|
CANTILLEPA 5 UNS FOCS D'ESGLÉSIA A LA BARONIA DE GELIDA AL SEGLE XIVè. Fa uns quants anys l'amic Domènec féu un treball demogràfic, avui encara inèdit, on exposava l'evolució demogràfica de Gelida en èpoques medievals. Es demanava, més d'una vegada; fins i tot m'ho comentava, després de sopar i tot fent-la petar, com de costum parlant de Gelida: Tu, Ramon, guaita que diu aquí: focs d'església a Gelida. Coi! Quines propietats tenia l'església? etc. etc... Un treball fet per JM. Pons i Guri "Un fogatjament desconegut de l'any 1358"publicat al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. XXX, any 1963-64, pàg. 453 ens transcriu:
Una primera anàlisi on ens diu que el Sr. de Gelida, Marià, jutge d'Arborea, posseeix al terme del castell de Gelida 68 focs segons assegura el seu procurador, lloctinent i batlle de Gelida, Ramon Tous i que paga 34 lliures i que igualment té 28 focs d'església i que paga 28 lliures. És bastant clar que els focs d'església els té ell i no l'església: Si fossin de l'església ens diria de quin tipus de jurisdicció eclesiàstica són, però no ens ho diu. Una segona anàlisi, més acurada, ens ha tret de dubtes. Efectivament l'església havia tingut propietats al terme de Gelida: Els Templers. En altres articles Ramon Rovira i Tobella. Programa de la Festa Major de Gelida del 1993 meus publicats ja vam parlar dels Templers a Gelida. No ho repetirem aquí. Caldrà consultar aquests articles per tenir més informació. Fóra molt llarg de fer-ho aquí. Tot i que hem dit que no ens repetiríem, tanmateix, però, hem de dir el perquè hem arribat a aquesta conclusió. Quan la comtessa de Pallars va fer unes permutes amb el rei l'any 1309 el rei li traspassà el castell de Gelida junt amb la quadra de la Joncosa o de la Masó que estava dins el terme de Gelida. El rei poc temps abans havia alienat la comanda de la Joncosa als Templers i per això, segurament, en féu una ràpida permuta amb la comtessa de Pallars abans que gran part dels béns dels templers passessin a mans dels hospitalers. Els comtes de Pallars anys més tard van vendre la baronia de Gelida junt amb la quadra de la Joncosa als Arborea. Al llarg de totes les vendes consta sempre com la comanda de la Joncosa adjunta i dintre del terme del castell de Gelida. Una de les peces clau d'aquestes possessions que havien estat de l'església és que la compra que va fer en Berenguer Bertran l'any 1364 trobem inclosos tota una sèrie de documentació sobre l'esmentada, ara quadra, abans comanda de la Joncosa o de la Masó; entre les quals destaca el resum d'un capbreu fet l'any 1346 ordenat pel senyor de Gelida, jutge d'Arborea. Aquest capbreu diu que la quadra de la Masó o de la Joncosa té 27 masers i tota una sèrie de masovers. Adonem-nos que són 27 masers i pocs anys més tard ens diu que són 28 focs d'església. Segurament, sense cap dubte, són aquests focs. Adonem-nos que, també, la quadra de la Joncosa sempre ve com una propietat adquirida conjuntament. Hem transcrit aquests masers que molts eren del Puig (en el programa de la Festa Major -1993- vam incloure un mapa aproximatiu del domini d'aquesta comanda): "En nom de Déu dimecres que era disset del mes d.octubre de l.any de Nostre Senyor MCCCXLVI en Pere Torrevella tinent com a comptador de la Casa de la Masó per lo molt alt senyor micer Mariano de Arborea e per la gràcia de Déu comte de Gociano (Goceà) e senyor del castell de Gilida ordena de manament del dit senyor capbreu dels censals aquells e altres drets que lo senyor ha e deu haver per la Casa de la Masó en los hòmens e masers e terres tinents per aquella dita casa dins lo terme del castell de Gilida. E reebut primerament sagrament dels dits hòmens tinents fochs per lo dit senyor e troba star en veritat segons los següents per capítols així com deus trobarets scrit. E primerament quals són los masers propris e afogats del senyor: Aquests damunts dits alberchs els hòmens qui aquí són tenguts de fer totes coses al senyor de la casa de la Mason qui com trobarets al començament del llibre a III cartes". Creiem haver resolt la qüestió que ens demanàvem l'amic Josep Domènec i jo. Pel núm. vinent caldrà, potser, parlar dels diversos molins paperers que hi havia a Gelida a la primera meitat del segle passat que aportaran unes novetats interessants. Ramon Rovira i Tobella |