|
CANTILLEPA 1 LA FONT DE CANTILLEPA La revista local "Cantillepa" enceta una nova etapa. Tots els gelidencs en teníem ganes: uns de llegir-la; els altres de dir-hi la seva. Avui res millor que aquest article per fer acte de presentació. Una primera presència que esperem que pugui tenir una continuïtat a través de petits articles que des d'avui titularem EL RACÓ DEL RAMON. "Cantillepa" ens evoca una font i una revista. Molts gelidencs ens hem demanat perquè es diu la Font de Cantillepa. En les recerques entre papers antics, tot remanant pels arxius d'ací i d'allà, ens anaren sortint cites sobre el topònim Cantillepa i, a més, de saber-ne el seu significat tan simple. El que mai, potser, esbrinarem és el per què li van donar aquest nom tan peculiar i que l'hem fet tan nostre. La deformació del mot durant el segle passat i aquest segle ens ha arribat com a "Cantillepa" potser per la influència de Can Tillepa: del mas o maset dit de Cantillepa, o d'un suposat compost de càntir i llepa: llepar el càntir. Només en haver seguit l'evolució en distints documents i tal com apareix escrit ens han dut en una veritable solució. Les primeres cites les trobem en un capbreu de l'any 1513 que entre les limitacions al sud d'un mas de Joan Terme (can Terme de la Parra que era la masia gòtica desapareguda sota els Tarongers) ens diu: "...fontem de gat y lepa, a occidente cum torrentem vocatum de gat y lepa..." Traducció: per la font de Gat hi llepa i a ponent amb el torrent anomenat de Gat hi llepa. En una altra confessió que fa el Senyor de Gelida, Francesc Bertran, pel mas Barceló, avui cal Folch dels Tarongers, possiblement, ens diu que limita a ponent amb el torrent de "... in torrentem de gat y lepa..." (pel torrent de Gat hi llepa). En una altra capbrevació feta l'any 1736 trobem el torrent i la font de "Gatillepa" segons una confessió que fa un Jaume Arrufat que era qui regentava la carnisseria del poble prop de la plaça (Aquesta plaça del castell era molt probablement la plaça del Pedró que estava situada darrera cal Vador on ara aparquem els vehicles) del castell de Gelida que li havien llogat els Romagosa descendents dels Terme de la Parra. Havent trobat aquestes cites prou clares ens sembla que no hi cal cap comentari d'on prové l'esmentat topònim: El gat hi llepa. Tal com en començar que dèiem que la solució era fàcil gràcies haver trobat uns documents que ens han aclarit l'autèntic significat sense fer cap esforç o fer Kàbales; malgrat no saber el per què li varen posar aquest nom. En els propers articles anirem descobrint aspectes concrets de la nostra història local. Ramon Rovira-Tobella, abril de 1993. LES FONTS Capbreu de Gelida del 1513; ACA, N-IG-1002. Capbreu de Gelida del 1736; ACA, N-LLO-588. |