Fotografia: R. Rovira, 2007

Fotografia: R. Rovira, 2006

Fotografia: R. Rovira, 1992

ASPECTES HISTÒRICS

Tot i que en l'obra de la Catalunya Romànica (vol. XIX, pàg. 124) situa la construcció d'una part d'aquesta casa al segle XII podria ser molt bé més tardana. La seva datació és imprecisa que la podríem situar al segle XIV o XV, però el primer esment documental és de l'any 1513 simplement es deia lo mas i que era un alou de Santa Maria de Montserrat que ja pertanyia als Duran del Puig. El 1736 diu que antigament es deia lo mas Mató i, a més, diu "dins lo qual mas se troba edificada una caseta ahont si fa habitació y residència". En la confessió de can Duran del Puig, Pau Almirall, de l'any 1828 diu que es diu el mas Mató ara cal Xim de vint-i-cinc quarteres de sembradura. A principis del segle XVII hi vivien els Pelegrí que emparentaren amb els Ginebreda; una Jerònima Pelegrí es casà el 1616 amb l'hereu Joan Ginebreda, de can Ginebreda. L'any 1644 hi vivien uns Coll. El sobrenom de Xim, ve de Joaquim Julià-Ferrer i Llopard de Baix, germà de l'hereu de can Julià que habitaren aquest maset de can Duran del Puig fins a la primera meitat del segle XIX. Els fills del Joaquim ja neixen a cal Xim, al maset d'En Duran, a partir del 1691. Un fill del Joaquim, Pere Julià i Font del Puig, l'hereu, testà a Gelida a 1760 i li deien lo Xim. Un fill d'aquest Pere, Gaspar, que no era l'hereu, també feu testament el 1780 a cal Xim i els successors encara visqueren a cal Xim fins gairebé la primera meitat del segle XIX que després passaren a cal Franciscó dels Tarongers on hem posat la línia d'aquests pagesos no propietaris. En la segona meitat del segle XVIII en aquest maset d'En Duran trobem que hi habitaven uns Almirall que eren oriünds de St. Esteve Sesrovires: Joaquim Almirall i Ferrer, Josep Almirall i Farigola, fill de l'anterior, casat el 1790 amb Tecla Gibert i Sellarés; en continuen descendents. Els de can Duran la vengueren aquest maset al segle XX al marquès de Gelida i l'Eusebi Güell i de Sentmenat, actual marquès de Gelida, vengué als anys setanta una part de terra amb la casa, una mitja Ha en total, al matrimoni Emili Julià i Tetas i Maria Torné i Llaverol que actualment està adequada com a turisme rural.

ARBRE DELS HEREUS

Els de can Duran del Puig.

De cal Xim a cal Franciscó (no eren propietaris):

I JOAQUIM JULIÀ-FERRER i LLOPARD de Baix (1659-1729)
fill:
II PERE JULIÀ i FONT del Puig (T, Gelida 1760)
fill:
III GASPAR JULIÀ i PASQUAL (T, Gelida 1780). No era l'hereu, però en continua una altra línia de l'hereu Jaume.
fill:
IV FRANCISCO JULIÀ i ISAC (= Gelida 1811). Testà el 1858 a la casa dels Tarongers. Junt amb el seu fill, deixaren cal Xim i anaren als Tarongers, a cal Franciscó.
fill:
V CRISTÒFOL JULIÀ i VENTURA (= Gelida 1838)
fill:
VI FRANCISCO JULIÀ I BUSCÀ (= Gelida 1870)
fill:
VII FRANCISCO JULIÀ i CARDÚS (+ Gelida 1918), solter. En continua una línia del seu germà Pere que només va tenir filles.

NOTES

Rellotge de sol fet Emili Julià. Foto R. Rovira, 1992.