Fotografia: R. Rovira, 2006

ASPECTES HISTÒRICS

En un pergamí (175) de la Pia Almoina de Barcelona de la Seu de Barcelona trobem un Bernat Llena i un Guillem Llena. L'any 1327 un Pere sa Llena (Sallena). L'any 1445 Antoni Bertran, senyor de Gelida estableix el mas de la Llena a Pasqual Vidal. El 1513 el confessa Joan Miquel de la Llena, fill de Francesc. Amb Joana Miquel de la Llena i Domènec que féu capítols matrimonials l'any 1574 amb Montserrat Bosc, de St. Boi i la filla d'aquests Margarida Bosc i Miquel de la Llena féu capítols matrimonials a Vilafranca del Penedès l'any 1608 amb Jeroni Rossell i Esteve, de Subirats. Tot i que els Rossell de la Llena s’extingeixen al segle XVIII i amb la venda de la propietat passa als Ravella es tanca la nissaga dels Rossell però els descendents enceten al llarg del segle XVII, XVIII i XIX noves línies de Rossell fins l'actualitat a Gelida: Can Rossell de la Muntanya, cal Paco Maco, cal Perejonet i cal Quico Fuster. Una de les figures més destacables de can Rossell de la Llena fou Francesc Rossell i Bosc (*Gelida 1619), rector de Gelida (1653-1683), que redactar amb molta cura la documentació eclesial i notarial. 
Josep Ravella i Feu compra amb data 15-07-1754 a Sadurní Domènec i Rossell, nebot d'Antoni Rossell i Sala, la propietat de can Rossell de la Llena (AHPB, not. Joan Olzina i Cabanyes, folis 397-407, Man. Dec. Nov. 1753-1754). Els Ravella continuen tenint la propietat fins el segle XIX que l'any 1832 hi ha una concòrdia dels germans Ravella i can Rossell de la Llena passa a Antònia Ravella i Baldric, casada amb Josep M. Freixes i de Llanza i després passà al fill Josep M. Freixes i Ravella que morí l'any 1879. Els hereus d'aquest (els Llanes, els Pujades i els Torroja) venen la propietat a Ramon Bosch de Noya i Vias, de Subirats, l'any 1885. Els Bosch de Noya encara tenen la propietat amb la seva rebesnéta Maria Magdalena Bosch de Noya i Salvat.

Els Ravella de can Ravella de l'Ordal (Subirats)
Mentre que can Rossell de la Llena en la concòrdia de 1832 els béns d'Antoni Ravella i Baldric, nét de Josep Ravella i Feu, es distribuïren, en part, de la següent manera: La propietat de can Rossell ja l'hem esmentat anteriorment, la propietat de can Ravella de l'Ordal passà a Josepa de Tos i Ravella, filla de Josepa Ravella i Baldrich, casada amb Joaquim de Tos i de Brossa, CHB, i muller de Ramon d'Olzinelles i de Romero. La filla dels anteriors, Concepció d'Olzinelles i de Tos, es casà amb el primer marquès, pontifici, de Camps, Pelai de Camps i de Mates. Els marquesos de Camps continuen amb la propietat fins l'actualitat de can Ravella de l'Ordal. Una altra propietat, can Font de l'Alzinar, de St. Llorenç d'Hortons, passà a Rosa Ravella i Baldric. Uns Ravella, potser els mateixos, també compraren el 1704 la casa Gran de St. Joan Samora (can Canals i can Ràfols).

Els Bosch de Noya, de can Bosc d'Anoia (St. Joan de Subirats)
Les germanes de l'hereu de can Bosc, Ramon Bosch de Noya i Vias, contragueren matrimoni amb hereus d'algunes masies de Gelida: Maria Assumpció (*1843) = 1861 Hermenegild Almirall i Milà, de can Duran del Puig; Francisca (*1846) = 1868 Joan Gol i Llopard, de Roig del mas Osset, Maria del Remei (*1856) = 1878 Joan Colomer i Guitart, de can Santfí, i encara podem afegir la Caterina (*1848) = 1871 Francesc Ferrer i Gili, hereu de la Freixeneda, de Mediona.

ARBRE DELS HEREUS

I FRANCESC MIQUEL de la Llena (+ a 1506)
fill:
II JOAN MIQUEL  de la Llena (+ d 1559)
fill:
III SEBASTIÀ MIQUEL de la Llena i CASANOVES  ( = v 1559)
filla:
IV JOANA MIQUEL de la Llena i DOMÈNEC ( = CM, Martorell, 1574)
fill:
V MARGARIDA BOSC i MIQUEL de la Llena  ( CM, Vilafranca del Penedès, 1608)
fill:
VI JOAN ROSSELL i BOSC (  = 1644)
fill:
VII ANTONI ROSSELL i SALA
germana:
VII FRANCESCA ROSSELL i SALA (*1656, T, 1731)
fill:
VIII SADURNÍ DOMÈNEC i ROSSELL (= 1723)
Ven la propietat als Ravella (1754)