|
Cedit per Xavi Garcia
Municipi de l'Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat, a la vall baixa de l'Anoia, que travessa el terme en direcció SW-NE i forma l'estret de Gelida a la sortida de la comarca. És accidentat al sector oriental pel massís d'Ordal (puig de les Agulles, 652 m alt; el Montcau, 643 m alt), cobert, en part, de boscs de pins i matollar (més de 1 000 ha). L'agricultura de secà és predominant (prop de 2 000 ha), i el principal conreu és el de vinya, seguit pel de cereals, d'oliveres, de farratge, de llegums i de patates. El regadiu (hortalisses, arbres fruiters, farratge, patates, llegums) aprofita l'aigua de l'Anoia i les abundants fonts del terme. Hi té importància la indústria paperera, tradicional des del s XVIII a la riba del riu, aigua avall del poble, amb empreses com la Guarro, i dos tallers de fer paper a mà; unes altres indústries són les d'elaboració de vi i d'oli, una fàbrica de seda, tallers de confecció, indústries alimentàries, de la fusta i de mobles, una fàbrica de làmpades, etc. Aquestes activitats industrials, juntament amb la funció d'estiueig i de segona residència que ha anat adquirint, han fet que demogràficament Gelida fos una de les poblacions més dinàmiques de la comarca. El poble (6.151 habitants,
2006; gelidencs; 195 m alt) és a la dreta de l'Anoia, al peu dels vessants muntanyosos; es comunica amb un funicular (1924; modernitzat el 1982) amb l'estació del ferrocarril de Sant Vicenç de Calders a Barcelona (on hi ha el barri de l'estació de Gelida). El nucli primitiu, amb l'església parroquial (Sant Pere), és dominat pel sud per les restes de l'antic castell de Gelida, de grans proporcions; esmentat ja el 963, que fou centre de la baronia de Gelida, hi ha restes de la parròquia primitiva —l'església del castell—, preromànica. A l'est s'ha format una àmplia zona d'urbanització. El municipi comprèn, a més, el poble del Puig, l'antiga torre de Lloselles i les caseries de Sant Salvador de la Calçada, la Valenciana, i els Tarongers, la Ferreria, el Carrer dels Molins o Cases Noves i la urbanització Martivell.
|
