Fotografia: R. Rovira, 2006

R. Rovira 1992, vista de la façana

Fotografia de Pere Palomera, 1990.

ASPECTES HISTÒRICS

En la visita pastoral de 1306 trobem un rector que es deia Guillem Torrevella de l'església de St. Joan Samora, sufragània, i l'any 1314 el tornen a trobar fent de notari, però no sabem si té relació amb els Torrevella posteriors. L'any 1327 trobem dos documents dels Torrevella que el primer ens diu que Arnau Roger com hereu de la comtessa de Pallars li respecta els tractes que li féu la seva mare a Ramon de Torrevella i l'altre doc. ens diu que Bernat de Torrevella que recollia tots els censos amb diners o espècies per al Sr. comte de Pallars, Arnau Roger, de les parròquies de Gelida i de St. Joan Samora. Per un altre pergamí que es conserva a l'arxiu parroquial sabem que els Torrevella eren mercaders de Barcelona i que compraren tots els censos del terme del castell de Gelida. L'any 1346 trobem un Pere Torrevella que és comptador per la Casa de Masó (o quadra de la Joncosa o de la Masó) pel Sr. Marià d'Arborea i el mateix Pere és home propi, soliu i afocat del Sr. L'any 1364 un Arnau Torrevella? confessa i reconeix haver rebut de Guillem Torrevella la quantitat de 20 sous d'un deute. L'any 1367 un Pere Torrevella, que no sabem si es tracta del mateix d'abans, en la compra del castell i terme de Gelida que féu en Berenguer Bertran diu que té sota la seva jurisdicció a tres homes. L'any 1395 Francesc Bertran, Sr. de Gelida, fa establiment del mas de la Torrevella a Jaume Miquel que segons sembla havia adquirit als Llopard (actua com a tutor Bernat Llopard i la seva mare Maria, muller de Guillem Torrevella) del terme de Subirats i que deduïm que els Llopard el van posseir un cert temps. L'any 1513 Francesc Bertran, Sr. de Gelida, fa nou establiment del mas anteriorment citat i la meitat del mas d’En Baulomar a un Joan Miquel. En el fogatge de 1515 trobem un Antoni Miquel i l'any 1553 trobem un Miquel de la Torrevella. En la capbrevació de 1598 trobem els cònjuges Violant Font i Miquel i Pere Martí de la Torrevella i que la Sra. de Gelida Maria d'Erill i Bertran, muller d'Antoni de Perapertusa, ratifiquen i confirmen per carta precària a Pere Martí, usufructuari, el mas de la Torrevella i la peça de terra de la Carabaçola. En un llistat de les primícies de finals del segle XVI diu: Casa d’En Pere Martí de la Torrevella ab la caseta que hi té tinent de part de darrera en què hi té estadants. Amb la unió de Maria Martí amb Pau Llopard, de Corbera de Llobregat, llurs successors es cognominaren Llopart y Martí (Llopard-Martí). Joan Llopard-Martí i Domènec emmaridar l'any 1796 amb Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, hereva de can Julià. La mare de la dita Francesca, Teresa Romegosa, usufructuària i viuda de Baldiri Margarit-Julià-Ferrer, fa hereva preventiva segons s'especifica en els capítols matrimonials per haver mort el germà de la Francesca sense successió. L'esmentada Francesca anys després es casà en segones núpcies amb Josep Torres i que no en coneixem descendència. La propietat de can Julià, dita antigament de la Torrevella, passà a la família Llopard de can Martí de Dalt i de Baix. Antoni Llopard-Martí i Margarit-Julià-Ferrer, fill dels anteriors, fou diverses vegades alcalde de Gelida; algunes per nomenament reial. Per un inventari amb data 25-5-1680 dels béns de Joan Pau Martí, difunt, trobem una distribució de la casa i exteriors prou interessant per a donar-nos una idea dels moments. Resum parcial: "Primo. Hi ha y se ha trobat la casa ab sas portas ab son pany y clau y balda tancant y obrint ab son baluart ab sas portas ab hun portal gran y lo altra petit ab son pou dins dit baluart. Botiga del blat y corral ab lo bestiar, corral de tocinos y galliner tot ab sas portas y contigu al dit baluart, la era, una bassa? y al dit costat de la era una pallissa ab sa porta y tota la heretat en gleva dita vulgarment la casa y heretat den Martí de la Torrevella, la meytat de la qual heretat ço és del conreu dellà y laltra meytat és gavatada, lo que y ha sembrat és lo següent: és blat, sègol, ordi, civada, espelta, favas, favolins, guixas, favols... Item. allà prop la riera un corral de bestiar (possiblement era can Martí de Baix) ab sas portas ab pany y clau al qual hi ha un remat de bestiar ovellas que ni ha caps. Item. al corral dels tocinos hi ha set nodrissos bons... Item. a la estable hi ha y se ha trobat una mula de temps dalguns dotza anys, bona, tres vacas la una y molt vella, las dos son de mig temps y tres vadellets la hu de temps de dos anys y los dos de un any".  Altres béns i alguns continguts:  Al corral: Un gall i cinc gallines. El ramat era de 50 ovelles, un marrà i anyells. A Piera tenia un altre ramat d'ovelles de 24 caps i anyells.

ARBRE DELS HEREUS

NOTES

Dovella que porta la data de l'any 1606.
Rellotge de sol.