1996 Inventari de les masies

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] [ 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ]


INVENTARI DE LES MASIES DE GELIDA

Article actualitzat de Paratge.

PRESENTACIÓ I INTRODUCCIÓ

Fer un inventari de masies de qualsevol terme pot semblar una cosa fàcil: fer un llistat i prou. Un inventari realitzat així podem caure en molts errors genealògics, pairalístics, toponímics... Ací mostrem que sense haver fet un estudi bastant aprofundit tant històric com, sobretot, genealogístic no hauríem pas obtingut els resultats que us relacionem. Només, però, us oferim una part resumida de la feina que anem fent, tanmateix ja podreu deduir un cop hàgiu examinat els quatre aspectes en els quals hem dividit cada fitxa masial de l'inventari us adonareu de l'ingent material consultat. Una tasca d'aquesta mena mai no s'acaba i sempre s'han de polir dades puntuals.

L'objectiu primordial que ens mena a fer aquest treball és el seguiment dels hereus (o pubilles) de cada masia i descriure'n la prole tinguda en cada generació. Els arbres descendents són representats gràficament tal com apareixen publicats a la Gran Enciclopèdia Catalana, o sigui l'arbre ordinari, o bé els representem amb un sistema similar al de Meurgey de Tupigny. Unes altres representacions descendents visualment organigràmiques amb les línies agnatícies sorgides de l'arbre troncal, seguir-ne llur evolució, veure'n relacions i consanguinitats, veure'n en quines èpoques s'accentuen més... etc. etc.

És summament important de fer l'arbre genealògic complet d'una concreta masia perquè només així podrem treure unes deduccions més exactes dels aspectes sociològics, i d'altres, del desenvolupament, de l'ascens o el descens, de les classes rurals que seran fonamentals per al coneixement del nostre país. Fer els arbres d'una determinada època només ens pot conduir a resultats incomplets, i per tant, a unes deduccions no prou vàlides.

En l'inventari hem exclòs alguns masets, masoveries i menestralies perquè la masia, i concretament els hereus, presenten una progènie més agraïda que no pas les altres esmentades tipologies; i, a més, té unes aplicacions pràctiques, algunes ja intuïdes anteriorment, si tenim ascendents a la zona.

Hem inclòs, igualment, altres aspectes: L'origen, la denominació i els canvis toponímics perquè així podreu veure clarament allò que dèiem al començament.

L'ANTIGA BARONIA DE GELIDA I EL PERQUÈ GELIDA

L'antiga baronia i terme del castell de Gelida comprenia el territori actual dels municipis de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès), amb una extensió actual de 46,48 km. quadrats. Es contemplaven tres parròquies en la divisió eclesiàstica d'aquest territori: Sant Pere del castell de Gelida, com a principal, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora. Aquestes dues darreres parròquies conformen ara el municipi de St. Llorenç d'Hortons. Antigament, eclesiàsticament, St. Joan depenia de St. Llorenç i actualment depèn de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires.

La principal raó de l'elecció de Gelida és perquè coneixem el territori i això en facilita, en bona part, la tasca. Hem exclòs St. Llorenç d'Hortons tot i que tenim prou documentació, però encara no està del tot elaborada. Una altra raó és que les parròquies disposen de documentació eclesiàstica, comunal i notarial notable per investigar.

Un cop els estudis són avançats tindrem un millor coneixement de la localitat escollida i ens endinsarem als municipis dels voltants o comarcals. Anirem comprenent les estratègies que usaven i les podrem comparar amb altres zones.

BREUMENT: LA METODOLOGIA I EL TIPUS DE DOCUMENTACIÓ

La metodologia que hem fet servir és la que qualsevol genealogista formal faria servir: El seguiment de la transmissió de la propietat per la via de l'heratament a través de l'hereu (o la pubilla).

La informació primerenca és oral i que després haurem de corroborar i haurem d'ampliar amb el material documental recollit.

La documentació és vària: La notarial, l'eclesiàstica i l'administrativa són els tres eixos fonamentals que ens serveixen per fer els arbres una vegada s'ha consultat tota la documentació.

La tipologia bàsica documental: Capbreus (a Gelida i St. Llorenç d'Hortons, en tenim des del segle XIV fins al XIX), fogatges, registres sagramentals i civils, capítols matrimonials, àpoques dotals, testaments, inventaris, amillaraments (i els annexos), registres de la propietat, compravendes, plets, padrons, censos... Només per citar-ne alguns. La documentació consultable pot variar tot depenent de la localitat que triem. El seguiment dels hàbits de la gent de la zona escollida ens permetrà la localització d'una determinada documentació. Vegeu quadre al final.

 LA CLASSIFICACIÓ I LA FIXACIÓ DEL TOPÒNIM

Els topònims masials els podem classificar, a Gelida, en quatre apartats:

1.- Pres del nom, del cognom i nom + cognom.
2.- Pres del sobrenom.
3.- Pres de la situació.
4.- Pres de l'activitat.

Per nombre i per percentatges:

1.- 33 (84,5 %).
2.- 4 (10,3 %).
3.- 1 (2,6 %).
4.- 1 (2,6 %).

De les 39 masies trobem que porten complement determinatiu: 22 (56,4 %) i 17 (43,6 %) que no en duen cap.

El canvi de denominació és una constant que la trobem en tot el seguiment cronològic i la causa principal és deguda al canvi de la possessió. Així trobem que en 36 (92,3 %) masies n'observem canvis i en 3 (7,7 %) masies no n'observem.

LA FIXACIÓ DEL TOPÒNIM

La genealogia també ha estat d'una gran ajuda per clarificar, en diversos casos, la fixació del topònim.

La fixació del topònim, en gran part, es fa efectiu al segle XVII, encara que en el XVI ja trobem, en alguns casos, l'origen de la denominació, i per tant la fixació. En els segles posteriors, tret d'algunes masies nascudes de la segregació d'un altre mas (can Joncoses, can Farigola i can Garró), es fixen al llarg del XVIII. Els sobrenoms són els més tardans. Can Batllevell, com a nom de masia ja el trobem aplicat al s. XVIII, els altres tres no ho són fins al s. XIX (can Garró, can Roig i cal Bitxo). La fixació dels topònims de l'activitat (la Ferreria) i del lloc (el Racó) són dels segles XIV i XVI respectivament.

L'HOMONÍMIA

Els usos de determinatius és bastant freqüent a Gelida i la causa és que en determinades èpoques l'homonímia és un factor que ha n'afavorit l'aparició. Els cognoms com ara Oller, Miquel, Terme, Duran, Llopart, Rossell... En són els més significatius. Aquest factor (l'homonímia) és un d'esculls que topem, amb freqüència, en el moment de fer els arbres i que dificulta la feina genealògica.

PROPOSTA

Proposem: S'haurien de realitzar treballs similars en la vostra zona. Alguns socis de nostra Associació ja ho fan.

Són molts els resultats que podem treure'n. L'estudi de les masies s'ha fet des de diversos vessants (arquitectònics, pairalístics, antropològics...), però cal que aprofundim en els aspectes genealògics per a tenir una visió bastant més real en aquesta parcel·la històrica de Catalunya, i així, creiem, que alguns panorames de la nostra història s'hauran de replantejar.

 

Ramon Rovira i Tobella

MANEIG DE L'INVENTARI

L'inventari consta de trenta-nou masies històriques de Gelida. El llistat està fet per ordre alfabètic.

A.- Correspon a la denominació actual. B.- Indica la procedència de la denominació. També indiquem l'estat de la masia en l'actualitat. C.- Ací indiquem les altres denominacions antigues o modernes. D.- En aquest apartat indiquem, expressat amb cognoms amb la datació si la coneixem, la transmissió o la possessió de la propietat en les diferents èpoques. L'Arbre Genealògic dels Hereus ho hem posat en negreta introduït per l'acrònim AGH.

 

RELACIÓ DE LES MASIES

A.- BATLLEVELL, CAN

B.- Procedeix del sobrenom d'en Jaume Miquel dit lo batlle vell, s. XVII.
C.- Antigament lo mas Baulús. Eren tres masos aglevats: Baulús, Sallena i Gayà. L'any 1598 trobem: Mas Campanyà (a) Prats, antigament Baulús (a) Bartomeu Arbert, ara mas Font.
D.- Miquel (s. XVI), Font (s. XVI-XVII), AGH: Mates? (s. XVIII), Freixes (s. XVIII), Guitart, de Cervelló (s. XVIII-XX), Bonastre, de St. Llorenç d'Hortons (s. XX), venda: Sert-Welsch (s. XX), venda: Canals (s. XX), venda: Giró (s. XX).

A.- BITXO DE SANT SALVADOR, CAL

B.- És sobrenom probablement del segle passat. Possiblement no es tracta de la casa de cal Bitxo actual, però el mas antic devia ésser ben proper.
C.- Lo mas Perelló. Lo mas Oller, lo mas Olleret.
D.- Perelló (s. XIII), Duran (s. XV), AGH: Oller (s. XV-XVIII), Canals (s. XVIII), Torrents, de Mediona (s. XVIII-XX).

A.- CARTRÓ, CAN

B.- Pres del cognom Cartró.
C.- Antigament eren dos masos aglevats anomenats lo mas Puigbert ( d'en Puig Esbert) y lo mas de la Vall. Can Nicolau (s. XVI-XVII). Modernament també s'ha dit can Rius.
D.- AGH: Casanoves (s. XV-XVI),  Nicolau, de Castellbisbal (s. XVI), Cartró, de St. Llorenç d'Hortons (s. XVI-XIX). Venda: (s. XIX) Trabal Bultó (s. XIX-XX). Venda: Carreres (s. XX). Venda: Rius, de Barcelona (s. XX). Venda: Heretat Juvé i Camps (s. XX).

A.- CASTANY, CAN

B.- Pres del cognom Castany.
C.- Dos masos aglevats anomenats el Puig de Casanova y de Cogomàs.
D.- Cogomàs (s. XIII-XIV), venda?: Ramon (s.XIV-XV), venda: AGH: Duran (s. XV), Castany (s. XVI-XVIII), venda? Convent de Sta. Caterina de Barcelona. Venda: Civil de la Ferreria (s. XVIII-XX), venda: Riba, venda: Carreres, oriünds de Llers, (s. XX), Massana (s. XX).

A.- DURAN DE LA COSTA, CAN

B.- Pres del cognom Duran. Masia desapareguda.
C.- Antigament dit lo mas de la torra Brocarda.
D.- AGH: Terme (s. XV), Duran (s. XV-XVIII), venda: Convent de la Casa de Déu de Miralles, Castellví de Rosanes (s. XVIII), venda: Margenat, vda. Bargalló, de St. Esteve Sesrovires (s. XVIII-XIX?), Torres-Serrallac (s. XVIII-XIX?), Roca, de Barcelona? (s. XIX), Ferrer (s. XIX-?), venda: Jover, Güell, marquesos de Gelida, (s. XX). Mas venut a peces de terres (s. XX).

A.- DURAN DEL PUIG, CAN

B.- Pres del cognom Duran.
C.- Al s. XV-XVI dit l'hospital "hospitio". La casa d'en Duran s. XVI.
D.- Castellet (s. XV), venda: AGH: Duran (s. XV-XVIII), Almirall (s. XVIII-XX)

A.- ESTEVE DEL PUIG, CA L'

B.- Pres del cognom Esteve.
C.- Lo mas Sàbat del Puig de St. Pere, després lo mas Miquel.
D.- AGH: Duran (s. XV), Sàbat (s. XV-XVI), Miquel (s. XVI-XVII), Esteve, de St. Llorenç d'Hortons, (s. XVII-XX).

A.- FARIGOLA, CAN

B.- Pres del cognom Frigola, després al s. XVIII es cognominen Farigola. Mas sorgit d'una segregació de can Rossell de la Muntanya.
C.- La barraqueta d'en Farigola, s. XVII.
D.- AGH: Frigola, donzell, de Barcelona, (s. XVII-XX), Cañadell (s. XX).

A.- FERRERIA, LA

B.- Pres del nom de l'establiment, s. XIII o XIV.
C.- El lloc es deia antigament el Puig de Casanova.
D.- Ossó (s. XIV), Castellet (s. XIV-XV), Moragues (s. XV-XVI), AGH: Civil (s. XVI-XX), venda? Viñuela, d'Amèrica, (s. XX), venda: Font, de Gelida, (s. XX).

A.- FONT DEL PUIG, CAL

B.- Pres del cognom Font.
C.- Lo mas d'en Miquel Miquel.
D.- AGH: Miquel (s. XV), Duran (s.XV-XVI), Font (s. XVI-XIX), Palau, de Banyeres del Penedès, (s. XIX-XX)

A.- GINEBREDA, CAN

B.- Del cognom Ginebreda.
C.- Lo mas de la Ginebreda, s. XV.
D.- AGH: Ginebreda (s. XIV-XVII), Font, de França, (des d'aleshores Font y Ginebreda Font-Ginebreda), (s. XVII-XX), Julià, de Vallirana o de Subirats, (s. XIX-XX)
. Venda: Gallissà (s. XX), de Barcelona, nebots: Mascaró, de Barcelona, (s. XX). Venda: Bayot, masover, oriünds d'Aragó, al segle passat, (s. XX).

A.- GARRÓ, CAN

B.- Garró és un sobrenom: Joseph Torrents dit lo Garró (1827). Mas enrunat. Mas sorgit d'una segregació de can Ginebreda.
C.- Lo maset de les Fonts, s. XVII-XVIII.
D.- AGH: Torrents, de Gelida, (s. XVIII-XX), venda: Ayxelà, de can Parellada de l'Ordal, (s. XX).

A.- GRANADA, MAS

B.- D'un pagès que es deia Joan Granada. Mas enrunat.
C.- Lo mas Querol, El Rial, i encara, modernament, per castellanització, El Real.
D.- Querol (s. XIV), Granada (s. XV), AGH: Rigol, de Corbera de Llobregat, (s. XVI), Esteve, de Subirats (s. XVI-XVII), Bonastre (s. XVII-XVIII?), Rialt, d'Esparreguera, (s. XVII-XVIII), Romagosa, de Vallirana, però vivien a Esparreguera, (s. XVIII-XX) venda: Casas, d'Ordal (s. XX).

A.- JONCOSES, CAN

B.- Pres del cognom Joncoses. Masia en procés d'enrunament.
C.- Mas sorgit d'un camp anomenat de la Ferreria i d'uns altres camps de can Cartró i potser també d'un camp de can Torres Vell.
D.- AGH: Comajoncoses o Joncoses (s. XVIII-XX), Llopart (s. XX). Darrerament diverses compra-vendes.

A.- JULIÀ, CAN

B.- Pres del cognom Julià.
C.- Lo mas de la Torrevella.
D.- AGH: Gener (s. XV-XVI), Julià-Ferrer, de Terrasa (abans Ferrer) (s. XVI-XVIII), Margarit, de St. Esteve Sesrovires, (s. XVIII-XIX), Llopart, de Can Martí de Dalt (s. XIX-XX).

A.- LLOPARD DE BAIX, DEL PUIG, CAN

B.- Pres del cognom Llopart.
C.- Antigament: lo mas d'en Pere Miquel, i, a més: les cases d'en Bonastre.
D.- AGH: Miquel (s.XIV-XVI), Llopard, de Subirats o de St. Llorenç? (s. XVI-XIX), Estruc, de St. Llorenç d'Hortons (ca n'Estruc) (XIX-XX).

A.- LLOPARD DE DALT, DEL PUIG, CAN

B.- Del cognom Llopart.
C.- Antigament: lo mas d'en Pere Miquel, i, a més: les cases d'en Bonastre.
D.- AGH: Miquel (XIV-XVI), Llopard, de Subirats o de St. Llorenç d'Hortons?, (s. XVI-XIX), Torrents, de can Torrents de les Oliveres, (XIX-XX), venda: Villena-Piscedda (s. XX).

A.- LLOSELLES, LA TORRE DE

B.- Pres del cognom Lloselles.
C.- Podria haver-se dit mas Almirall antigament. També s'ha dit la Torre del Cavaller. A partir del segle XIX trobem una deformació de Lloselles per Roselles, topònim que encara se sent avui dia.
D.- Terme? (s. XV), Almirall (XV), AGH: (s. XV), de Lloselles, de Barcelona, (ennoblits) (s. XVI-XIX), Perés, de Barcelona? (s. XIX-XX). Venda: Reig, de Terrassa (s. XX).

A.- MARTÍ DE BAIX, CAN

B.- Pres del cognom Martí de can Martí de Dalt o de la Torrevella.
C.- Caves Torelló.
D.- La genealogia ve de can Martí de Dalt. AGH: Llopart (s. XVIII-XX), Torelló, de St. Sadurní d'Anoia, (s. XX)

A.- MARTÍ DE DALT (o de la TORREVELLA), CAN

B.- Pres del cognom Martí.
C.- Lo mas de la Torrevella.
D.- Torrevella (s. XIV), venda?: Llopart, de Subirats (s. XIV), venda: AGH: Miquel (s. XIV-XVI), Font, de St. Llorenç d'Hortons? (s. XVI-XVII), Martí, de St. Llorenç d'Hortons? (s. XVI-XVIII), Llopart, de Corbera de Llobregat (s. XVIII-XX), Torelló, de St. Sadurní d'Anoia, (s. XX).

A.- MATA DE L'ABELLÓ, CAN

B.- Pres del cognom Mata. L'Abelló [Abayó, Bayó, Balló] que és un sobrenom aplicat a Jaume Terme a finals del segle XVI.
C.- Antigament eren dos masos aglevats anomenats un lo mas Llobet i l'altre lo mas Barcelona. Després trobem un altre mas aglevat anomenat lo mas Vilar, de la parròquia de St. Llorenç.
D.- AGH: Miquel (s. XVI) Terme (s. XVI-XVII), Mata, de Pierola? (s. XVII-XIII), Castells, d'Abrera? (s. XVII-XIX), Guitart, de Cervelló (s. XIX-XX), Bonastre, de St. Llorenç d'Hortons, (can Ramondet), (s. XX), Alemany, de Barcelona (s. XX)

A.- MIQUEL DE LES PLANES, CAN

B.- Pres del cognom Miquel.
C.- Antigament probablement eren dos masos anomenats un lo mas Tintorer i l'altre lo mas de les Valls.
D.- AGH: Mitjans (s. XV-XVI), Ros, de Subirats (s. XVI), Miquel de les Planes (s. XVI-XVIII), Fontanals, de Vilobí del Penedès, (s. XVIII-XX), Venda: Parera, oriünds de St. Sadurní d'Anoia i familiars col·laterals dels Fontanals, (s. XX).

A.- OLLER DE LA MUNTANYA, CA N'

B.- Pres del cognom Oller.
C.- Lo mas de la Molella (a vegades trobem Morella) i lo mas Mallol.
D.- Carafí, de St. Joan Samora, AGH: (s. XVI), Mallol (s. XVI-XVII), Oller (s. XVI-XX), Venda: d'Oms (s. XX). Venda: Andújar (s. XX).

A.- PASQUAL, CAN

B.- Pres del cognom Pasqual.
C.- Lo mas Palau jussà i un altre mas rònec aglevat lo mas Rovira. Lo mas Canals
D.- Llobet (s. XV), Canals (s. XV-XVI), AGH: Pasqual (s. XVI-XX).

A.- PENYELLA, CAN

B.- Pres del cognom Penyella o Panyella.
C.- Lo mas Martí. Hi ha un altre mas aglevat que es deia lo mas Ricolf.
D.- AGH: Ricolf (s. XIII-XIV), Pujol (s. XIV), Codorniu (s. XIV-XV), Penyella, de Begues, (s. XV-XVIII), Romagosa, del Mas Lledoner de Vallirana, (s. XVIII-XX). Venda: Anguela (masovers) (s. XX).

A.- PEREJOANET, CAN

B.- Diminutiu de Pere Joan.
C.- Antigament eren tres masos aglevats: lo mas Palau, lo mas Cullera y lo mas Terguer. Existia un altre mas agregat, al s. XVI i XVII anomenat lo mas Oller de la Riba.
D.- AGH: Oller (o Peroller, familiarment, s. XVII-XVIII) (s. XV-XVIII), Alegre, de Castellví de Rosanes, (s. XVIII-XIX), Rossell, de can Rossell de la Muntanya, (s. XIX-XX).

A.- RACÓ, EL

B.- Pres de la situació del lloc.
C.- Antigament Lo mas Armengou (o Armegol). També trobem lo mas Galimany.
D.- Armengol (s. XIV), Duran (s. XVI), Terme (s. XVI), Rigol, de Martorell, (s. XVII). Venda: Alegre, de Castellví de Rosanes, (s. XVII-XVIII). Venda: AGH: Bargalló, de St. Esteve Sesrovires (s. XVIII-XX).

A.- ROIG DEL MAS OSSET, CAN

B.- Roig és un sobrenom, possiblement del segle XIX, segons tradició oral.
C.- Antigament Lo mas Osset o lo mas de n'Osset.
D.- Osset (trobem al s. XIV el cognom Ossó), Miquel? (s. XV?), Parellada, de Subirats (s. XV-XVI). AGH: LLopard (s. XVI-XIX), Gol (s.XIX-XX). Venda: Bosch de Noya, de Subirats, (s. XX). Venda: Bori (s. XX).

A.- ROSSELL DE LA LLENA, CAN

B.- Llena nom de lloc i que també el trobem com a cognom.
C.- Antigament lo mas de la Llena.
D.- Llena? (s. XIV-XV), Vidal, de Subirats (s. XV), AGH: Miquel (s. XVI-XVII), Bosch, de St. Boi, (s. XVI-XVII), Rossell, de Subirats? (s. XVII-XVIII), Domènec, d'Espiells (s. XVIII). Venda: Ravella, d'Ordal (Subirats), (s. XVIII-XIX), Freixes, de Barcelona, (s. XIX) hereus: de Llanes, de Lleida, Pujades, de Barcelona, Torroja, Ayxemís?, de Reus, (s. XIX) venen: Bosch de Noya, de Subirats (s. XIX-XX).

A.- ROSSELL DE LA MUNTANYA, CAN

B.- Pres del cognom Rossell.
C.- Lo Mas de la o sa Joncosa i després can Duran de la Muntanya.
D.- Ginebreda (s. XV-XVI), Duran, de la Muntanya, (s. XVI-XVII). Venda: AGH: Rossell, de Gelida (can Rossell de la Llena), (s. XVII-XX).

A.- SÀBAT DE LA PUJADA, CAN

B.- Pres del cognom Sàbat.
C.- Lo mas Palau Sobirà, lo mas Sàbat. També trobem Sàbat del Colomer, Sàbat de la Davallada i Sàbat de la Pujada que segurament és el mateix mas.
D.- AGH: Sàbat (s. XV-XIX). Venda: Boatell o Bogatell (s. XIX-XX), Albet (s. XX), Comelles (s. XX), Parellada (s. XX).

A.- SANTFÍ, CAN

B.- Pres del cognom Santfí o Sentfí.
C.- Antigament lo mas Descoll o lo mas Coll.
D.- AGH: Coll (s. XIV), Bassa (s. XIV-XV), Mas (s. XV-XVII), Santfí, de Sant Boi, (s. XVII-XVIII), Ferrers, de Torrelles de Llobregat (s. XVIII-XIX), Colomer, de St. Climent de Llobregat, (s. XIX-XX).

A.- TERME DE LA PARRA, CAN

B.- Pres del cognom. Masia desapareguda, segle XX.
C.- Lo mas d'en Tallada, segle XIV.
D.- AGH: Terme (s. XV-XVII), Romagosa, de Lavern (possiblement oriünds de Vallirana), (s. XVII-XVIII), Casanoves, de Lavern o de St. llorenç d'Hortons, (s. XVIII-XX).

A.- TONI LLOPARD DEL MAS VEDELL, CAN

B.- Pres del nom+cognom. Masia en procés d'enrunament.
C.- Lo mas de Comallitera "Cumba letera". Lo mas Vedell.D.- Comallitera (s. XIV), Ros (s. XV). AGH: Vedell (s. XVI-XVII), Llopart, de can Roig del mas Osset, (s. XVII-XX), Garcia, de Vilafranca del Penedès (s. XX).

A.- TONI OLLER, CAN (o CAN TONILLER)

B.- Pres del nom+cognom; també per aglutinació: Toniller
C.- Lo mas Oller y lo mas de la Calm.D.- AGH: Oller (s. XV-XIX), Canals, de Corbera de Llobregat, (s. XIX-XX).

A.- TORRENTS DE LES OLIVERES, CAN

B.- Pres del cognom Torrents. El complement de ses/les Oliveres, s. XIV.
C.- Lo mas Pere Llobet ses Oliveres i dos masos més aglevats: lo mas Colell y lo mas de les Mates.
D.- AGH: Llobet (s. XIV-XV), Torrents, de Mediona? (s. XV-XX).

A.- TORRES, CAN

B.- Pres del cognom Torres. En estat d'abandonament.
C.- Lo mas des Codorniu i abans dos masos aglevats anomenats lo mas Puig i lo mas de Mossorulls.
D.- Rovira (s. XVI), AGH: Martí (s. XVI), Torres (s. XVII-XIX). Venda: Perés, de Barcelona (s. XIX-XX), Subhasta: Cauhé, de Sant Feliu de Llobregat, (s. XX), venda: Heretat d'Espiells (Juvé i Camps), (s. XX).

A.- VALLS, CAN

B.- Pres del cognom Valls. En estat d'abandonament.
C.- Lo mas d'en Font de Dach.
D.- AGH: Font de Dac (s. XIV-XV), Claramunt (s. XV), Ramondet, de St. Joan Samora, (s. XV-XVI), Valls (s. XVI-XIX). Venda: Mir; de St. Sadurní d'Anoia, (s. XIX-XX), venda: Duran, Llor (s. XX) venda: Guarro Casas SA (s. XX).

A.- VOLTÀ, CAN

B.- Pres del cognom Valtà, després Voltà, s. XVI.
C.- Lo mas de la Ginebreda. Modernament també s'ha dit can Massana.
D.- AGH: Ginebreda (s. XVI), Voltà (s. XV-XIX), hereus de Vicenta Rovira Font, néta de la darrera pubilla, (s. XIX-XX) venda: Massana (s. XX) venda: Martí, de Barcelona (s. XX).


QUADRE PER A REALITZAR LA INVESTIGACIÓ I L'ELABORACIÓ 
DELS ARBRES DELS HEREUS DE LES MASIES DEL TERME DE GELIDA (format PDF)