INVENTARI DE LES MASIES DE GELIDA Article actualitzat de Paratge. Fer un inventari de masies de qualsevol terme pot semblar una cosa fàcil: fer un llistat i prou. Un inventari realitzat així podem caure en molts errors genealògics, pairalístics, toponímics... Ací mostrem que sense haver fet un estudi bastant aprofundit tant històric com, sobretot, genealogístic no hauríem pas obtingut els resultats que us relacionem. Només, però, us oferim una part resumida de la feina que anem fent, tanmateix ja podreu deduir un cop hàgiu examinat els quatre aspectes en els quals hem dividit cada fitxa masial de l'inventari us adonareu de l'ingent material consultat. Una tasca d'aquesta mena mai no s'acaba i sempre s'han de polir dades puntuals. L'objectiu primordial que ens mena a fer aquest treball és el seguiment dels hereus (o pubilles) de cada masia i descriure'n la prole tinguda en cada generació. Els arbres descendents són representats gràficament tal com apareixen publicats a la Gran Enciclopèdia Catalana, o sigui l'arbre ordinari, o bé els representem amb un sistema similar al de Meurgey de Tupigny. Unes altres representacions descendents visualment organigràmiques amb les línies agnatícies sorgides de l'arbre troncal, seguir-ne llur evolució, veure'n relacions i consanguinitats, veure'n en quines èpoques s'accentuen més... etc. etc. És summament important de fer l'arbre genealògic complet d'una concreta masia perquè només així podrem treure unes deduccions més exactes dels aspectes sociològics, i d'altres, del desenvolupament, de l'ascens o el descens, de les classes rurals que seran fonamentals per al coneixement del nostre país. Fer els arbres d'una determinada època només ens pot conduir a resultats incomplets, i per tant, a unes deduccions no prou vàlides. En l'inventari hem exclòs alguns masets, masoveries i menestralies perquè la masia, i concretament els hereus, presenten una progènie més agraïda que no pas les altres esmentades tipologies; i, a més, té unes aplicacions pràctiques, algunes ja intuïdes anteriorment, si tenim ascendents a la zona. Hem inclòs, igualment, altres aspectes: L'origen, la denominació i els canvis toponímics perquè així podreu veure clarament allò que dèiem al començament. L'ANTIGA BARONIA DE GELIDA I EL PERQUÈ GELIDA L'antiga baronia i terme del castell de Gelida comprenia el territori actual dels municipis de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès), amb una extensió actual de 46,48 km. quadrats. Es contemplaven tres parròquies en la divisió eclesiàstica d'aquest territori: Sant Pere del castell de Gelida, com a principal, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora. Aquestes dues darreres parròquies conformen ara el municipi de St. Llorenç d'Hortons. Antigament, eclesiàsticament, St. Joan depenia de St. Llorenç i actualment depèn de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires. La principal raó de l'elecció de Gelida és perquè coneixem el territori i això en facilita, en bona part, la tasca. Hem exclòs St. Llorenç d'Hortons tot i que tenim prou documentació, però encara no està del tot elaborada. Una altra raó és que les parròquies disposen de documentació eclesiàstica, comunal i notarial notable per investigar. Un cop els estudis són avançats tindrem un millor coneixement de la localitat escollida i ens endinsarem als municipis dels voltants o comarcals. Anirem comprenent les estratègies que usaven i les podrem comparar amb altres zones. BREUMENT: LA METODOLOGIA I EL TIPUS DE DOCUMENTACIÓ La metodologia que hem fet servir és la que qualsevol genealogista formal faria servir: El seguiment de la transmissió de la propietat per la via de l'heratament a través de l'hereu (o la pubilla). La informació primerenca és oral i que després haurem de corroborar i haurem d'ampliar amb el material documental recollit. La documentació és vària: La notarial, l'eclesiàstica i l'administrativa són els tres eixos fonamentals que ens serveixen per fer els arbres una vegada s'ha consultat tota la documentació. La tipologia bàsica documental: Capbreus (a Gelida i St. Llorenç d'Hortons, en tenim des del segle XIV fins al XIX), fogatges, registres sagramentals i civils, capítols matrimonials, àpoques dotals, testaments, inventaris, amillaraments (i els annexos), registres de la propietat, compravendes, plets, padrons, censos... Només per citar-ne alguns. La documentació consultable pot variar tot depenent de la localitat que triem. El seguiment dels hàbits de la gent de la zona escollida ens permetrà la localització d'una determinada documentació. Vegeu quadre al final. LA CLASSIFICACIÓ I LA FIXACIÓ DEL TOPÒNIM Els topònims masials els podem classificar, a Gelida, en quatre apartats: 1.- Pres del nom, del cognom i nom + cognom. Per nombre i per percentatges: 1.- 33 (84,5 %). De les 39 masies trobem que porten complement determinatiu: 22 (56,4 %) i 17 (43,6 %) que no en duen cap. El canvi de denominació és una constant que la trobem en tot el seguiment cronològic i la causa principal és deguda al canvi de la possessió. Així trobem que en 36 (92,3 %) masies n'observem canvis i en 3 (7,7 %) masies no n'observem. LA FIXACIÓ DEL TOPÒNIM La genealogia també ha estat d'una gran ajuda per clarificar, en diversos casos, la fixació del topònim. La fixació del topònim, en gran part, es fa efectiu al segle XVII, encara que en el XVI ja trobem, en alguns casos, l'origen de la denominació, i per tant la fixació. En els segles posteriors, tret d'algunes masies nascudes de la segregació d'un altre mas (can Joncoses, can Farigola i can Garró), es fixen al llarg del XVIII. Els sobrenoms són els més tardans. Can Batllevell, com a nom de masia ja el trobem aplicat al s. XVIII, els altres tres no ho són fins al s. XIX (can Garró, can Roig i cal Bitxo). La fixació dels topònims de l'activitat (la Ferreria) i del lloc (el Racó) són dels segles XIV i XVI respectivament. L'HOMONÍMIA Els usos de determinatius és bastant freqüent a Gelida i la causa és que en determinades èpoques l'homonímia és un factor que ha n'afavorit l'aparició. Els cognoms com ara Oller, Miquel, Terme, Duran, Llopart, Rossell... En són els més significatius. Aquest factor (l'homonímia) és un d'esculls que topem, amb freqüència, en el moment de fer els arbres i que dificulta la feina genealògica. PROPOSTA Proposem: S'haurien de realitzar treballs similars en la vostra zona. Alguns socis de nostra Associació ja ho fan. Són molts els resultats que podem treure'n. L'estudi de les masies s'ha fet des de diversos vessants (arquitectònics, pairalístics, antropològics...), però cal que aprofundim en els aspectes genealògics per a tenir una visió bastant més real en aquesta parcel·la històrica de Catalunya, i així, creiem, que alguns panorames de la nostra història s'hauran de replantejar.
Ramon Rovira i Tobella MANEIG DE L'INVENTARI L'inventari consta de trenta-nou masies històriques de Gelida. El llistat està fet per ordre alfabètic. A.- Correspon a la denominació actual. B.- Indica la procedència de la denominació. També indiquem l'estat de la masia en l'actualitat. C.- Ací indiquem les altres denominacions antigues o modernes. D.- En aquest apartat indiquem, expressat amb cognoms amb la datació si la coneixem, la transmissió o la possessió de la propietat en les diferents èpoques. L'Arbre Genealògic dels Hereus ho hem posat en negreta introduït per l'acrònim AGH.
RELACIÓ DE LES MASIES A.- BATLLEVELL, CAN B.- Procedeix del sobrenom d'en Jaume Miquel dit lo batlle vell, s. XVII. A.- BITXO DE SANT SALVADOR, CAL B.- És sobrenom probablement del segle passat. Possiblement no es tracta de la
casa de cal Bitxo actual, però el mas antic devia ésser ben proper. A.- CARTRÓ, CAN B.- Pres del cognom Cartró. A.- CASTANY, CAN B.- Pres del cognom Castany. A.- DURAN DE LA COSTA, CAN B.- Pres del cognom Duran. Masia desapareguda. A.- DURAN DEL PUIG, CAN B.- Pres del cognom Duran. A.- ESTEVE DEL PUIG, CA L' B.- Pres del cognom Esteve. A.- FARIGOLA, CAN B.- Pres del cognom Frigola, després al s. XVIII es cognominen Farigola. Mas
sorgit d'una segregació de can Rossell de la Muntanya. A.- FERRERIA, LA B.- Pres del nom de l'establiment, s. XIII o XIV. A.- FONT DEL PUIG, CAL B.- Pres del cognom Font. A.- GINEBREDA, CAN B.- Del cognom Ginebreda. A.- GARRÓ, CAN B.- Garró és un sobrenom: Joseph Torrents dit lo Garró (1827). Mas
enrunat. Mas sorgit d'una segregació de can Ginebreda. A.- GRANADA, MAS B.- D'un pagès que es deia Joan Granada. Mas enrunat. A.- JONCOSES, CAN B.- Pres del cognom Joncoses. Masia en procés d'enrunament. A.- JULIÀ, CAN B.- Pres del cognom Julià. A.- LLOPARD DE BAIX, DEL PUIG, CAN B.- Pres del cognom Llopart. A.- LLOPARD DE DALT, DEL PUIG, CAN B.- Del cognom Llopart. A.- LLOSELLES, LA TORRE DE B.- Pres del cognom Lloselles. A.- MARTÍ DE BAIX, CAN B.- Pres del cognom Martí de can Martí de Dalt o de la Torrevella. A.- MARTÍ DE DALT (o de la TORREVELLA), CAN B.- Pres del cognom Martí. A.- MATA DE L'ABELLÓ, CAN B.- Pres del cognom Mata. L'Abelló [Abayó, Bayó, Balló] que és un
sobrenom aplicat a Jaume Terme a finals del segle XVI. A.- MIQUEL DE LES PLANES, CAN B.- Pres del cognom Miquel. A.- OLLER DE LA MUNTANYA, CA N' B.- Pres del cognom Oller. A.- PASQUAL, CAN B.- Pres del cognom Pasqual. A.- PENYELLA, CAN B.- Pres del cognom Penyella o Panyella. A.- PEREJOANET, CAN B.- Diminutiu de Pere Joan. A.- RACÓ, EL B.- Pres de la situació del lloc. A.- ROIG DEL MAS OSSET, CAN B.- Roig és un sobrenom, possiblement del segle XIX, segons tradició oral. A.- ROSSELL DE LA LLENA, CAN B.- Llena nom de lloc i que també el trobem com a cognom. A.- ROSSELL DE LA MUNTANYA, CAN B.- Pres del cognom Rossell. A.- SÀBAT DE LA PUJADA, CAN B.- Pres del cognom Sàbat. A.- SANTFÍ, CAN B.- Pres del cognom Santfí o Sentfí. A.- TERME DE LA PARRA, CAN B.- Pres del cognom. Masia desapareguda, segle XX. A.- TONI LLOPARD DEL MAS VEDELL, CAN B.- Pres del nom+cognom. Masia en procés d'enrunament. A.- TONI OLLER, CAN (o CAN TONILLER) B.- Pres del nom+cognom; també per aglutinació: Toniller A.- TORRENTS DE LES OLIVERES, CAN B.- Pres del cognom Torrents. El complement de ses/les Oliveres, s. XIV. A.- TORRES, CAN B.-
Pres del cognom Torres. En estat d'abandonament. A.- VALLS, CAN B.- Pres del cognom Valls. En estat d'abandonament. A.- VOLTÀ, CAN B.- Pres del cognom Valtà, després Voltà, s. XVI. |