Lavern, Subirats). 
fill:
XI FELIP ROMEGOSA i TERME (T, Lavern, 1722)
filla:
XII MARIA ROMEGOSA i ROSSELL
fill:
XIII PAU CASANOVES i ROMEGOSA (CM, Vilafranca del Penedès, 1766)
fill:
XIV JOSEP CASANOVES i RIGOL (T, Gelida, 1774)
cosí germà:
XV JOSEP CASANOVES i VALLS  ( = St. Llorenç d’Hortons 1796), fill de Josep Casanoves i Romegosa i Antònia Valls.
fill:
XVI JOSEP CASANOVES i GABARRÓ  ( = St. Llorenç d’Hortons 1815)
fill:
XVII PLÀCID CASANOVES i BONASTRE
fill:
XVIII JOSEP CASANOVES i CUSCÓ  (* Barcelona 1873)
filla:
XIX CARME CASANOVES i BOU (* St. Pere de Lavern, Subirats, 1901). Darrera pubilla de can Terme de la Parra.
fill:
XX FRANCESC LLOPART i CASANOVES, hereu de cal Terra de Gelida. El seu germà Josep és l'hereu de cal Terra de St. Pere de Lavern, Subirats.
Casat i amb descendència.