1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] [ 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ]


UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA DE L'EVOLUCIÓ DE GELIDA

 Gelida és un poble que durant molts segles fou d'un hàbitat dispers. Convé, però, matisar. En els segles Xè. al XIIè., i potser fins més tard, existí, creiem, una població concentrada, i que aquesta devia viure, i possiblement refugiar-se, dins el recinte del castell. No és fins a finals del segle XIIè. o principis del segle XIIIè. que creiem que hi hagué un desplaçament de la població pressumptament castellera i unes concentracions d'hàbitat, sovint al redós d'una església, o d'un nus de comunicacions o bé d'un edifici que hi convidava. El que ara us presentem és fer una aproximació històrica de l'evolució i creixement del nucli de St. Miquel i d'altres nuclis del terme.

El nucli de la vila de St. Miquel ha sofert canvis profunds i ens pot produir confusions a l'hora de fer-ne un croquis. La desaparició de l'antiga església de St. Miquel, la plaça, el cementiri i algunes de les cases al seu entorn configuraren possiblement després una distribució diferent que no ens ha permès, per ara, de donar solucions correctes. Hem elaborat un plànol sobre una part del terme de Gelida tot indicant masies, nuclis i camins aproximats o hipotètics segons hem pogut esbrinar de la lectura dels capbreus i d'una lectura de la superfície feta sobre mapes actuals. Recordem: és una interpretació aproximada. Notem-hi la presència d'un pont que estava situat, més o menys, prop de l'actual resclosa o dels ponts actuals. Aquest camí que venia de Martorell i anava a Vilafranca podria ser bastant antic i passava prop de la vinya de les Parets. Les restes trobades a la vinya de les Parets són romanes o medievals? Sabem que al segle XII existia un mas anomenat mas Palau i més tard trobem que can Pasqual i can Sàbat es deien antigament mas Palau Jussà i mas Palau Sobirà respectivament. Podrien ser les restes de l'esmentat mas o restes més antigues?

La primera cita de Gelida com a nucli la trobem en un pergamí de l'any 1239 que es conserva a l'arxiu parroquial (..."illo campo qui est villam sancti Michaelis"...). L'església de St. Miquel també s'esmenta per primera vegada l'any 1238. Al segle següent després de mirar diversos documents podem dir que el nucli comptava amb dos o quatre edificis com a mínim. A finals del segle XVI és quan trobem els primers símptomes de creixement del nucli: 1513/15 tres edificis, 1553 quatre edificis i el 1598/1601 set edificis. Cal comptar a més: L'església i la Casa del Senyor documentada per primer cop l'any 1593. L'any 1644 hem comptat onze famílies. El 1736 comptem 10 edificis amb onze famílies on cal comptar a més les onze persones adultes, o sigui de més de deu anys, que vivien a la Casa del Senyor i que amb l'església tenim un total de 12 edificis i un total aproximat d'unes seixanta persones que viuen al nucli. L'augment progressiu va començar el darrer quart del segle XVIII i al primer quart de segle XIX per situar-nos a l'any 1853 amb 159 edificis al nucli.

Un altre nucli important al s. XVI era el del Puig que aleshores s'anomenava el Puig de Sant Pere i en el qual trobem uns set o vuit edificis a principis i mitjan s. XVI . Ens hem demanat com és que el Puig tingués més edificis que el nucli de St. Miquel, almenys en part del segle XVI, i potser superior en segles anteriors. Una de les causes podria ser que en segles anteriors formés part o estava molt a prop de la quadra de la Massó, altrament dita de la Joncosa, que era dels templers (1142-1309). Sobre l'extensió d'aquesta quadra, que la tenim en estudi, suposem que devia de tenir una extensió considerable. La casa "domus" de la Massó era situada sota can Duran entre la peça de terra de les Tires, el riu Anoia i el torrent de la vall Bardina (també es deia el torrent de la Massó o de les Calderes). El desenvolupament del Puig podria, doncs, obeir d'haver pertangut als templers? És una possibilitat que cal tenir en compte perquè possiblement la quadra de la Massó tenia una jurisdicció que afavorí el desenvolupament del nucli segons se'ns manifesta al segle XIV en què trobem una major activitat que en la vila de Sant Miquel, i fins i tot, més que en tot el terme de la baronia del castell de Gelida.

Uns altres nuclis apuntaven possibilitats en els segles XVI-XVIII. El de la Ferreria que s'anomenava el Puig de Casanova, el dels Tarongers (nom que li donà una casa que es deia "la Casa dels Tarongers" i que devia estar situada prop de ca n'Oller dels Tarongers anant cap al Racó) amb dues o quatre cases i el de St. Salvador amb un mas i la casa-capella en la qual s'hi vivia. Els nuclis de St. Salvador i el dels Tarongers començaren a créixer a partir de mitjan del segle XVIII i més durant el segle XIX.

Un altre aspecte que ens ha fet parar l'atenció són els oficis o professions que tenien els habitants del nucli de St. Miquel. Cal tenir present que tothom exercia de pagès. Podem detectar al s. XIV la presència de teixidors de lli, també els trobem al s. XVI i concretament entre els anys 1598 i 1601 trobem dos teixidors de lli, un sastre i un fuster. L'any 1736 comptem sis pagesos, un sastre, tres teixidors de lli i un cirurgià que viuen al nucli (igualment trobem un hoster i una "fàbrica de carn") i un mestre de cases que vivia fora del nucli.

Al Puig, l'any 1513 hi havia un hospital "hospitio", però no amb el sentit que ara tenim d'hospital sinó com una casa d'hospedatge, que el regentaven els Duran (l'actual can Duran) així com també el trull del Senyor de Gelida . El ferrer s'estava a la Ferreria (fundada el 1264). Tenim constància que al segle XVIII a la Ferreria hi havia una fassina d'aiguardent. La taula de la carnisseria era als Tarongers, al peu de la plaça del poble, la trobem del s. XV al XIX i la tenien els Terme de la Parra (la masia gòtica que va desaparèixer no fa gaires anys). El molí fariner i un hostal, que eren dels Senyors (actualment a cal Piula i la fàbrica de gel que tenien els Galofré respectivament), els trobem del s. XVI al XIX. Els molins paperers es construiren a partir de l'any 1777 (Molí Vell, Molí Nou i el molí d'en Civil de la Ferreria).

Un altre aspecte que és significatiu és els canvis de famílies que es produeixen durant aquest temps en la vila de Sant Miquel. Una de les causes és la presència de menestrals, i per tant més canviant; fet que contrasta amb l'activitat més estàtica dels masos.

Us hem fet una aproximació històrica del nombre, i d'altres dades, d'edificis del nucli des de les primeres cites de la vila de St. Miquel fins a les portes de la gran evolució demogràfica. Un dels treballs interessants de fer fóra d'estudiar el creixement a partir del darrers anys del segle XVIII fins al segle XX.

Hem posat uns llistats de les persones que apareixen en els documents del nucli de St. Miquel i un llistat dels caps de casa del Puig.

LES CASES DE SANT MIQUEL L'ANY 1513

Bartomeu Torrents. Joan Ferragut, teixidor. Pere Llobet del mas Papiol...?

L'ANY 1553

Duran de St. Miquel. Lo sastre. Antoni Terme. Pere, teixidor...?

ELS ANYS 1598-1600

Casa d'en Sebastià Duran. Casa d'en Miquel Buixó. Casa d'en Bartomeu Gana, teixidor, (el gendre es deia Eloi Llopart, fuster). Casa d'en Bernat Salvany, teixidor, tenia una caseta al costat (aquests tres darrers tots emparentats vivien on ara és a cal Rius i que antigament s'havia dit el mas Papiol). Casa de Montserrat Duran. Casa d'en Toni Terme avui de Montserrada Terme, muller de Joan Pasqual.

El sastre, que devia viure en una d'aquestes cases, es deia Joan Bover i el seu fill Pere va fer construir a cal Terra actual.

CAPS DE FAMÍLIA A SANT MIQUEL L'ANY 1736

Josep Domènec. Isidre Corrodies. Jaume Almirall, sastre (pubill de can Duran del Puig). Pere Rius. Francesc Alegre (cal Terra). Pau Oller, teixidor (aquest Oller fou l'avantpassant de cal Maco). Josep Oller, teixidor Miquel Rius (cal Rius, casa que la comprà l'any 1725 a Joan Guardiola). Josep Fernàndes, cirurgià (d'origen portuguès). Josep Moliner, teixidor. Josep Bauris (emparentats amb can Santfí).

EL NUCLI DEL PUIG L'ANY 1513

Eufrasina Miquel, muller de Joan Llopart, usufructuari (can Llopart de Baix i de Dalt), 3 cases.

Joan Duran (can Duran), 2 cases.

Joan Sàbat (després Miquel, l'actual ca l'Esteve), 1 casa.

Joana Miquel, muller de Joan Duran, usufructuari (després Font, l'actual cal Font) 1 casa.

Francesc Llobet, 1 casa (mas Terme, després ?).

Ramon Rovira i Tobella, maig 1992


ARXIUS I BIBLIOGRAFIA

ACA Capbreu del 1513, not. Jaume Honorat Franquesa, d'Igualada.

Capbreu de l'any 1736, not. Jeroni Marrugat, de Martorell.

Fogatges del 1515 i del 1553.

AHCVP "Liber Nuncupatum Lucerna"..., not. Pere Guasch, de Vilafranca, fol. 360, anys 1587-1601.

Capbreu de l'any 1826-1832, not. Antoni de Lomaña, de Vilafranca.

APG Pergamins. Llibretes de compliment pasqual.

AMG "Amillarament" de l'any 1853.

AHPNB Capbreus dels anys 1327 i 1346, not. Francesc de Ladernosa, de Barcelona, llibre de vendes març-maig del 1367.

Capbreu de l'any 1598, not. Miquel Celler (menor), de Barcelona.

"Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Gelida"... (i altres pobles de l'Alt Penedès). Segles XVI-XVIII, 2 volums, Miquel Àngel Àlvarez Galera. Tesi inèdita, Universitat de Barcelona 1992.