|
|
|
Fotografia: R. Rovira,
2006
Fotografia: Equip77, 1978.
|
|
| Codi |
18
|
| Població |
Gelida (Alt
Penedès)
|
| Adreça |
Carretera
de Gelida a Martorell, després de les guixeres
abandonades, i poc abans d'arribar a Miralles, a la
dreta un trencall on hi ha uns vivers de plantes i
flors. |
| Situació.
Coordenades UTM. |
X 406,728,00
Y 4,589,296,00
|
| Altitud |
180m
|
| Denominació
moderna |
La torre de
Lloselles
|
| Denominacions
antigues |
El mas
Almirall antigament, la torre del Cavaller i a partir del segle XIX trobem
una deformació de Lloselles per Roselles, topònim que encara se sent avui dia
|
| Altres
posseïdors |
Reig, de Terrassa, per compravenda
(s. XX)
|
| Posseïdor
actual |
Llàtzer Reig i Closa
|
|
|
|
ASPECTES
HISTÒRICS
Els orígens de
la propietat dels Lloselles cal cercar-la en el mas Almirall
de Gelida que amb data 1414, en la compravenda del convent de
Miralles, ens parla de Guillem Almirall, propietari, difunt ja el 1419, com a propietari que tenia tres fills
coneguts, el Miquel, l'hereu, el Guillem que va anar a St. Joan
Samora i el Joan que va anar a St. Vicenç dels Horts. El
Miquel, l'hereu, mor el 1424 sense testà i es fa un llarg inventari fet
dels seus béns, casat amb Blanquina, i amb els següents fills,
Guillem, Gaspar, Francesc o Francesca, Violant i Elionor. En uns capítols matrimonials
l'Elionor Almirall, pubilla, filla de l'esmentat Miquel Almirall
que casà amb un Joan Terme
de la Parra, pagès de Gelida, que en el capbreu de 1453
confessa el mas Almirall àlies dez Terme. En uns altres
capítols matrimonials un Francesc Terme, fill dels anteriors,
casa amb Antònia Ginebreda el 1467. L'any 1513 en altres
afrontacions ens parla d'una Violant propietària i hereva, de
Miquel Almirall, sense dir-nos el parentiu, del mas Almirall.
Aquesta Violant possiblement sigui Violant Terme i Ginebreda,
muller de Pere de Lloselles, cavaller. El 1513 en una
confessió de Francesc Terme, potser el pare de Violant, confessa
el mas de la
Saborida, situat entre els dos termes de Gelida i Castellví de
Rosanes. El rei Ferran II nomena cavaller a Pere de Lloselles
l'any 1509, i en el mateix any tingué un plet amb el senyor de
Gelida, Francesc Bertran, que guanyà sobre un mas a Gelida: el
mas Almirall? En el fogatge de 1515 trobem En Pere
Joan de Lloselles, cavaller, a la parròquia de St. Joan Samora;
segurament a l'hostal fent estada. Els Lloselles els trobem
vivint a
Gelida els segles XVI, XVII i XVIII, i en concret els
decennis de 1630 a 1650 on neixen diversos fills que són
batejats a St. Pere de Gelida. Al segle XVIII i XIX
vivien també a Martorell on anys després trobem que tenien diferents
propietats. També tenien propietats i vivien a Barcelona
XVI-XIX. L'any 1676 segons un inventari s'esmenta l'estat de
la casa "...Casa molt derruyda, cremada y
derrocada..." i de l'explotació del guix "...dalt
en la muntanya hy ha una guixera ab dos o tres forns per coure
lo guix..."; també ens parla de la distribució de la
casa i annexos.
Els Lloselles rebien sepultura al convent de Casa de Déu, dels
frares agustins de Miralles, situat al terme de Castellví de
Rosanes, des del segle XVI al XIX, al terra de l'altar
de Sta. Mònica, davant el portal de l'església. Encara es
conserva una tomba dels Lloselles que en una làpida podem veure "Sepultura
de Don Joseph de Lloselles i als seus any 1807" que es
tracta de Josep de Lloselles i de Lleopard (*Martorell 1754 -
+Martorell 1807), casat amb Ramona de Ros-Vilaplana i Juli.
Els Lloselles, o familiars, emparentats amb famílies de Gelida:
Maria Anna de Lloselles i Fontanilles, filla de Jaume i
d'Ignàsia, primera muller d'En Jaume, es casà a Gelida el 1715
amb l'hereu de can Santfí, Pau Santfí i Mas de la Cauma. A
can
Santfí conserven un epistolari de Maria Anna de Lloselles
amb l'abat de Poblet, oncle seu. Un Josep Font-Ginebreda i
Costa, hereu de can Ginebreda es casà, en segones, a Gelida
1719 amb Maria de Beliano i d'Alzina, filla de Don Pedro de
Beliano i Maria d'Alzina i de Ferrer, muller que fou, en
primeres, de Pere Pau
de Lloselles i de Salbà
Successors de Ramon Domènec
Perés i Perés que es casà (1889) amb Amèlia Paque Olworton,
anglesa, i tingueren quatre fills, Dominga que es casà amb
Elies Rogent i Massó, advocat i bibliograf, que un dels fills
era Ramon Rogent i Perés (1920-1958), pintor, que es casà
(1947) a Barcelona amb Montserrat Albiol i Rovira i tingueren
tres fills que continuen. Guillem (Willy), il·lustrador, solter,
Lluïsa que es casà amb Montserrat Fenec, i que en continuen els
Lana-Linati i Alfonsa que es casà amb el metge Rocosa.
|
|
|
L'ESCUT |
|
 |
|
Escut dels Lloselles (s. XVIII) en la casa que tenien a Martorell.
Avui plaça de la Vila 33.
Fotografia. Josep Salvany, 1922, Bib.Cat. 669-4
|
|
Escut
del darrer quart del segle XVIII. La placa de sota
l'escut fou donada pel notari de Barcelona (1866-1893)
Melitó de Lloselles i Bruguera a la família
Perés-Lloselles a Martorell a finals del segle XIX
segons informació d'En Clopas. Les armes podrien
correspondre a Josep de Lloselles i de Lleopard
(*Martorell 1754 - +Martorell 1807).
Blasonament.
Escut quarterat. 1r. i 4rt. Tres bolcants malordenats
acompanyats al cap d'una creueta grega; 2n. i 3r. una
torre, amb dos lleopards, estantolats, ressaltant sobre
la partició un escussó
quarterat, 1r. i 4rt. Tres muntants malordenats; 2n i 3r
Tres estrelles.
Blasonament amb els possibles esmalts: Quarterat. 1r. i
4rt. d'argent, tres bolcants
d’atzur malordenats acompanyats al cap d'una creueta
grega de gules; 2n. i 3r. (no coneixem els esmalts) una torre, amb dos lleopards, estantolats, ressaltant sobre la partició un escussó quarterat, 1r i
4rt d'argent, amb tres muntants malordenats de gules; 2n
i 3r d'atzur, amb tres estrelles d’argent. Els esmalts segons Pere Costa (1750) i l’escussó
segons Jaume Ramon Vila (d1602).
La inscripció de la placa: Lo
Sor. Dn. Fernando II Rei de Castilla i Leon en
consideració als mèrits i serveis de Pere Llosellas,
feu comissió al noble Don Jaume de Lluna son
camarlench, i Capità General de Catalunya, per armar
caballer i ceñir lo cíngol militar al dit Llosellas
així ell com sos fills i naixedors gozasen de totas las
gràcias, llibertats, honras, franquícies, etc. que
gosan los demés caballers de son regne. Dat en
Salamanca als 21 de janer de 1509 i rectificat a
instància de Dn. Pau de Llosellas en Barcelona als 6 de
setembre del añ 1787. Consta ab barios llibres de
celebres corts així antichs com a las últimas corts de
esta centuria celebradas lo añ 1702 al conbent de Sant
Francesch de Barcelona en temps del Rei Nostre Sor. Dn.
Felip V, de Aragó IV, de Castella, acistí en ellas
entre altres Dn. Jaume de Llosellas. |
|
|
ARBRE DELS HEREUS
Els primers hereus i els Lloselles:
GUILLEM ALMIRALL (doc. 1414)
fill:
MIQUEL ALMIRALL (+1424)
filla:
ELIONOR ALMIRALL (CM, Gelida, 1440)
fill:
FRANCESC TERME i ALMIRALL (CM, Gelida, 1467)
filla?:
VIOLANT TERME i GINEBREDA, propietària i possible muller del primer Lloselles a
Gelida. Vegeu els aspectes històrics de més amunt.
= I PERE de LLOSELLES (doc.1509-1515)
La generació I i II creiem que no es tracta del mateix Pere, però no n'estem segurs
del tot.
fill?
II PERE de LLOSELLES
fill:
III PERE de LLOSELLES (+ d 1570)
fill:
IV PERE PAU de LLOSELLES i de SERRA ( = 1574)
fill:
V PERE PAU de LLOSELLES i PRATS (= 1630)
fill:
VI PERE PAU de LLOSELLES i de SALBÀ (= 1662)
fill:
VII JAUME de LLOSELLES i d'ALZINA ( = 2n 1704)
fill:
VIII ANTONI de LLOSELLES i PINYOL (= Martorell 1753)
fill:
IX JOSEP de LLOSELLES i de LLEOPARD (= v 1787)
filla:
X MARIA ANNA de LLOSELLES i de ROS-VILAPLANA ( = Martorell 1814)
fill:
XI ILDEFONS PERÉS i de LLOSELLES ( = v 1860)
fill:
XII RAMON DOMÈNEC PERÉS i PERÉS (* Cuba 1863 + Barcelona
1956). Aquest va vendre la propietat.
|
|
BIBLIOGRAFIA
Quer i Montserrat, Josep. Edició a cura de José Luis Santiago.
Libro de
la historia y narración de las cosas más memorables del convento de la
Casa de Dios. Ed. Revista Agustiniana. Madrid, 2001.
Vallès i Altés, Joan. Ramon Rogent i Perés i el seu entorn.
217 pp. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Bib. Serra d'Or, 249. Montserrat, 2000.
|
|
|