1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] [ 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ]


L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida

Molt s'ha especulat sobre l'escut d'armes que hi ha sobre el portal principal de la Casa del Senyor -avui carrer A. Guimerà, abans camí que duia a Martorell-. Diversos historiadors l'han atribuït a diversos Senyors de Gelida, com ara: els Bertran, els Pallars, els Mataplana, de la casa d'Urtx, els Montcada, etcètera.

Calia, doncs, de fer un estudi, a fons, heràldic per tal d'esbrinar a qui pertanyia el dit escut. Primerament he fet una identificació de les càrregues (peces, mobles o figures). Per la manera que es presenta l'escut, la forma, l'ornamentació i el casc tot sembla indicar que va ésser picat durant el segle XVII i no pas abans. Tot així ens mena en una primera consideració positiva que cal, com veureu després, ésser una bona pista. Una altra observació negativa, en aquest cas, és que no s'han conservat els esmalts (metalls i colors) de l'escut i hom també s'haurà adonat que el darrer quarter està molt malmès.

Escut d'armes de Francesc de Tort i d'Oluja

Identificació de les càrregues

1.- Al damunt: Un casc de cavaller de perfil i destrat, visera oberta deixant veure tres reixetes.

2.- No he tingut en compte l'ornamentació.

3.- És un escut quarterat en creu:

1r quarter: Una àguila bicèfala i coronada; ales esteses i alçades; cua abaixada i estesa i, al pit, un escussó amb tres palles en banda. Sobre l'àguila un ocell de cara amb les ales abaixades.

2n quarter: Una creu plena.

3r quarter: Vuit besants o rodelles posades en dos pals.

4rt quarter: Molt malmès. Sembla un mig vol o un cos d'un ocell.

Sembla que hi havia més d’una càrrega. Tres, potser?

Aquesta és la descripció de l'escut. Com deia, més amunt, que jo creia que havia estat picat el s. XVII i ara em remeto en un estudi que tinc fet sobre els Senyors de Gelida del s. X al XX, i en el s. XVII, hi trobo els següents Senyors: Els Erill, els Despalau, els Perapertusa, els Tort, els Marimon i els Bournonville.

En l'índex de càrregues trobo que els qui duien una àguila bicèfala eren els Pallars, els Tort, de Casserres, i d'altres. Els Pallars havien estat senyors de Gelida en el primer terç del s. XIV i els Tort (o Tord) en el s. XVII, considerem a més l'ocell damunt l'àguila que és un tord. Ací, doncs, tenim resolt el primer quarter. De quin TORT es tracta?. Entre l'estudi genealògic dels Senyors de Gelida i les investigacions que he fet en l'Arxiu Parroquial de Gelida he esbrinat prou dades per dir que es tracta d'En FRANCESC TORT I D'OLUJA, fill de Miquel Tort i Riambau i de Maciana d'Oluja, Srs. de Sant Joan de Montdarn i de Casserres i que estava casat en primeres núpcies amb Àngela Despalau, baronessa de la meitat de Gelida (l'altra meitat de Gelida la temen els Perapertusa, vescomtes de Jóc).

El 2on. quarter, que fa és una creu plena, la duien segons l'índex, entre d'altres, els Oluja. Així, com podem veure, tenim que el 1r i 2on quarters són del Sr. Francesc Tort i d'Oluja.

Ara la cosa semblava ben fàcil d'endevinar que la resta de l'escut devia ser de la seva muller. Doncs, no. No és ni de la primera muller ni de la segona muller Això vol dir que ni els Despalau ni els Bartrola feien servir les càrregues que hi ha en el 3r quarter i induir que el 4rt., tampoc no. Aleshores vaig optar per començar a cercar en els Armorials o Nobiliaris a veure si aportaven alguna dada nova.

Això diuen els armorials:

Nobiliari General Català,
F. Domènec i Roura, vol. III, 1923-30, ACA.

Làmina XCVI TORT o TORD
I 8.- D'or, un tord de sable (negre).
II 9.- D'or, un toro de gules (vermell).

Làmina XCVII
III 1.- D'or, tres tords de sable, de Manresa.
IV 2.- D'argent, una àguila bicèfala de sable, carregada al pit d'un escussó de gules amb tres palles d'or en banda. A sobre; un tord de sable amb les ales obertes. De Casserres.
V 3.- D'or, un llorer arrencat de sinople (verd).
VI 4.- D'or, una banda de sable.

Làmina CXXVII OLUJA
VII 5.- De sinople; una creu plena d'or.
VIII 6.- D'atzur (blau), una creu plena d'or.
IX 7.- D'or, vuit rodelles de gules en dos pals.

De Armoria, J. R. Vila; s. XVII, v. II, Mans. 2319, Bibl. de Cat.

TORT
Fol. 285 i 286
X 1.- D'or, un toro de gules.
XI 2.- D'or, tres tords de sable, becats i membrats, posats en triangle.

Fol. 293 i 294
XII 3.- De Casserres. D'argent, una àguila bicèfala de sable, coronada d'or. Ales alçades. Al pit, un escussó de gules amb tres palles d'or en banda. Al damunt, un tord de sable amb les ales alçades. (Els Tort també porten tres tords de sable).

OLUJA 
Fol. 81 i 82
XIII 1.- D'atzur, una creu plena d'or.
XIV 2.- D'or, vuit rodelles de gules -3 i mig en cada pal- (Aquests són els dos escuts de les armes dels Oluja).

Com podem veure els Tort feien servir més d'un escut d'armes, igualment podem dir dels Oluja. Notem, a més, que J. R. Vila ens fa una remarca prou suggestiva (vid. XII i XIV). Si seguim la indagació de J. R. Vila, tindrem la solució per al 3r quarter, i una possible solució al 4rt.

En resum: El Sr. FRANCESC TORT i D'OLUJA féu servir quatre escuts d'armes i així sembla estar prou clar en la Casa del Senyor de Gelida. He de fer constar que el 4rt quarter no és per ara ben clar les càrregues que hi ha, però m’inclino que devien ésser tres tords.

Proposta de reconstrucció de l'escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida.
(No sabent els esmalts ens arrisquem molt, per tant, és hipotètic).

1.- Casc de cavaller, d'acer, de perfil i destrat amb la visera oberta deixant veure tres reixetes. Clavetejat i ribetat d'or.
2.- L'ornamentació.
3.- 1r quarter: Camper d'argent, una àguila bicèfala de sable membrada i becada de gules carregant al pit un escussó de gules amb tres palles d'or sobremuntada d'un tord de cara i amb les ales abaixades de sable. Coronada d'or i arborades de sinople.
2n quarter: Camper d'atzur amb una creu plena d'or.
3r quarter: Camper d'or, vuit rodelles de gules.
4rt quarter: Camper d'or, tres tords de sable.
(S'ha de determinar com era la posició, si de cara o de costat.)

Arbre genealògic de Francesc de Tort i d’Oluja i Àngela Despalau, senyor de Gelida

Francesc Tort i d'Oluja (* v 1590 - + Gelida 1653)
= 1r Barcelona 1615 Àngela Despalau (* v 1593 + v 1646), Baronessa de la meitat de Gelida
= 2n Gelida 1651 Esperança de Bartrola

fills 1r mat.:
1 Elionor (* Gelida 1618) = v 1638 Joan de Marimon i de Cartellà de Farners
2 Joana (* Gelida 1627) = v 1645 Gaspar de Sanespleda, de Manresa
3 Agnès (* Gelida 1631) = v 1653 Miquel Ramon de Milsocós, Castlà de Subirats

fills 2n mat.:
4 Maciana (* d 1646)
5 Francesc (* d 1646)
6 Francesca (* d 1646)

CLOENDA

La 1a. documentació que hem trobat del dit Senyor és la de l'any 1615 i la darrera del 1653. Es va casar l'any 1615 amb Àngela Despalau, filla de Paula Despalau i d'Erill. Desconeixem qui va ser son pare i en anys anteriors apareix amb el nom d'Àngela de Cardona i Despalau. Heretà la meitat de la baronia de Gelida de sa tia Blanca Despalau i d'Erill (+ 1610), casada amb Francesc d'Alentorn. Fem-nos una mica enrere.

Anna d'Erill i Bertran, (+ 1561), Sra. de Gelida, casada amb Enric Despalau i Salgueda (+ 1578), féu hereva a sa filla Marquesa de Despalau i d’Erill (+ 1607), casada amb Francesc de Salbà i de Vallseca, que fou Sra. de Gelida de l'any 1578 al 1607. Després heretà la baronia Blanca Despalau i d'Erill del 1607 al 1610, i aquesta la deixà a Àngela Despalau, però aquesta no la posseir fins l'any 1618 per herència de sa altra tia Elionor Despalau i d'Erill, (+ 1618), casada amb Gaspar Ferran i de Calders, de Vilafranca del Penedès. Elionor la va tenir des del 1610 fins el 1618. Àngela Despalau va tenir la baronia de Gelida de l'any 1618 al 1646, aproximadament. Hem trobat en molts documents una presència més forta del seu marit, el Sr. Francesc Tort i d'Oluja, actuant com a Senyor de Gelida.

Francesc Tort i d'Oluja va viure a Gelida des de l'any 1646 fins a la seva mort. Va fer testament a Gelida el 19 de juliol del 1652 i morí el 4 d'abril de 1653. Demanà que fos enterrat en l'església de Sant Miquel de Gelida -avui desapareguda- mentre no fos dut a Casserres, a l'església de Sant Àngel. Llegà 150 lliures, a repartir, entre ambdues esglésies. Va fer hereu universal a sa filla Elionor Tort i Despalau, casada amb Joan de Marimon, Senyor de Cerdanyola, pares de Feliu de Marimon i de Tort, 1r marquès de Cerdanyola i baró de la meitat de Gelida. Cal dir que la germana petita de la Sra. Elionor actuà com a Senyora de Gelida, (em refereixo a l'Agnès) suposem, que des de la mort de sa mare fins l'any 1653 (desembre).

Cal dir que algunes d'aquestes dades que us hem exposat podrien variar amb l'aparició de més documentació.

Ramon Rovira i Tobella, maig del 1990

Bibliografia general, a més de l'esmentada:

Diccionari general d'heràldica. A. de Fluvià, 1982.
Heràldica Catalana Medieval. M. de Riquer, 2vv. 1983.
Diccionari Heràldic. índex de Càrregues de l’Adarga Catalana. A. de Fluvià. 1987
Arxiu Parroquial de Gelida.
Arxiu Històric de Gelida.
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Col·legi de Notaris.
Diari Avui. Origen i Escuts de Cognoms Catalans. A. de Fluvià, 1989-90.