Can Duran del Puig

Principal ] Amunt ] Can Batllevell ] Cal Bitxo ] Can Cartró ] Can Castany ] Can Duran de la Costa ] [ Can Duran del Puig ] Ca l'Esteve del Puig ] Can Farigola ] La Ferreria ] Cal Font del Puig ] Can Garró ] Can Ginebreda ] Mas Granada ] Can Joncoses ] Can Julià ] Can Llopard de Baix ] Can Llopard de Dalt ] La torre de Lloselles ] Can Martí de Baix ] Can Martí de Dalt ] Can Mata de l'Abelló ] Can Miquel de les Planes ] Ca n'Oller de la Muntanya ] Can Pasqual ] Can Penyella ] Can Perejoanet ] El Racó ] Cal Rius ] Can Roig del mas Osset ] Can Rossell de la Llena ] Can Rossell de la Muntanya ] Can Sàbat de la Pujada ] Can Santfí ] Can Terme de la Parra ] Cal Terra ] Can Toni Oller o Toniller ] Can Toni Llopard del mas Vedell ] Can Torrents de les Oliveres ] Can Torres ] Can Valls ] Can Voltà ]


 



Fotografia: R. Rovira, 2006
Fotografia vers l'any 1920


Codi

06

Població

Gelida (Alt Penedès)

Adreça

Barri del Puig.

Situació. Coordenades UTM.

X  403,887,00
Y  4,588,027,00

Altitud

150m

Denominació moderna

Can Duran del Puig

Denominacions antigues

Hospitio (XVI)

Altres posseïdors

Castellet (s. XIV?-XV).

Posseïdor actual

Antoni Almirall i Llopart


ASPECTES HISTÒRICS

Els orígens de les propietats les podem situar, com d'altres del Puig de Sant Pere de Gelida, en temps dels templers (s. XII).  De Duran ja en trobem a Gelida l'any 1367. Sembla ser al segle XIV i segle XV posseïen algunes propietats i la casa dels Castellet que fins que un Pere Duran l'any 1448 comprà a Francesca, muller de Jaume Castellet, artesà, (aquests Castellet posseïen també la Ferreria) la casa i sis peces de terra. L'any 1453 Antoni Bertran, senyor de Gelida, féu nou establiment al mateix Pere Duran de les propietats esmentades. El mas de la Masó fou establert a Joan Duran per Violant de Malla, senyora de Gelida, muller de Francesc Bertran, senyor de Gelida, inhabilitat, amb data 14-10-1486 segons el capbreu de 1513. L'any 1513 ens diu que la casa que fou antigament un hospital (hospitio). L'hereu més antic és Pere Duran (1448) i el darrer al segle XVIII, Jaume Duran i Almirall que no tingué descendència, i féu hereva a la seva germana, Anna Maria que s'havia casat amb Jaume Almirall i Pasqual (*1699), sastre, (el pare d'aquest Almirall era oriünd de St. Jaume Sesoliveres). Fins l'actualitat hi ha el cognom Almirall, però l'hereu actual ha tingut només filles, una amb descendència, mentre que el germà de l'hereu, actual, té fills, alguns amb descendència. Hi ha algunes línies actualment a Gelida amb cognom Almirall, descendents de can Duran, com ara els de cal Cap d'Arengada i els de la Talaia. Hermenegild Almirall i  Romeu que casà a Gelida el 1931 amb Rosa Llopart i Mir, pubilla, de can Julià i de can Martí de Dalt s'uniren els patrimonis, després distribuïts, en part, amb part la seva germana Josepa. De Duran en podem trobar com hereus en altres masies, com ara al Racó o can Duran de la Costa que segurament provenien del Puig.  Amb tota seguretat podem dir que can Duran de la Muntanya, actualment can Rossell de la Muntanya, provenien del Puig al segle XVI, però s'extingiren al segle XVII. Fou alcalde de Gelida N'Hermegild Almirall i Milà (1875-1877). Altres de can Duran han tingut càrrecs polítics a l'Ajuntament de Gelida.

La Masó i la capella de Sta. Magdalena

L'esment més antic que tenim de la Masó és de l'any 1309 ...cum Masone sive de la Joncosa que fuit millitem Templi... (ACA, R. C. reg. núm. 287, fol. 88v). Es tracta de la comanda templera de la Joncosa o dita de la Masó que existí al territori del Penedès.  La propietat de la Masó passà als Duran segons hem exposat abans l'any 1486.  La capella de Sta. Magdalena propietat de can Duran del Puig no en tenim documentació més enllà del segle XVI, però segurament ja existia en època templera. Al davant mateix de la capella segons informacions orals hi ha tombes d’època medieval (templera). Hi havia un altar policromat dedicat a Sta. Magdalena del segle XVI que només se’n conserva una fotografia de l'any 1915; fou destruït en la darrera guerra civil. Per fer un seguiment de la comanda templera de la Joncosa i de la capella es pot consultar els treballs de: Rovira i Tobella, Ramon. Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli? 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, 1992 (pp. 229-244). Joan Fuguet i Sans. L'arquitetura dels Templers a Catalunya.  Ed. Rafael Dalmau. Barcelona, 1995. (pp. 291 - 297).


ARBRE DELS HEREUS

I PERE DURAN (doc. 1448-1453)
fill:
II PERE DURAN (CM 1467)
fill:
III JOAN DURAN (doc. 1482-1513)
fill:
IV PERE DURAN (+ a 1573)
fill:
V FELIP DURAN i FOSSAR ( = a 1540)
fill:
VI MONTSERRAT DURAN (+ Gelida 1619)
fill:
VII PERE DURAN i PETIT ( + Gelida 1641)
fill:
VIII JAUME DURAN (+ Gelida 1664)
fill:
IX ISIDRE DURAN i ALMIRALL (= Gelida 1666)
fill:
X ANTONI SIMÓ DURAN i CIVIL (= Gelida 1707)
fill:
XI JAUME DURAN i ALMIRALL (= Gelida 1733) sine prole
germana:
XI ANNA MARIA DURAN i  ALMIRALL ( = Gelida 1727)
fill:
XII JAUME ALMIRALL i DURAN ( = Gelida 1758)
fill:
XIII PAU ALMIRALL-DURAN i ROMEGOSA ( = 2nes Corbera de Llobregat 1794). Un germà, Josep casat (1797) amb Margarida Oller, inicia la línia de cal Cap d'Arengada i de la Talaia.
fill:
XIV PAU ALMIRALL-DURAN i AMIGÓ ( = Gelida 1813)
fill:
XV HERMENEGILD ALMIRALL-DURAN i  MILÀ ( = Gelida 1861)
fill:
XVI JOAN de Mata ALMIRALL i  BOSCH de NOYA ( = Gelida 1898)
fill:
XVII HERMENEGILD ALMIRALL i  ROMEU ( = Gelida 1931) = ROSA LLOPART i MIR, pubilla de can Martí de Dalt i de can Julià
fill:
XVIII ANTONI ALMIRALL i  LLOPART ( = Gelida 1960)
Dues filles. Una casada i amb descendència.
En continuen dues generacions més, amb el germà de l'Antoni, Joan, i descendents.


NOTES

Fotografia de la capella de Sta. Magdalena del Puig  i la façana R. Rovira, 2007.
Rellotge de sol, foto R. Rovira, 2006
Pedra trobada en les reformes de can Duran, segurament de l'època templera. Foto R. Rovira, 1992.
Imatge de Sta. Magdalena del retaule desaparegut.
Fotografia del retaule de la capella de Sta. Magdalena del Puig: Josep Salvany, 1915, Biblioteca de Catalunya, Servei de reprografia, 272-9