Can Ginebreda

Principal ] Amunt ] Can Batllevell ] Cal Bitxo ] Can Cartró ] Can Castany ] Can Duran de la Costa ] Can Duran del Puig ] Ca l'Esteve del Puig ] Can Farigola ] La Ferreria ] Cal Font del Puig ] Can Garró ] [ Can Ginebreda ] Mas Granada ] Can Joncoses ] Can Julià ] Can Llopard de Baix ] Can Llopard de Dalt ] La torre de Lloselles ] Can Martí de Baix ] Can Martí de Dalt ] Can Mata de l'Abelló ] Can Miquel de les Planes ] Ca n'Oller de la Muntanya ] Can Pasqual ] Can Penyella ] Can Perejoanet ] El Racó ] Cal Rius ] Can Roig del mas Osset ] Can Rossell de la Llena ] Can Rossell de la Muntanya ] Can Sàbat de la Pujada ] Can Santfí ] Can Terme de la Parra ] Cal Terra ] Can Toni Oller o Toniller ] Can Toni Llopard del mas Vedell ] Can Torrents de les Oliveres ] Can Torres ] Can Valls ] Can Voltà ]


 

Fotografia: Ramon Rovira, 2006
Fotografia: Any 1930? Fons Cuyàs. ICC, vol. 28 RF8038
Fotografia de Pere Palomera, 1990. Vista des de sobre.

 


Codi

12

Població

Gelida (Alt Penedès)

Adreça

Passat el barri del Puig en un revolt abans d'arribar a la urbanització hi ha un trencall en un torrent i muntanya amunt.

Situació. Coordenades UTM.

X 405,117,00
Y 4,586,440,00

Altitud

375m

Denominació moderna

Can Ginebreda

Denominacions antigues

Lo mas de la Ginebreda, s. XV

Altres posseïdors

Compravenda: Gallissà (s. XX), de Barcelona, nebots: Mascaró, de Barcelona, (s. XX). Compravenda: Bayot (s. XX), masover, oriünds de Fontdespatla (Matarranya), Aragó, al s. XIX.

Posseïdor actual

Montserrat Bayot i Estruch. Descendent lateral de can Ginebreda


ASPECTES HISTÒRICS

L'any 1513 capbreva el mas de la Ginebreda Joan Llunell mentre que Felip Ginebreda capbreva el mas de la Joncosa (vegeu can Rossell de la Muntanya) i anys després trobem que les propietats dels Llunell passen als Ginebreda mentre que el mas de la Joncosa passa als Duran de la Muntanya, després can Rossell de la Muntanya.  Sabem per informació oral de Josep Bayot i Rossell que l'actual edificació de can Ginebreda era en un altre lloc, entre l'actual edificació i can Rossell.  El cognom Ginebreda és antic i ja es troba a principis del s. XIV a Gelida i que sembla pres d'un lloc anomenat la Ginebreda o sa Ginebreda. L'any 1393, el senyor de Gelida Francesc Bertran, estableix a Ramon Ginebreda el mas de la Joncosa i que l'any 1513 ho capbreva el seu besnét, Felip. Al segle XVI el mas de la Joncosa hi ha els canvis que hem esmentat abans. En un inventari dels béns del difunt Montserrat Ginebreda a l'any 1592 ens indica algunes de les distribucions de la casa: En la entrada de dita casa, en la cuina, en la estància al cap de la ascala, en la cambra del difunt, ab altre estància sobra lo menjador i en lo estable. A l'any 1623 ho capbreva Joan Ginebreda. En morir Pere Ginebreda, fill de l'anterior, sense descendència esdevé pubilla la seva germana Aldonça Ginebreda que s'havia casat amb un francès, Pere Font; l'Aldonça encara es casà en segones amb Pere Joan Casanoves. Els successors es comencen a cognominar Font, Ginebreda o Font y Ginebreda (Font-Ginebreda, genealògicament) indistintament fins al segle XIX. Alcaldes de Gelida: Josep Font-Ginebreda i Sunyol (1813), Josep Font-Ginebreda i Llopard-Martí  (1836, 1845-1846), Pere Font-Ginebreda i Cerdà (1873). La darrera pubilla fou Dolors Font i Rovira i el darrer hereu el seu fill Pere Julià i Font qui es vengué la propietat l'any 1924. Anys després la casa i part de les terres foren comprades pels Bayot que primer foren masovers i després propietaris.

Mare de Déu de la Font de la Salut. Ermita

Segons diversos escrits esmenten que Josep Font-Ginebreda i Costa a principis del segle XVIII li donaren la imatge un francès que s’hostatjà a la masia. Es conta que era venerada pels propietaris i altre gent de Gelida i dels voltants fet que provocà la construcció d'un edifici que encara existeix, reformat, prop de la font de can Ginebreda. Hi hagué un litigi entre els amos de can Ginebreda i el rector de Gelida i finalment fou portada en processó a l'església de St. Pere del castell l'any 1724. Al segle següent la imatge passà a la nova església edificada al centre urbà de Gelida on es venerà en la Pasqua de Resurrecció. En la darrera Guerra Civil fou cremada. Avui dia hi ha una nova imatge més petita que l'anterior.
Goig de la mare de Déu de la Salut
Ermita de la verge de la Salut. Foto R. Rovira, 2006.


ARBRE DELS HEREUS

Bernat Ginebreda (doc. 1303)
Guillem ça Ginebreda (doc. 1327)
Arnau ça Ginebreda (doc. 1367)

I RAMON GINEBREDA (doc. 1393 - 1431)
fill:
II JOAN GINEBREDA (doc. 1431 - 1462)
fill:
III PERE GINEBREDA (doc. 1497 - 1513)
fill:
IV FELIP GINEBREDA ( = v1500)
fill:
V JOAN GINEBREDA ( = v1530)
fill:
VI MONTSERRAT GINEBREDA (= CM, Martorell, 1567)
fill:
VII JOAN GINEBREDA i DURAN de la Costa ( = CM, Gelida, 1616)
filla:
VIII ALDONÇA GINEBREDA i PELEGRÍ ( = 1r Gelida 1631)
fill:
IX PERE FONT i GINEBREDA ( = v1675)
fill:
X JOSEP FONT-GINEBREDA i COSTA (CM, Gelida, 1712)
fill:
XI JOSEP FONT-GINEBREDA i SUBIRATS-PERET-MATA (= v 1740)
fill:
XII MIQUEL FONT-GINEBREDA i ROIG de la Riera ( = Gelida 1767). Un germà, Josep, inicia la línia de cal Xic Bessó.
fill:
XIII JOSEP FONT-GINEBREDA i SUNYOL ( = Gelida 1799). Una germana, Rosa, casa amb l'hereu de ca n'Estruc de St. Llorenç d'Hortons, Andreu Estruc i Pujades i una rebesnéta Lourdes Estruch i Bernis casa amb el propietari, Josep Bayot i Rossell, pares de l'actual propietària i per tant és descendent dels Ginebreda per branca lateral. Un germà del Josep, Miquel, inicia la línia de cal Nen del carrer Vicenç Perelló.
fill:
XIV JOSEP FONT-GINEBREDA i LLOPARD-MARTÍ ( = Gelida 1826)
fill:
XV PERE FONT-GINEBREDA i CERDÀ ( = Gelida 1851)
filla:
XVI DOLORS FONT-GINEBREDA i ROVIRA ( = v1874)
fill:
XVII PERE JULIÀ i FONT ( *Gelida 1875)
Venda de can Ginebreda (1924)

Els Bayot, masovers i després propietaris:

JOSEP BAYOT i GIL (doc. 1910)
fill:
ANTONI BAYOT i CAPELLADES (*v1885)
fill:
JOSEP BAYOT i ROSSELL (*1919)
filla:
MONTSERRAT BAYOT i ESTRUC (*1952)
Casada i amb fills.


NOTES

Lledoner monumental
Rellotge de sol