La "reforma de Mon" (Alejandro Mon, ministre de finances) aplicada a partir de l’any 1845 sobre els impostos directes reflectida en els llibres o fulls de Matrícula de la "Contribución Industrial y de Comercio" constitueixen una font per seguir alguns industrials o comerços de Gelida a partir de la segona meitat del segle XIX. Des de, però, el segle XVI ja tenim coneixement d’algunes activitats industrials a Gelida, com ara, fusters, sabaters, teixidors de lli, mestres de cases, sastres, etc. A finals del segle XVIII amb l’activitat de molins paperers, que, en part, continua fins a avui dia (can Guarro), i no oblidem de l’existència dels molins fariners, un ja citat al segle X i d’altres molins fariners que encara es conserven les restes prop de cal Banyes, de can Perejoanet i el de cal Piula que va funcionar fins al segle XX. Una altra activitat industrial que convé recordar són els pous de glaç que existien a Gelida, tres com a mínim, com ara el de can Pasqual i els que hi havia prop del riu Anoia, al lloc conegut com els Pous que subministraven glaç a la ciutat de Barcelona documentada al segle XVIII: Una altra activitat per seguir-ne l’estudi.

No és gaire la informació que ens aporten els llibres de Matrícula en qüestió de detalls, així, i només, a tall d’exemple, i que pot variar amb les modificacions posteriors dels esmentats fulls, trobem el nom i cognom (o cognoms, i, a vegades, amb el sobrenom), el carrer, no sempre especificat, l’activitat industrial o comercial, i les quotes desglossades o fraccionades corresponents amb el total general. Junt amb les Matrícules es conserven alguns fulls d’altes i baixes de les activitats industrials o comercials sense gaires més detalls. Aquesta documentació es conserva a l’Arxiu Municipal de Gelida.

Amb l’ajuda genealògica que ens ofereix l’arxiu de la parròquia de Sant Pere de Gelida hem pogut completar la procedència gelidenca o forana d’alguns industrials (comerciants, artesans, professions...) amb aquesta petita mostra que relacionem.

Ca l’Adroguer Vell, ara La Confiança. Són procedents de can Pasqual de Gelida i que encara continuen amb l’activitat. Primerament s’instal·laren al carrer de la Concepció, 28, ara carrer d’Anselm Clavé o carrer del Sol. L’any 1856 consta que Pere Pascual i Batlle exercia de "Mercader de drogueria" i en els anys següents de "Confitero", (1857, 1861, 1863-1870) i, encara més endavant "Aceite" (1875) "Tienda de Confiteria" (1877). L’any 1871 trobem el Pere instal·lat al carrer Major (no consta el número). En els anys del carrer de la Concepció compartien el mateix edifici amb el manyà Josep Borrell i Serra, àlies Pepus (cal Pepus), que estava casat Maria Anna Pasqual i Batlle, i per tant, cunyat del Pere Pasqual i Batlle.

Cal Ramonet. Eren oriünds de can Martí de Dalt de Gelida. Avui dia ja no existeix aquesta botiga ni la taverna. Molts gelidencs recordem que a cal Ramonet torbàvem de tot i fins tot productes farmacèutics. El sobrenom de Ramonet els ve donat pel fundador Joan Llopart i Romegosa que alguns dels seus avis portaven el nom de pila Ramon i Ramona, i amb el seu fill com a comerciant, Joan Llopart i Gibert, àlies Ramonet, que era el besavi de Ramon Llopart i Comajuncosas, darrer hereu de la nissaga Ramonet. Són diverses les activitats que trobem d’aquesta família que des del carrer Major, on ara hi ha en una banda la farmàcia i a l’altra la llibreria 7. L’any 1846 al 1860, Joan Llopart i Gibert pagava per tenir "tienda de licores" A més l’any 1860 consta com a "especulador de granos". L’any 1877-78 "Tienda de comestibles" regentada per Antoni Llopart i Pascual, fill del Joan.

Els Galès, de botiguers a metges. Rafel Galès i Ros, paperer d’Esparreguera, obre al carrer Major 43 una botiga de "Cacharreria" - Plats i olles, de terrisses...- l’any 1857 i així la trobem els anys: 1857 al 1873 (sembla que aquest any la va donar de baixa), i va donar d’alta, potser l’any 1874 una botiga de comestibles fins al 1881, que donà de baixa, i seguidament donar d’alta 1881 un altre cop la de "Cacharreria". No sabem si sempre era al mateix lloc, suposem que sí, perquè trobem que el negoci amb les següents numeracions, Major 43 (1862), Major 27 o 29 (1881). També el trobem com a barber de l’any 1862 al 1875. L’any 1855 es casà amb Magdalena Ràfols i Almuní, de Gelida, i un dels seus fills i un nét foren metges de Gelida.

Cal Jan. Són oriünds de ca n’Oller de la Muntanya. El Josep Oller i Raventós té com a sobrenom Jan de Déu (1856). Sempre els trobem relacionats amb el tractat de ramaderia. "Abastecedor de carnes" "Trantante de ganado lanar" (1846-1870), "Cortante" -carnisser- (1856-1860), a vegades apareixen familiars amb les mateixes activitats. El darrer Ollé, conegut pel Jan havia tingut vaques al carrer del Sol i lleteria.

Cal Teixidor. Són oriünds de Sarral (Tarragona). Encara avui dia hi ha cal Teixidor i que en són descendents. Rafel Masagué i Grau, i el seu fill Francisco Masagué i Arnan, també, el trobem sempre relacionat com a teixidor: "Tejedor de dos telares" (1846), "2 Telares de lienzo común" (1857-1870).

Fàbrica d’aiguardent a can Martí de Baix. Any 1846, Antoni Llopart i Margarit. "Fabrica de aiguardent". Paga al semestre 66,24 rals de billó. Any 1847 i paga anualment 133,14 rals de billó. Any 1860, Antoni Llopart i Batlle, (1823-1899) en desdoblada, Fabrica de Aiguardente, paga 370,87 rals anuals Any 1861. Antoni Llopart i Batlle, fill de l’anterior, ídem. paga 318,50 rals. Any 1861, baixa de la fàbrica d’aiguardent.

ELS QUADRES

Hem cregut interessant publicar dos quadres on surten tots els matriculats amb l’activitat i localització, a vegades incorrecte, o per exemple que el quadre segon no apareixen els mestres d’obres o paletes.

1.- Primer llibre de la Contribució Industrial i de Comerç de l’any 1846 de Gelida. S’ha conservat l’ortografia i les denominacions en castellà i no posem les classes de tarifa ni les quotes de pagaments.

2.- Quadre del darrer llibre del segle XIX de la Matrícula 1877-1878 de la Contribució Industrial i de Comerç de Gelida,. S’ha conservat l’ortografia i les denominacions en castellà i no posem les classes de tarifa ni les quotes de pagaments.

3.- Quadre sanitari de Gelida segons les matrícules 1856-1878. Hem conservat la denominació castellana de les professions o oficis.