|
Aquest article va ésser publicat en motiu de la Diada de St. Pau de l'any 1994 per l'Associació dels Amics del Castell de Gelida. LA CASA DEL SENYOR DE GELIDA ASPECTES HISTÒRICS La Casa del Senyor (1) fou probablement edificada a principis del segle XVI i que en aquella època es coneixia com el castell de Gelida no diferenciant-lo del castell tradicional. Edificada prop de l'església romànica de St. Miquel (avui desapareguda i que ocupava el lloc de l'església actual) just en la confluència, i en el coll anomenat de St. Miquel, del camí que provenia de la vila de Martorell i que anava al castell de Gelida i d'un altre camí que trencava cap la plaça de St. Miquel fins, carena avall, al molí fariner. Entorn l'església de St. Miquel, i d'algunes cases més, i de la casa del Senyor es configurà el que més tard fóra el nucli embrionari del poble de Gelida. La primera referència documental, de la Casa del Senyor, és de finals del S. XVI a través d'un inventari fet l'any 1593 dels béns de Paula Despalau, germana de la Sra. de Gelida (1561-1607) Marquesa Despalau i d'Erill, la qual tenia a l'esmentat lloc. Al S. XVII trobem dos inventaris més (1646 i 1653) on notem un estat d'abandó i fins tot, anys més tard, mig enrunat. Un altre factor que corrobora aquest estat de la casa del Senyor és que els Srs. de Gelida de l'any 1622 al 1679 tingueren per compra, en carta de gràcia, la masia de can Santfí on probablement hi feien estada degut al mal estat del castell de baix. Cap d'aquests inventaris ens indiquen plenament tots els espais que possiblement s'utilitzaven ja que advertim que en distintes èpoques que la casa era compartida per altres estadants tal com ens ho demostren les llibretes del compliment pasqual (SS. XVII i XVIII). Algunes de les utilitzacions les deduïm per l'anàlisi d'alguns documents: Residència temporal dels senyors, com a botiga del poble (es conserven unes balances i diverses peses de pedra antics), presó, assistència mèdica ja que al S. XVIII hi residia un "cirurgià" (l'ofici de cirurgià vol dir també barber)... L'any 1783 (2) els senyors de Gelida vengueren la casa del senyor, que també s'anomenava "lo castell de baix" a Josep Rossell, pagès, anomenat "lo Maco"; l'any 1806 (3) la família Rossell la vengué a Jaume Barceló, "mestre de casas", que possiblement la refé i l'amplià. Aquesta família encara la posseeix en indivís actualment. L'AACG, que és la seva seu, en té llogada una part i on també es guarden materials museístics diversos. ALGUNS ASPECTES ARQUITECTÒNICS Casal fortificat probablement del segle XVI de planta quadrada compost de planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior (a finals del S. XVI tenim constància que hi havia una capella). Aquest edifici podria ésser més antic ja que tenim constància que hi havia sitges per a gra i que avui es troben soterrades. En la pavimentació dels carrers adjacents sabem que fou soterrat i enderrocat un passadís subterrani que arribava fins a la plaça de l'església actual on havia una estança rodona amb ceps per als presos. Ha sofert alteracions ja des del segle XVIII al XX: externes, internes i adossaments a la part de llevant que fa l'efecte d'una casa inacabada o bé que ha desaparegut tota la part que hi ha adossaments. La teulada és de quatre vessants (només se'n conserven i se'n veuen tres). El portal principal és adovellat i de mig punt al damunt del qual hi ha un escut nobiliari que pertany a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Sra. de Gelida (1618-1646), Àngela Despalau. Té dues torratxes octogonals de guaita, amb espitlleres, que permetien la vigilància dels camins que confluïen al coll de St. Miquel. Les finestres són de pedra tallada i no s'observen treballs d'embelliment. En la sala, i en la paret, es troben restes de pintures que semblen escuts d'armes, però creiem que no ho són. A les golfes hi ha un esgrafiat d'un vaixell; igualment en altres parts de l'edifici. Aquest edifici forma part del patrimoni arquitectònic de Catalunya i cal unes intervencions bastants urgents per les greus patologies que pateix tota l'estructura interna i externa. ASPECTES HERÀLDICS, GENEALÒGICS I SOCIALS ARBRE PARCIAL DELS SENYORS DE GELIDA ELS DESPALAU XXX Tenim coneixença de set filles. Va tenir un fill natural que es deia Dalmau que pretengué posseir la baronia de Gelida filla: la segona germana: la quarta germana: neboda: XXXIV Fills de la segona muller: Francesc, Francesca i Maciana. ELS TORT I ELS MARIMON La tercera filla (l'Agnès) de Francesc de Tort i Àngela Despalau actuà com a senyora de Gelida durant alguns anysLa tercera filla (l'Agnès) de Francesc de Tort i Àngela Despalau actuà com a senyora de Gelida durant alguns anys. XXXV fill: XXXVI L'arbre continua. HERÀLDICA: L'ESCUT D'ARMES Hem comentat anteriorment que les armes eren d'En Francesc de Tort i d'Oluja i són distribuïdes d'aquesta manera: Escut quarterat en creu. Primer quarter: Una àguila bicèfala coronada amb les ales esteses i alçades i la cua abaixada i estesa. Al pit, un escussó amb tres palles en banda. Sobre l'àguila un ocell (tord) de cara amb les ales abaixades (TORT). Segon quarter: Una creu plena (OLUJA). Tercer quarter: Vuit rodelles posades en dos pals (OLUJA). Quart quarter: Està molt malmès per identificar la càrrega (TORT). Al damunt porta un casc de cavaller de perfil i dextrat, visera oberta deixant veure tres reixetes. GENEALOGIA I SOCIETAT Francesc de Tort i d'Oluja, oriünd de Casserres, es va casar l'any 1615 en primeres amb Àngela Despalau, que era la filla de la Paula Despalau, esmentada anteriorment, (1593?-1646?), senyora de la meitat de la baronia de Gelida (1618-1646). Del Sr. Francesc sabem que feia bastantes estades a Gelida segons els llibres sacramentals i de compliment pasqual. Les tres filles del seu primer matrimoni nasqueren i foren batejades a Gelida: Elionor de Tort i Despalau (1618-1680) que es va casar amb Joan de Marimon, senyor de Cerdanyola, que va ser l'hereva i mare del primer marquès de Cerdanyola (Fèlix de Marimon i de Tort). Joana (1627-?) que es casà amb Gaspar Senespleda, de Manresa. Agnès (1631-1697) que es casà amb Miquel Ramon de Millsocós, castlà i senyor de Subirats. Tant en Francesc i l'Àngela com les tres filles les trobem en diverses vegades que fan de padrins en bateigs d'infants que residien al nucli de Gelida, principalment de famílies menestrals o fins i tot, de pares incògnits. Els fills del segon matrimoni també els trobem fent de padrins. Les estades a Gelida es feren més notables als anys quarantes i principis dels cinquanta (temps de guerres i de pesta) i l'any 1651 es casà en segones núpcies a Gelida amb Esperança de Bartrola i Sánchez de León, vda. de Jaume Rossell. L'any 1652, malalt, féu testament a Gelida i el 4-4-1653; on hi moria. El seu cos fou dipositat en l'església de St. Miquel abans de ser dut a Casserres segons disposà testamentàriament. Assistiren als oficis sis preveres i religiosos, feren tres misses cantades... i que tot costà 33 lliures i 17 sous (les cerimònies costaven, normalment, entre cinc i deu lliures - ens referim als propietaris de l'època-). En Francesc de Tort, "Don Francisco", popularment li deien, intervingué bastant activament en afers jurisdiccionals en la baronia de Gelida, més que no pas la seva muller: Àngela Despalau. Encara resten obscurs alguns punts de la seva vida i el de la seva primera muller que són reflectits parcialment en la "GUIA DEL CASTELL DE GELIDA" i igualment amb els fills que tingué amb Esperança de Bartrola exercint en la vida social a Gelida abans de contreure segones núpcies. NOTES: (1) Aquest article és tret, en part, del treball inèdit "Masos, masies i cases de Gelida" 1991-94... (fitxa 40). (2) AHPB, not. de Barcelona, Josep Ribes, "tri. tert. prot. inst. 2a part, fol. 749, amb data: 6-12-1783. Límits de la Casa i terres: ..."Primo tot aquell casal derruhit ab sa gleva de terra ab alguns roures grans que hi ha en ella redicats ab sas entradas y eixidas, drets y pertinèncias que per mos certs justos y legítims títols y de antigua pocessió de mi y de mos Illtres. antepassats y per pur libre y franch alou tinch y possehesch en la dita parròquia de St. Pere de Gelida prop la yglésia dita de St. Miquel, y termena dita casa ab sa gleva de solixent ab lo pubill de Joseph Sanfí difunt, a mitgdia part ab dit Sanfí, part ab Pere Joan Almirall, part ab Anton Voltà, part terra de dit Sanfí, a ponent part ab Joseph Rossell, part ab Pau Pujadas y Milà y part ab Maria Corradies y Fco. Rius y a tremuntana part ab Joan Sàbat y part ab dit Rius mediant en part camí o carrer"... (3) ACBL, not. J. Par i Peiret, de Martorell, fol. 50, data 24-3-1806. Els Rossell vengueren per establiments parts de la casa del Senyor i trossos de terra a diverses persones; entre les quals hi ha els Barceló que encara hi viuen. Una part de la Casa del Senyor: ..."Primo: tota aquella part de casal mirant a la part de ponent que conté des de terra fins al segon sostre, junt ab lo troset de terra contiguo y unit a aquell que mira a la part del mitgdia que és rera( ) a altra part de casal ( ) unit ab aquella gran casa nomenada lo castell de baix o del senyor"... Unes altres parts de la Casa: ..."a solixent part amb honors de J. Gili y part ab los de Anton Sabater, a mitgdia part ab lo mateix Sabater, part ab lo de Miquel Font y Ginebreda, part ab lo de Joan Almirall, part ab lo de Pau Rossell y part ab los restants del dit establiment; a ponent ab honors de Pere Joan Rius mediant lo camí públich y a tramontana ab dits honors del mateix establiment. Item: tot aquell quarto o aposento que mira a la part solixent ço és des del segon sostre en alt que és sobre la part de casal que poseheix lo nomenat Joseph Gili que és de pertinència també de dit castell de baix o del Senyor, que confina lo dit quarto al orient y mitgdia ab los restants honors del citat establiment, a ponent y de tremontana ab lo camí o carrer públich"... |