|
CANTILLEPA 4 ELS BATLLES DE LA BARONIA DEL CASTELL DE GELIDA UNA BREU VISIÓ HISTÒRICA GENERAL Des del segle Xè. ja tenim alguna informació sobre l'administració municipal de Gelida. Guillem II de Cervelló dóna als gelidencs l'any 1267 els primers privilegis que ja senterien algunes de les bases per a l'administració local, però encara al llarg del segle següent es poden detectar que qui aglutinava el poder local eren persones bastant vinculades als Senyors de Gelida. Al segle següent ja observem que els batlles eren i havien de tenir propietats i residir al terme, fet que ja ens indica prou clarament llur condició social; només però en determinades èpoques, i en el segle passat i en el present, el poder local passà a persones d'altres condicions socials. LA NOMINACIÓ: SEGLES XVI - XIX Algun dels aspectes ja va ésser comentat, en part, en l'article anterior i que caldria consultar per no repetir algunes explicacions. El primer nomenament de batlle (i sotsbatlle) que hem localitzat és de l'any 1538 on la Sra. de Gelida Marquesa Estaper, vda. de Francesc Bertran, nomena batlle a un Bartomeu Mas (de can Santfí). On comencem a tenir més informació sobre qui eren els batlles amb certa continuïtat és a partir dels anys de la Guerra dels Segadors. Els batlles i els sotsbatlles eren nomenats pels Srs. de Gelida per triennis fins al Decret de la Nova Planta; i que a partir de llavors eren nomenats cada dos anys amb el vist-i-plau de la Reial Audiència. Aquests nomenaments duren fins l'abolició definitiva de les baronies jurisdiccionals. Cal advertir que durant les èpoques liberals, les supressions temporals de les senyories jurisdiccionals, o les carlinades les coses canviaven. Un dels fets és que durant la guerra de Successió i pel fet que els Srs. de Gelida eren filipistes (el marquès de Cerdanyola i el marquès de Rupit, Srs. per indivís de la baronia de Gelida) no trobem ruptures significatives sinó que es manté una continuïtat. ALGUNS DELS BATLLES DE LA BARONIA DE GELIDA DELS SEGLES XV - XVIII Al segle XV trobem els batlles : Un Jaume Miquel (1424), un Pere Duran del Puig (1446), un Guillem Oller (1494), un Felip Castany (1498)... Al segle XVI: Un Bartomeu Voltà, de can Voltà (1548-49), Pere Oller (1573) Felip Castany (1585)... Des d'abans del 1644 fins el 1658 un Jaume Miquel "dit lo batlle vell" : Vivia a la casa de Llorenç Font que després s'anomenà can Batllevell Miquel Santjust, de St. Llorenç: 1658-64 Pere Sàbat de la Pujada: 1664-67 Joan Pasqual, de can Pasqual: 1667-92 Francesc Santfí i Rossell, de can Santfí, abans mas Descoll, natural de St. Boi; la seva mare era de can Rossell de la Llena: 1692-1724 Pau Santfí i Mas, fill de l'anterior i casat amb Maria Anna de Lloselles: 1725-26 Francesc Fontanals i Miquel, de can Miquel de les Planes: 1727-30 i 1733-36 Francesc Serra, de can Serra de St. Llorenç d'Hortons: 1731-1732 i 1737-38 Francesc Llopart: 1739-1740 Josep Rossell de la Muntanya: 1741-42 Salvador Torrents de les Oliveres: 1743-44 Francesc Fontanals: 1745-46 Josep Rossell: 1747-48 Pere Civil de la Ferreria: 1751-52 i 1757-58 Antoni Oller de la Muntanya: 1753-54 Joan Llopart: 1755-56 Josep Rossell: 1759-60 Josep Simon, de St. Llorenç: 1761-62 i 1765-66 Miquel Raventós, de St. Llorenç: 1763-64 Joan Llopart de Dalt (el Puig): 1783-84 Joan Llopart-Martí, de la Torrevella: 1791-92 Climent Guitart, oriünd de Cervelló, de can Mata: 1793-94 Francesc Bargalló, del Racó: 1797-98 etc. etc. Ramon Rovira i Tobella, març de 1994 |