|
HISTÒRIA RECENT DEL CASTELL
No serà fins el moment de la constitució de l'Associació d'Amics del
Castell de Gelida, el 1965, i la posterior adquisició del castell el
1968 per part de l'Ajuntament de Gelida, que el monument serà objecte
d'una atenció regular i constant en el camp de la restauració i la
recerca arqueològica.
Quan l'Associació es fa càrrec, de fet, de la gestió
del futur del castell, aquest és en una situació d'abandonament i en un
estat de ruïna alarmants. El conjunt del castell, tret del cas concret
d'una intervenció popular vers 1931-32, protegint el penya-segat del
costat de Cantillepa i condicionant el traçat de l'itinerari
longitudinal per l'interior, no haurà estat objecte de cap atenció. El
procés de degradació del conjunt es pot observar prou clarament
comparant fotografies antigues amb actuals. Possiblement, tret de les
ocasions en que el castell és utilitzat com a "pedrera" per nodrir de
material obres a diverses cases properes, o les mateixes de construcció
del campanar de l'església, mai s'havia prestat atenció al castell des
de la seva destrucció el 1714.
Els fets de la Guerra Civil, el 1936, i una
indiferència generalitzada en els anys que segueixen a la destrucció de
l'església, portarà aquesta a un estat de ruina imminent.
Els treballs de restauració i consolidació, ja sigui
amb recursos propis de l'Associació, ja sigui amb ajuts institucionals o
privats, es concentra a l'inici en la recuperació de l'edifici de
l'església, des de 1971, fins la seva finalització el 1985. Un procés
llarg i lent, però que hores d'ara permet disposar d'un espai apte pels
actes litúrgics i per a la celebració d'activitats culturals.
L'entorn de l'edifici de l'església, amb
intervencions aïllades des del començament, rebrà una atenció general
també el 1985, que es farà extensiva a la zona de l'antic cementiri.
Les edificacions de la fortificació pròpiament dita,
rebran igualment primer una atenció puntual, especialment amb
l'apuntalament dels murs de la torre rectangular, darrera el campanar. A
la zona del Pedró, l'atenció es fixarà inicialment amb les restes de la
cisterna i el parament superior a l'obertura d'accés per la part alta.
Serà el 1983 quan, amb un projecte més ampli, i amb el suport
institucional, es realitzaran les obres de consolidació i restauració
dels murs perimetrals de la zona del Pedró.
Pel que fa a les intervencions arqueològiques,
aquestes s'han concentrat, al llarg dels anys i des de 1971 fins a 1983,
especialment en tres sectors: a l'entorn de la torre rectangular,
l'entrada al castell i part del cementiri, i el Pedró.
Alfred Mauri i
Ramon Rovira. Guia del castell de Gelida, 1990. |