|
Codi |
43 |
|
Població |
Gelida (Alt Penedès) |
|
Adreça |
c. Àngel Guimerà, 13 |
|
Situació.
Coordenades UTM. |
X 405,279,00
Y 4,588,461,00
|
|
Altitud |
190m
|
|
Denominació
moderna |
La casa del Senyor
|
|
Denominacions
antigues |
Casa de Don Francisco,
la casa Gran, lo castell de Baix |
|
Altres
posseïdors |
Els senyors de Gelida (s. XVI-XVIII), venda
|
|
Posseïdor
actual |
Jaume Garcia i d'altres.
|
|
|
ASPECTES
HISTÒRICS
La casa del Senyor fou
probablement edificada a principis del segle XVI i que en
aquella època es coneixia com el castell de Gelida no
diferenciant-lo del castell tradicional. Edificada prop de
l'església romànica de St. Miquel (avui desapareguda i que
ocupava el lloc de l'església actual) just en la confluència,
i en el coll anomenat de St. Miquel, del camí que provenia de
la vila de Martorell i que anava al castell de Gelida i d'un
altre camí que trencava cap la plaça de St. Miquel fins,
carena avall, fins al molí fariner prop del riu Anoia. Entorn l'església de St.
Miquel, i d'algunes cases més, i de la casa del Senyor es
configurà el que més tard fóra el nucli embrionari del poble
de Gelida.
La primera referència
documental, de la casa del Senyor, és de finals del S. XVI a
través d'un inventari fet l'any 1593 dels béns de Paula
Despalau, germana de la senyora de Gelida (1561-1607) Marquesa
Despalau i d'Erill, la qual tenia a l'esmentat lloc. Al S. XVII
trobem dos inventaris més (1646 i 1653) on notem un estat
d'abandó i fins tot, anys més tard, mig enrunat. Un altre
factor que corrobora aquest estat de la casa del Senyor és que
els Srs. de Gelida de l'any 1622 al 1679 tingueren per compra,
en carta de gràcia, la masia de can Santfí (mas Descoll) on probablement hi
feien estada degut al mal estat del castell de baix. Cap
d'aquests inventaris ens indiquen plenament tots els espais que
possiblement s'utilitzaven ja que advertim que en distintes
èpoques que la casa era compartida per altres estadants tal com
ens ho demostren les llibretes del compliment pasqual (ss. XVII
i XVIII). Algunes de les utilitzacions les deduïm per
l'anàlisi d'alguns documents: Residència temporal dels
senyors, com a botiga del poble (es conserven unes balances i
diverses peses de pedra antics), presó, un barber "cirurgià"
al s. XVIII.
L'any 1783 els
senyors de Gelida vengueren la casa del Senyor, que també
s'anomenava "lo castell de baix" a Josep
Rossell, pagès, anomenat" lo Maco"; l'any 1806:
de
ponent que conté des de terra fins al segon sostre, junt ab lo
troset de terra contiguo y unit a aquell que mira a la part del
mitgdia que és rera( ) a altra part de casal ( ) unit ab
aquella gran casa nomenada lo castell de baix o del
senyor"... Unes altres parts de la Casa: ..."a
solixent part amb honors de J. Gili y part ab los de Anton
Sabater, a mitgdia part ab lo mateix Sabater, part ab lo de
Miquel Font y Ginebreda, part ab lo de Joan Almirall, part ab lo
de Pau Rossell y part ab los restants del dit establiment; a
ponent ab honors de Pere Joan Rius mediant lo camí públich y a
tramontana ab dits honors del mateix establiment. Item: tot
aquell quarto o aposento que mira a la part solixent ço és des
del segon sostre en alt que és sobre la part de casal que
poseheix lo nomenat Joseph Gili que és de pertinència també
de dit castell de baix o del Senyor, que confina lo dit quarto
al orient y mitgdia ab los restants honors del citat
establiment, a ponent y de tremontana ab lo camí o carrer
públich"... la família Rossell la vengué
a Jaume Barceló, "mestre de casas", que
possiblement la refé i l'amplià. Aquesta família encara la
posseeix en indivís actualment. Una part de la casa fou la seu
de l'AACG durant bastants anys que finalment la deixà pel seu
mal estat.
|
L'ESCUT D'ARMES
|
|
 |
Les armes d'En Francesc de
Tort i d'Oluja (*Casseres v1590 - +Gelida 1653). Blasonament:
Escut quarterat en creu.
Primer quarter: Una àguila
bicèfala
bicoronada, membrada i becada, carregant al pit d'un escudet amb
tres palles en banda sobremuntada amb un tord amb les ales
esteses (Tort); segon quarter: Una creu plena (Oluja); tercer
quarter: Vuit rodelles en dos pals (Oluja) i quart quarter: ?
(Tort). Al damunt porta un casc de cavaller de perfil i dextrat, visera
oberta deixant veure tres reixetes.
Francesc de Tort i d'Oluja,
oriünd de Casserres, es casà l'any 1615 en primeres amb
Àngela Despalau, que era la filla de la Paula Despalau,
esmentada anteriorment, (1593?-1646?), senyora de la meitat de
la baronia de Gelida (1618-1646). Del Sr. Francesc sabem que
feia moltes estades a Gelida segons els llibres sacramentals
i de compliment pasqual. Les tres filles del seu primer
matrimoni nasqueren i foren batejades a Gelida: Elionor de Tort i Despalau
(1618-1680) que es casà amb Joan de Marimon, senyor de
Cerdanyola, que fou l'hereva i mare del primer marquès de
Cerdanyola (Fèlix de Marimon i de Tort). Joana (1627-?) que es
casà amb Gaspar Senespleda, de Manresa. Agnès (1631-1697) que
es casà amb Miquel Ramon de Millsocós, castlà i senyor de
Subirats. Les estades a Gelida es feren
més notables als anys quarantes i principis dels cinquanta
(temps de guerres i pesta) i l'any 1651 es casà en segones
núpcies a Gelida amb Esperança de Bartrola i Sánchez de
León, vda. de Jaume Rossell. L'any 1652, malalt, féu testament
a Gelida i el 4-4-1653; on hi moria. El seu cos fou dipositat en
l'església de St. Miquel abans de ser dut a Casserres segons
disposà testamentàriament. |
